Canvis

[[Archiu:Tirisiti.jpg|thumb|Tirisiti]]

[[Archiu:Tirisiti.jpg|thumb|Tirisiti]]

'''Tirisiti''' és un montage teatral de [[porrito|porritos]] que es realisa en la ciutat d'[[Alcoy]] ([[Alcoyà]]). Declarat '''Bé Immaterial d'Interés Cultural''' per la [[Generalitat Valenciana]]. Decret 192/2002, de [[26 de novembre]]. Alta distinció de la Generalitat Valenciana al 'Mèrit Cultural'.

'''Tirisiti''' o el '''Belem de Tirisiti''' és un montage teatral de [[porrito|porritos]] que es realisa en la ciutat d'[[Alcoy]] ([[Alcoyà]]). Declarat '''Bé Immaterial d'Interés Cultural''' per la [[Generalitat Valenciana]]. Decret 192/2002, de [[26 de novembre]]. Alta distinció de la Generalitat Valenciana al 'Mèrit Cultural'.

Este teatre és important per celebrar-se des del [[sigle XIX]] en lo que això representa de tradició. El '''Belem de Tirisiti''', que és el seu nom complet, es representa en Alcoy en [[Nadal]], en un format chicotet, barrejant elements populars alcoyans (com [[Andrés Coloma, Clásico|el torero Clásico]]) en atres del naiximent de [[Jesús]], l'arribada dels [[Reis Macs]] o la celebració de les festes de [[Moros i Cristians]], tan característics de la ciutat.

Este teatre és important per celebrar-se des del [[sigle XIX]] en lo que això representa de tradició. El '''Belem de Tirisiti''', que és el seu nom complet, es representa en Alcoy en [[Nadal]], en un format chicotet, barrejant elements populars alcoyans (com [[Andrés Coloma, Clásico|el torero Clásico]]) en atres del naiximent de [[Jesús]], l'arribada dels [[Reis Macs]] o la celebració de les festes de [[Moros i Cristians]], tan característics de la ciutat.

Este montage utilisa tant el [[valencià]] com el [[llengua castellana|castellà]], predominant el primer.

Este montage utilisa tant el [[valencià]] com el [[llengua castellana|castellà]], predominant el primer.

El llenguage és popular, en refranys i dits populars com ''Anar d'[[Herodes I Agripa|Herodes]] a [[Ponç Pilat|Pilatos]]'' o ''l'amo del comú quan no hi ha ningú''; si bé hi ha un joc de paraules, perqué el comú és també un atra forma de referir-se a l'excusat.

El llenguage és popular, en refranys i dits populars com ''Anar d'[[Herodes I Agripa|Herodes]] a [[Ponç Pilat|Pilatos]]'' o ''l'amo del comú quan no hi ha ningú''; si be hi ha un joc de paraules, perqué el comú és també un atra forma de referir-se a l'excusat.

En les representacions se solen nomenar temes d'actualitat local o política, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d'actualitat.

En les representacions se solen nomenar temes d'actualitat local o política, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d'actualitat.

narrador: Tirisiti, ¿que tu no vas a missa?...

narrador: Tirisiti, ¿que tu no vas a missa?...

* '''La missa'''. Veem l'entrada a missa de la gent del poble, en música nadalenca, el sacristà tocant el cul a les beates i el personage de l'agüelo, que pega a Tirisiti i al sacristà. Ademés la dona de Tirisiti, Tereseta, està embolicada en el retor (el capellà), com es torna a vore a l'eixida de la missa.

* '''La missa'''. Veem l'entrada a missa de la gent del poble, en música nadalenca, el sacristà tocant el cul a les beates i el personage de l'agüelo, que pega a Tirisiti i al sacristà. Ademés la dona de Tirisiti, Tereseta, està embolicada en el retor (el capellà), com es torna a vore a l'eixida de la missa.

* '''El bou'''. Apareix un bou, que toreja [[Andrés Coloma, Clásico|Clásico]], el torero alcoyà, i després ho intenta Tirisiti (el narrador li fa creure que és manso), i al final resulta agafat dins de sa casa.

* '''El bou'''. Apareix un bou, que toreja [[Andrés Coloma, Clásico|Clásico]], el torero alcoyà, i despuix ho intenta Tirisiti (el narrador li fa creure que és manso), i al final resulta agafat dins de sa casa.

* '''Festes de Moros i Cristians'''. Sense solució de continuïtat sona un passodoble, escomençen les festes, en desfilades de esquadres de [[Moros i Cristians]] i l'''Aparició de Sant Jordi'' inclosos.

* '''Festes de Moros i Cristians'''. Sense solució de continuïtat sona un passodoble, escomençen les festes, en desfilades de esquadres de [[Moros i Cristians]] i l'''Aparició de Sant Jordi'' inclosos.

narrador: ¿A on vas Tirisiti?<br />

narrador: ¿A on vas Tirisiti?<br />

== Seu ==

== Seu ==

[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG|thumb|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]

[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG|thumb|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]

'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] per a la seua fabrica després de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.

'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.

 

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.

* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.