Canvis

[[Image:Vista especial de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|Vista de: Cimborri, Micalet i Basílica dels Desamparats.]]

[[Image:Vista especial de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|Vista de: Cimborri, Micalet i Basílica dels Desamparats.]]

[[Image:Vista occidental de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|Vista occidental, [[Plaça de la Verge]].]]

[[Image:Vista occidental de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Vista occidental, [[Plaça de la Verge]].</center>]]

La '''Catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana), dita popularment '''“La Seu”''' en valencià, és seu del [[archidiòcesis de Valéncia|arquebisbat de Valéncia]] i està dedicada per desig de [[Jaume I]] —Segon la tradició del [[sigle XIII]]—- a Santa Maria. Fon consagrada l'any [[1238]] pel primer [[bisbe]] de Valéncia posterior a la [[Reconquista]], Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga [[mesquita]], que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica.

La '''Catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana), dita popularment '''“La Seu”''' en valencià, és seu del [[archidiòcesis de Valéncia|arquebisbat de Valéncia]] i està dedicada per desig de [[Jaume I]] —Segon la tradició del [[sigle XIII]]—- a Santa Maria. Fon consagrada l'any [[1238]] pel primer [[bisbe]] de Valéncia posterior a la [[Reconquista]], Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga [[mesquita]], que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica.

== Evolució constructiva ==

== Evolució constructiva ==

[[Image:Evolucio constructiva de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|Evolució constructiva.]]

[[Image:Evolucio constructiva de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Evolució constructiva.</center>]]

Encara que el recorregut per l'interior de la catedral és molt ric i mos porta d'uns estils a atres quasi sense solució de continuïtat, es tracta bàsicament d'un edifici de planta gòtica de tres naus en [[creuer (arquitectura)|creuer]] cobert en [[cimbori]], [[girola]] i [[àbsit]] poligonal.

Encara que el recorregut per l'interior de la catedral és molt ric i mos porta d'uns estils a atres quasi sense solució de continuïtat, es tracta bàsicament d'un edifici de planta gòtica de tres naus en [[creuer (arquitectura)|creuer]] cobert en [[cimbori]], [[girola]] i [[àbsit]] poligonal.

   

   

Els sigles del [[renaiximent]] (XV-XVI) van influir poc en la ya consolidada arquitectura pero molt en la decoració pictòrica, com la de l'altar major, i escultòrica, com la de la capella de la Resurrecció.  

Els sigles del [[renaiximent]] (XV-XVI) van influir poc en la ya consolidada arquitectura pero molt en la decoració pictòrica, com la de l'altar major, i escultòrica, com la de la capella de la Resurrecció.  

[[Image:Situacio de la catedral de valencia.jpg|thumb|left|200px|Situació de la Seu en Valéncia.]]

[[Image:Situacio de la catedral de valencia.jpg|thumb|left|200px|<center>Situació de la Seu en Valéncia.</center>]]

De l'etapa [[barroc|barroca]] destaca que en [[1703]] l'alemà [[Konrad Rudolf]] va proyectar i va iniciar la porta principal de la catedral, coneguda com '' dels Ferros'' per la reixa que la rodeja. A causa de la [[Guerra de Successió]] no la va poder acabar, i van ser principalment els escultors [[Francisco Vergara]] e [[Ignacio Vergara]] els que ho van fer. Al ser la seua planta corba, el parament cóncau que en orige creava un singular i estudiat efecte de perspectiva, desvirtuat durant el [[sigle XX]] a causa del derrocament dels edificis adjacents (antic carrer de Saragossa) per a ampliar la plaça de la Reina.  

De l'etapa [[barroc|barroca]] destaca que en [[1703]] l'alemà [[Konrad Rudolf]] va proyectar i va iniciar la porta principal de la catedral, coneguda com '' dels Ferros'' per la reixa que la rodeja. A causa de la [[Guerra de Successió]] no la va poder acabar, i van ser principalment els escultors [[Francisco Vergara]] e [[Ignacio Vergara]] els que ho van fer. Al ser la seua planta corba, el parament cóncau que en orige creava un singular i estudiat efecte de perspectiva, desvirtuat durant el [[sigle XX]] a causa del derrocament dels edificis adjacents (antic carrer de Saragossa) per a ampliar la plaça de la Reina.  

   

   

En [[1972]] es va mamprendre la tasca de [[repristinació]] de la catedral, que va significar la retirada de quasi tots els elements clàssics, per a recuperar l'aspecte gòtic original. Només va quedar com a decoració clàssica la major part de les capelles laterals i de la girola, i alguns elements puntuals, com les escultures sobre els [[carcanyol]]s del cimbori.

En [[1972]] es va mamprendre la tasca de [[repristinació]] de la catedral, que va significar la retirada de quasi tots els elements clàssics, per a recuperar l'aspecte gòtic original. Només va quedar com a decoració clàssica la major part de les capelles laterals i de la girola, i alguns elements puntuals, com les escultures sobre els [[carcanyol]]s del cimbori.

En l'actualitat presenta, després de diverses neteges, un bon estat de conservació, especialment després de l'exposició portà a terme el 1999 en el nom ''la Llum de les Imàgens'' [http://www.laluzdelasimagenes.Com/]. El temple està declarat ''Be d'Interés Cultural'' per part del Consell de la Generalitat Valenciana.

En l'actualitat presenta, després de diverses neteges, un bon estat de conservació, especialment després de l'exposició portà a terme el [[1999]] en el nom ''la Llum de les Imàgens'' [http://www.laluzdelasimagenes.Com/]. El temple està declarat ''Be d'Interés Cultural'' per part del Consell de la [[Generalitat Valenciana]].

== Exterior de la catedral ==

== Exterior de la catedral ==

=== La porta ''de l'Almoina'' o ''del Palau'' ===

=== La porta ''de l'Almoina'' o ''del Palau'' ===

[[Image:porta de lalmoina.jpg|thumb|right|300px|Porta de l'Almoina.]]

[[Image:porta de lalmoina.jpg|thumb|right|300px|<center>Porta de l'Almoina.</center>]]

La '''porta de l'Almoina''', dita aixina per ser veïna a la ya desapareguda casa de l'Almoina (la llimosina), a on s'ajudava als necessitats, és la més antiga de la catedral. També és coneguda com ''Porta del Palau'' pel seu veinage en el palau arçobisbal. D'estil [[Estil romànic|romànic]], constituïx un element clàrament diferenciat del rest de la catedral, que és principalment [[Estil gòtic|gòtic]]. El fet de que estiga mirant cap a la [[Meca]] sugerix que allí mateixa es trobava el [[mihrab]] de l'antiga mesquita.

La '''porta de l'Almoina''', dita aixina per ser veïna a la ya desapareguda casa de l'Almoina (la llimosina), a on s'ajudava als necessitats, és la més antiga de la catedral. També és coneguda com ''Porta del Palau'' pel seu veinage en el palau arçobisbal. D'estil [[Estil romànic|romànic]], constituïx un element clàrament diferenciat del rest de la catedral, que és principalment [[Estil gòtic|gòtic]]. El fet de que estiga mirant cap a la [[Meca]] sugerix que allí mateixa es trobava el [[mihrab]] de l'antiga mesquita.

=== Obra Nova ===

=== Obra Nova ===

[[Image:obra nova de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|Obra nova]]

[[Image:obra nova de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Obra nova</center>]]

Si al passar la capella de Sant Jordi continuem redonejant la catedral per nostra esquerra trobem un passadiç de 1660 que unix la catedral en la basílica de la Verge dels Desamparats. Res més passar-ho comença l'Obra Nova, una galeria o tribuna d'estil [[Estil renaixentiste|renaixentiste]] que està oberta cap a la actual Plaça de la Verge, que històricament rebia el nom de la plaça de la Seu.

Si al passar la capella de Sant Jordi continuem redonejant la catedral per nostra esquerra trobem un passadiç de [[1660]] que unix la catedral en la [[Basílica de la Verge dels Desamparats]]. Res més passar-ho comença l'Obra Nova, una galeria o tribuna d'estil [[Estil renaixentiste|renaixentiste]] que està oberta cap a la actual Plaça de la Verge, que històricament rebia el nom de la plaça de la Seu.

Esta tribuna de tres pisos en arcades obertes, d'estil renaixentiste (en el pis d'avall), toscà (en mig) i jònic (dalt) estava adscrita a la contemplació dels espectàculs públics, com a processons i eixecucions per part dels canonges. Per això rep també el nom de llongeta dels canonges o del Capítul. La seua construcció s'inicià el 1566, baix la direcció del arquitecte Miquel Porcar i del fuster i talliste Gaspar Gregori.

Esta tribuna de tres pisos en arcades obertes, d'estil renaixentiste (en el pis d'avall), toscà (en mig) i jònic (dalt) estava adscrita a la contemplació dels espectàculs públics, com a processons i eixecucions per part dels canonges. Per això rep també el nom de llongeta dels canonges o del Capítul. La seua construcció s'inicià el [[1566]], baix la direcció del arquitecte Miquel Porcar i del fuster i talliste Gaspar Gregori.

En una de les restauracions de la catedral durant la segon mitat del sigle XX fon suprimit la seua teulada i balcons i columnetes quedaren molt visible, com una espècie de teatre romà adherida a la catedral. Com contrapartida, el cimborri gòtic ara pot ser millor contemplat des de la plaça de la Verge.

En una de les restauracions de la catedral durant la segon mitat del [[sigle XX]] fon suprimit la seua teulada i balcons i columnetes quedaren molt visible, com una espècie de teatre romà adherida a la catedral. Com contrapartida, el cimborri gòtic ara pot ser millor contemplat des de la plaça de la Verge.

=== Porta dels apòstols ===

=== Porta dels apòstols ===

[[Image:Porta dels apostols.jpg|thumb|left|250px|Porta dels apòstols.]]

[[Image:Porta dels apostols.jpg|thumb|left|250px|<center>Porta dels apòstols.</center>]]

Només passar l'Obra Nova a nostra esquerra s'encontra la porta dels Apòstols, dita aixina per les estàtues els dotze apòstols que alberga. D'estil gòtic francés, contrasta notablement en la porta romànica de l'Almoina en que confronta a la atra part del creuer. Se sap que en sa construcció treballà Nicolàs d'Ancona o de Autun des de 1303 i que en 1354 ya estava acabada. Fora qui fora el seu autor, era un mal coneixedor de la pedra del país, puix empleada una de tipo quebradiç que se degradà en rapidea i que obligà a continues reparacions, ya documentades en el sigle XV. Durant els anys 1960 la porta fon completament restaurada i les figures originals -en molt mal estat de conservació- foren expostes en el museu de la catedral i substituibles per còpies, que són les que hui decoren la porta.

Només passar l'Obra Nova a nostra esquerra s'encontra la porta dels Apòstols, dita aixina per les estàtues els dotze apòstols que alberga. D'estil gòtic francés, contrasta notablement en la porta romànica de l'Almoina en que confronta a la atra part del creuer. Se sap que en sa construcció treballà Nicolàs d'Ancona o de Autun des de [[1303]] i que en [[1354]] ya estava acabada. Fora qui fora el seu autor, era un mal coneixedor de la pedra del país, puix empleada una de tipo quebradiç que se degradà en rapidea i que obligà a continues reparacions, ya documentades en el [[sigle XV]]. Durant els anys [[1960]] la porta fon completament restaurada i les figures originals -en molt mal estat de conservació- foren expostes en el museu de la catedral i substituibles per còpies, que són les que hui decoren la porta.

La porta s'obri abocinada sobre un mur resaltat que li servix d'enquadrament. Consta de tres arquivoltes oixivals decorades respectivament, en catorze estatuilles d'àngels (la interior), setze de sants i dihuit de profetes (el exterior), colocades unes sobre les atres, seguint la direcció dels arcs i cada una en els seus corresponents doselets. Totes estes figures, en total quaranta-huit, estaven policromades.

La porta s'obri abocinada sobre un mur resaltat que li servix d'enquadrament. Consta de tres arquivoltes oixivals decorades respectivament, en catorze estatuilles d'àngels (la interior), setze de sants i dihuit de profetes (el exterior), colocades unes sobre les atres, seguint la direcció dels arcs i cada una en els seus corresponents doselets. Totes estes figures, en total quaranta-huit, estaven policromades.

L'arquivolta queda emmarcada per un gablet abonat per arqueries cegues en estàtues. En la part superior de la frontera, també dins d'un gablet, s'obri una gran rosetó de sis puntes, que representa la estrela de Davit o Salomon, de 6,45 metros de diàmetro, constituïda per dos triànguls equilàters entrellaçats en els intersticis de la que figuren varis adorns de traceria calada que emmarca vidrieres polícromes. Este rosetó fon casi totalment reconstruït en els anys 1960 al haver patit la mal de la pedra.

L'arquivolta queda emmarcada per un gablet abonat per arqueries cegues en estàtues. En la part superior de la frontera, també dins d'un gablet, s'obri una gran rosetó de sis puntes, que representa la estrela de Davit o Salomon, de 6,45 metros de diàmetro, constituïda per dos triànguls equilàters entrellaçats en els intersticis de la que figuren varis adorns de traceria calada que emmarca vidrieres polícromes. Este rosetó fon casi totalment reconstruït en els anys 1960 al haver patit la mal de la pedra.

En el tímpan de la porta s'encontra la image de Santa Maria, baix la advocació de la que fon consagrada la catedral, en el chiquet en braços rodejada de huit àngels músics; abans de 1599 esta image de la Verge del tímpan se trobava en el mainel, de manera molt semblant a la que n'hi ha en l'Iglésia archiprestal de [[Morella]].

En el tímpan de la porta s'encontra la image de Santa Maria, baix la advocació de la que fon consagrada la catedral, en el chiquet en braços rodejada de huit àngels músics; abans de [[1599]] [[Títul de l'enllaç]]esta image de la Verge del tímpan se trobava en el mainel, de manera molt semblant a la que n'hi ha en l'Iglésia archiprestal de [[Morella]].

En el peu de la porta dels Apòstols es reunix tots els dijous a les 12 del matí, el [[Tribunal de les Aigües]], relíquia secular de la administració de justícia corresponent al dret d'aigües de l'horta de Valéncia. Provablement ya se reunia en este mateix lloc quan l'actual catedral era encara mesquita.

En el peu de la porta dels Apòstols es reunix tots els dijous a les 12 del matí, el [[Tribunal de les Aigües]], relíquia secular de la administració de justícia corresponent al dret d'aigües de [[l'horta de Valéncia]]. Provablement ya se reunia en este mateix lloc quan l'actual catedral era encara mesquita.

=== Micalet ===

=== Micalet ===

{{AP|El Micalet}}

{{AP|El Micalet}}

[[Image:Miguelete.jpg|thumb|rigth|250px|Image del Micalet abans d' obrir la Plaça de la Reina]]

[[Image:Miguelete.jpg|thumb|rigth|250px|Image del Micalet abans d' obrir la Plaça de la Reina]]

Des de la Porta dels Apòstols, si deixem la plaça de la Verge a nostra dreta i mos dirigim pel carrer del Micalet, arribem a la torre campanar del Micalet, entranyable emblema sentimental per al poble valencià, i provablement el monument més característic de la ciutat. Fon iniciat el 1381 per Andreu Julià, i per a commemorar este fet se gravà una inscripció -casi illegible hui dia- sobre la base de la torre que diu: "''Aquest campanar fonch començat en l'any de la nativitat de nostre senyor Jesucrist MCCCLXXXI. Regnant en Arago lo molt alt rei en Pere. Estant de bisbe en Valéncia lo molt alt en Jaume, fill de l'alt infant en Pere e cosí germà de dit rey''".  Andreu Julià deixà la obra el 1396 i en 1402 la reanudà Josep Franch. En 1414 se va fer càrrec de l'obra Pere Balaguer, que és el autor de la bella decoració del últim cos.

Des de la Porta dels Apòstols, si deixem la plaça de la Verge a nostra dreta i mos dirigim pel carrer del Micalet, arribem a la torre campanar del Micalet, entranyable emblema sentimental per al poble valencià, i provablement el monument més característic de la ciutat. Fon iniciat el 1381 per Andreu Julià, i per a commemorar este fet se gravà una inscripció -casi illegible hui dia- sobre la base de la torre que diu: "''Aquest campanar fonch començat en l'any de la nativitat de nostre senyor Jesucrist MCCCLXXXI. Regnant en Arago lo molt alt rei en Pere. Estant de bisbe en Valéncia lo molt alt en Jaume, fill de l'alt infant en Pere e cosí germà de dit rey''".  Andreu Julià deixà la obra el [[1396]] i en [[1402]] la reanudà Josep Franch. En [[1414]] se va fer càrrec de l'obra Pere Balaguer, que és el autor de la bella decoració del últim cos.

=== Porta dels Ferros ===

=== Porta dels Ferros ===

Just al costat del Micalet es troba la porta principal, dita dels Ferros per la reixa de ferro que circumda el atri de entrada. És la més moderna, iniciada en 1703 pel escultor i arquitecte alemà Konrad Rudolf. Arribà a Valéncia en el archiduc [[Carles d'Àustria]], pero al finalisar la guerra de Succesió se'n anà en ell, ya que era el seu escultor de càmara, i deixà paralisades les obres en 1707, que foren acabades en 1713 pels seus discípuls Francisco Vergara "el Vell" i Francisco Stolz. Atres escultors que intervingueren foren Andrés Robles i Ignacio Vergara i els picapedrers, José Mines i Domingo Laviesa.

Just al costat del Micalet es troba la porta principal, dita dels Ferros per la reixa de ferro que circumda el atri de entrada. És la més moderna, iniciada en [[1703]] pel escultor i arquitecte alemà Konrad Rudolf. Arribà a Valéncia en el archiduc [[Carles d'Àustria]], pero al finalisar la guerra de Succesió se'n anà en ell, ya que era el seu escultor de càmara, i deixà paralisades les obres en [[1707]], que foren acabades en [[1713]] pels seus discípuls Francisco Vergara "el Vell" i Francisco Stolz. Atres escultors que intervingueren foren Andrés Robles i Ignacio Vergara i els picapedrers, José Mines i Domingo Laviesa.

[[Image:Porta dels ferros.jpg|thumb|centre|300px|Porta dels ferros.]]

[[Image:Porta dels ferros.jpg|thumb|centre|300px|<center>Porta dels ferros.</center>]]

Esta porta és de notable interés pel seu plantejament acertat i atrevit dins del context hispànic de l'época. Es tracta d'u dels pocs eixemples de la aplicació del barroc arquitectònic italià, de planta ondulant i en moviment, a estil de Bernini o Borromini, a diferència dels edificis barrocs espanyols de la época, de tipo churrigueresc, en planta tradicional i gran profusió decorativa.

Esta porta és de notable interés pel seu plantejament acertat i atrevit dins del context hispànic de l'época. Es tracta d'u dels pocs eixemples de la aplicació del barroc arquitectònic italià, de planta ondulant i en moviment, a estil de Bernini o Borromini, a diferència dels edificis barrocs espanyols de la época, de tipo churrigueresc, en planta tradicional i gran profusió decorativa.

=== Cimbori ===

=== Cimbori ===

D'estil gòtic francés (sigle XIV-XV), està format per un prisma octogonal de dos cossos superposts, en huit vidrieres de fina traceria calada en cada cos. El primer cos o part baixa és d'autor desconegut, del sigle XIV, mentres que el segon cos o part alta és obra de Martí Llobet (de el 1430 mes o manco). El cimborri dota de llum natural sempre blanca al creuer, gràcies a les finestres translúcides de alabastre i al fet de que el se armaçó de pedra està reduït al mínim.

D'estil gòtic francés (sigle XIV-XV), està format per un prisma octogonal de dos cossos superposts, en huit vidrieres de fina traceria calada en cada cos. El primer cos o part baixa és d'autor desconegut, del [[sigle XIV]], mentres que el segon cos o part alta és obra de Martí Llobet (de el [[1430]] més o manco). El cimborri dota de llum natural sempre blanca al creuer, gràcies a les finestres translúcides de alabastre i al fet de que el se armaçó de pedra està reduït al mínim.

El cimborri descansa en trompes còniques i se tanca en una revolta de creueria compsota per huit nervis i plementèria de rajola. En una alçària d'uns 40 metros, l'ausència de contrafots i la llaugerea constructiva derivada de la traceria calada dels seus murs resulta prodigiosa des d'el punt de vista arquitectònic.

El cimborri descansa en trompes còniques i se tanca en una revolta de creueria compsota per huit nervis i plementèria de rajola. En una alçària d'uns 40 metros, l'ausència de contrafots i la llaugerea constructiva derivada de la traceria calada dels seus murs resulta prodigiosa des d'el punt de vista arquitectònic.

En els carcanyols, baix les trompes del cimborri figuren quatre escultures d'estuc del sigle XVIII que reprsenten els quatre evangelistes en els atributs en que se identifiquen: Sant Lucas en el bou, obra de Josep Pujol, Sant Joan Evangeliste en l'àguila del mateix autor, San Mateu en el àngel, de Josep Esteve i Sant Marc en el lleó, de Francesc Sanchís. En la seua part superior n'hi ha una campana (el cimboriet) de 1805 que actualment no s'utilisa.

En els carcanyols, baix les trompes del cimborri figuren quatre escultures d'estuc del [[sigle XVIII]] que reprsenten els quatre evangelistes en els atributs en que se identifiquen: Sant Lucas en el bou, obra de Josep Pujol, Sant Joan Evangeliste en l'àguila del mateix autor, San Mateu en el àngel, de Josep Esteve i Sant Marc en el lleó, de Francesc Sanchís. En la seua part superior n'hi ha una campana (el cimboriet) de 1805 que actualment no s'utilisa.

[[Image:Cimborri de la catedral de Valencia.jpg|thumb|centre|300px|Cimborri de la Seu]]

[[Image:Cimborri de la catedral de Valencia.jpg|thumb|centre|300px|<center>Cimborri de la Seu</center>]]

[[Image:Cimborri de la catedral de Valencia per dins.jpg|thumb|centre|300px|Cimborri vist per dins, a on se poden observar els quatre carcanyols.]]

[[Image:Cimborri de la catedral de Valencia per dins.jpg|thumb|centre|300px|Cimborri vist per dins, a on se poden observar els quatre carcanyols.]]

=== Capella del Sant Càliç ===

=== Capella del Sant Càliç ===

[[Image:Sant Calze.jpg|thumb|right|300px|[[Sant Càliç]], tesor de la capella homònima.]]

[[Image:Sant Calze.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Sant Càliç]], tesor de la capella homònima.</center>]]

Obra d'Andreu Julià en estil gòtic florit (1356-1369), l'actual capella del Sant Calze se destinava en un principi a la celebració de reunions del capítul de la catedral, es a dir, a sala capitular. També se gastava per a enterros de prelats i canonges, i en el seu sub-pis n'hi ha una cripta que hui es troba cegada. Després va servir de càtedra de teologia, sent també aprofitada per a reunir-se les Corts Valencianes. Més tart va rebre el nom de la Capella del Crist de la Bona Mort, pero el 1916 se va decidir el traslladament del Sant Càliç a la capella, d'a on prové el seu actual nom.

Obra d'Andreu Julià en estil gòtic florit ([[1356]]-[[1369]]), l'actual capella del Sant Calze se destinava en un principi a la celebració de reunions del capítul de la catedral, es a dir, a sala capitular. També se gastava per a enterros de prelats i canonges, i en el seu sub-pis n'hi ha una cripta que hui es troba cegada. Després va servir de càtedra de teologia, sent també aprofitada per a reunir-se les Corts Valencianes. Més tart va rebre el nom de la Capella del Crist de la Bona Mort, pero el 1916 se va decidir el traslladament del Sant Càliç a la capella, d'a on prové el seu actual nom.

Originalment era una capella exenta, pero en 1496 [[Pere Comte]] va concloure el passadiç, en estil gòtic florit, que la unia en el rest de la catedral. Per a accedir, n'hi ha que entrar per la porta dels Ferros i girar a ma dreta fins que trobem una entrada al corredor o sala d'accés, al final de la qual n'hi ha una portalada gòtica en pedra que permet el ingrés en la capella. En este passadiç d'accés trobem cinc sepulcres gòtics de pedra, u dels quals del bisbe Vidal de Blans, que manà edificar la Adoració dels Pastors, obra de 1472, de Paolo de San Leocadio. Esta obra, que es troba en un estat de conservació pèssim, era un dels frescs que realisà per a mostrar la seua maestria i acreditar-se per a pintar el presbiteri i és, al mateix temps, una de ls primeres pintures renaixentistes -si no la primera- feta en la Península Ibèrica. Front a est fresc n'hi ha un retaule de Sant Miquel posterior, de principis del XVI, obra sojorna del Mestre de Gavarda, encara d'estructura gòtica, encara que de transició al Renaiximent. Resulta interessant comparar-lo tant en la Adoració dels Pastors de Paolo de San Leocadi com en el quadre de Batisme del Crist, obra de madurea del mateix Macip.

Originalment era una capella exenta, pero en [[1496]] [[Pere Comte]] va concloure el passadiç, en estil gòtic florit, que la unia en el rest de la catedral. Per a accedir, n'hi ha que entrar per la porta dels Ferros i girar a ma dreta fins que trobem una entrada al corredor o sala d'accés, al final de la qual n'hi ha una portalada gòtica en pedra que permet el ingrés en la capella. En este passadiç d'accés trobem cinc sepulcres gòtics de pedra, u dels quals del bisbe Vidal de Blans, que manà edificar la Adoració dels Pastors, obra de [[1472]], de Paolo de San Leocadio. Esta obra, que es troba en un estat de conservació pèssim, era un dels frescs que realisà per a mostrar la seua maestria i acreditar-se per a pintar el presbiteri i és, al mateix temps, una de ls primeres pintures renaixentistes -si no la primera- feta en la Península Ibèrica. Front a est fresc n'hi ha un retaule de Sant Miquel posterior, de principis del [[sigle XVI]], obra sojorna del Mestre de Gavarda, encara d'estructura gòtica, encara que de transició al Renaiximent. Resulta interessant comparar-lo tant en la Adoració dels Pastors de Paolo de San Leocadi com en el quadre de Batisme del Crist, obra de madurea del mateix Macip.

=== Girola ===

=== Girola ===

[[Image:Girola de la Catedral de Valencia.jpg|thumb|right|300px|Girola de la Catedral de Valéncia (Panorama).]]

[[Image:Girola de la Catedral de Valencia.jpg|thumb|right|300px|Girola de la Catedral de Valéncia (Panorama).]]

Es una de las parts mes antigues de la catedral, ya que per ací escomença la seua construcció en l'any 1262. La girola, espai destinat per a que els fidels puguen deambular a través de las capelles sense interrompre el cult de l'Altar Major, no es un element molt habitual en les iglésies de Valéncia, ya que només apareix en la catedral i en Santa Caterina.

Es una de las parts mes antigues de la catedral, ya que per ací escomença la seua construcció en l'any [[1262]]. La girola, espai destinat per a que els fidels puguen deambular a través de las capelles sense interrompre el cult de l'Altar Major, no es un element molt habitual en les iglésies de Valéncia, ya que només apareix en la catedral i en Santa Caterina.

Primitivament se podia contemplar l'Altar Major a través dels arcs del presbiteri (com encara hui en l'iglésia de Santa Caterina, pero es cegaren en motiu de la reforma barroca de l'àbsit del sigle XVII.

Primitivament se podia contemplar l'Altar Major a través dels arcs del presbiteri (com encara hui en l'iglésia de Santa Caterina, pero es cegaren en motiu de la reforma barroca de l'àbsit del [[sigle XVII]].

==== Capella de la Resurrecció ====

==== Capella de la Resurrecció ====

Se troba en el trans-altar i es diu popularment la Coveta. És un bell alt relleu renaixentiste de la resurrecció, de 1510, fet en pedra alabastrina polida i abrillantada. La manà fer el llavors bisbe cardenal de Valéncia [[Roderic de Borja]], futur papa [[Aleixandre VI]], en memòria al seu tio [[Calixt III]]. Conserva rests de policromia i del dorat que el decoraven i ha segut atribuït successivament a Damià Forment, Pere Berruguet i atres, pero finalment s'ha documentat com de Gregori de Biguerny.

Se troba en el trans-altar i es diu popularment la Coveta. És un bell alt relleu renaixentiste de la resurrecció, de [[1510]], fet en pedra alabastrina polida i abrillantada. La manà fer el llavors bisbe cardenal de Valéncia [[Roderic de Borja]], futur papa [[Aleixandre VI]], en memòria al seu tio [[Calixt III]]. Conserva rests de policromia i del dorat que el decoraven i ha segut atribuït successivament a Damià Forment, Pere Berruguet i atres, pero finalment s'ha documentat com de Gregori de Biguerny.

==== Sacristia ====

==== Sacristia ====

La sacristia és una de les parts més antigues de la catedral, gòtica del sigle XIII. S'encontra en el cantó dret del començament de la girola, en la seua intersecció en el creuer. És un espai de planta quadrada cobert en una revolta de creueria octopartita i trompes en els cantons. Té un gran finestral gòtic de sis metros d'altura que la ilumina. Se comunica en atra habitació que és la actual Sala Capitular en la que està la galeria de retrats de tots els prelats de la seu valentina.

La sacristia és una de les parts més antigues de la catedral, gòtica del [[sigle XIII]]. S'encontra en el cantó dret del començament de la girola, en la seua intersecció en el creuer. És un espai de planta quadrada cobert en una revolta de creueria octopartita i trompes en els cantons. Té un gran finestral gòtic de sis metros d'altura que la ilumina. Se comunica en atra habitació que és la actual Sala Capitular en la que està la galeria de retrats de tots els prelats de la seu valentina.

=== Altar Major ===

=== Altar Major ===

El Altar Major de planta poligonal està cobert per una revolta de sis nervis. Té cinc finestrals i se cmunica en la girola a través de dos portes laterals. Tant la revolta com els murs estaven ornamentats en murals encarregats a Miquel Alcanyís, que va fer en 1432, pero que desaparegueren en un incendi en 1469. Posteriorment, cap al 1474, s'encarregaren noves pintures, d'estil renaixentiste, a Paolo de Sant Leocadi i Francesc Pagano. Estes pintures foren tapades, en tot i això, per una luxosa ornamentació barroca durant 1674-1682, portada a cap baix la direcció de Juan Pérez Castiel. L'àbsit gòtic de planta poligonal quedà recobert en noves revoltes, superposició d'adorns, imàgens, pilastres, columnes salomòniques, permòdols, mènsules, carcanyols, tímpans partits, festons, àngels dorats, etc. La riquea de marbres i dorats, la suntuositat de les formes i profusa decoració evocava el estil rococó.

El Altar Major de planta poligonal està cobert per una revolta de sis nervis. Té cinc finestrals i se cmunica en la girola a través de dos portes laterals. Tant la revolta com els murs estaven ornamentats en murals encarregats a Miquel Alcanyís, que va fer en [[1432]], pero que desaparegueren en un incendi en [[1469]]. Posteriorment, cap al [[1474]], s'encarregaren noves pintures, d'estil renaixentiste, a Paolo de Sant Leocadi i Francesc Pagano. Estes pintures foren tapades, en tot i això, per una luxosa ornamentació barroca durant 1674-1682, portada a cap baix la direcció de Juan Pérez Castiel. L'àbsit gòtic de planta poligonal quedà recobert en noves revoltes, superposició d'adorns, imàgens, pilastres, columnes salomòniques, permòdols, mènsules, carcanyols, tímpans partits, festons, àngels dorats, etc. La riquea de marbres i dorats, la suntuositat de les formes i profusa decoració evocava el estil rococó.

Aixina fon fins a juny de 2004, quan per asar foren encontrades baix la revolta de Juan Pérez Castiel unes pintures de gran bellea que han segut datades en 1474. Estes pintures, que representen àngels tocant instruments musicals, són les adés mencionades de [[Paolo de San Leocadi]] i Francesc Pagano. Poc després del incendi de 1469, cap a 1474, el que seria futur papa Aleixandre VI ordenà a abdós pintors que realisaren les pintures al fresc que ara se tornen a contemplar, després de que la revolta de Pérez Castiel fora desmontada.

Aixina fon fins a juny de [[2004]], quan per asar foren encontrades baix la revolta de Juan Pérez Castiel unes pintures de gran bellea que han segut datades en [[1474]]. Estes pintures, que representen àngels tocant instruments musicals, són les adés mencionades de [[Paolo de San Leocadi]] i Francesc Pagano. Poc després del incendi de [[1469]], cap a 1474, el que seria futur papa [[Aleixandre VI]] ordenà a abdós pintors que realisaren les pintures al fresc que ara se tornen a contemplar, després de que la revolta de Pérez Castiel fora desmontada.

[[Image:Capella major de la seu.jpg|thumb|centre|1000px|Capella Major de la Catedral de Valéncia]]

[[Image:Capella major de la seu.jpg|thumb|centre|1000px|<center>Capella Major de la Catedral de Valéncia</center>]]

==== Retaule major ====

==== Retaule major ====

En el presbiteri trobem ademés un retaule que en realitat és un gran armari acotat per dos portes, que guardava un retaule renaixentiste d'argent elaborat pel orfebre Bernabo Thadeo de Piero de Pone, que fon fundit en Mallorca en 1812 per a engrunsar moneda en la guerra contra Napoleó.

En el presbiteri trobem ademés un retaule que en realitat és un gran armari acotat per dos portes, que guardava un retaule renaixentiste d'argent elaborat pel orfebre Bernabo Thadeo de Piero de Pone, que fon fundit en [[Mallorca]] en [[1812]] per a engrunsar moneda en la guerra contra [[Napoleó]].

=== Naus ===

=== Naus ===

L'estructura principal de la catedral, formada per les naus, el transepte i la girola, se va construir entre els sigles XIII i XV, raó per la que és d'estil gòtic i, concretament, gòtic valencià o mediterràneu, que se caracterisa per ser més primitiu horisontal i pesat que el vertical i suntuós gòtic francés.

L'estructura principal de la catedral, formada per les naus, el transepte i la girola, se va construir entre el [[sigle XIII]] i el [[sigle XV]], raó per la que és d'estil gòtic i, concretament, gòtic valencià o mediterràneu, que se caracterisa per ser més primitiu horisontal i pesat que el vertical i suntuós gòtic francés.

==== Capella de Sant Francesc de Borja ====

==== Capella de Sant Francesc de Borja ====

Es tracta d'una de les capelles laterals de la part dreta de la nau central, dedicada a [[Sant Francesc de Borja]], la qual conté dos magnífics quadros de Goya de 1788. El de la esquerra representa a Sant Francesc de Borja despedint-se dels seus familiars en el Palau Ducal de Gandia per a ingressar en la Companyia de Jesús. A la dreta trobem San Francesc de Borja, ya sacerdot jesuïta, que assistix a un moribunt impenitent.

Es tracta d'una de les capelles laterals de la part dreta de la nau central, dedicada a [[Sant Francesc de Borja]], la qual conté dos magnífics quadros de Goya de [[1788]]. El de la esquerra representa a Sant Francesc de Borja despedint-se dels seus familiars en el Palau Ducal de Gandia per a ingressar en la Companyia de Jesús. A la dreta trobem San Francesc de Borja, ya sacerdot jesuïta, que assistix a un moribunt impenitent.

== Elements singulars de la catedral ==

== Elements singulars de la catedral ==