Canvis

}}

}}

La '''República Argentina''' es un estat sobirà, organisat com republica representativa i federal, ubicat en l‘extrem sur d’America. El seu territori esta dividit en 23 provincies i una ciutat autonoma, [[Buenos Aires]], capital de la nacio i seu del govern federal. La seua poblacio, propenca als 40 millons d’habitants promedien índexs de desenroll humà, renta per capita, nivel de creiximent economic i calitat de vida, que es troben entre els mes alts d’[[Amèrica]] Llatina. Segons el Banc Mundial, el seu PBI nominal es el 30º mes important del mon, pero si es considera el poder adquisitiu el seu PBI total transforma al país en la 23º economia mes important del mon.

La '''República Argentina''' es un estat sobirà, organisat com republica representativa i federal, ubicat en l‘extrem sur d’[[América]]. El seu territori esta dividit en 23 provincies i una ciutat autonoma, [[Buenos Aires]], capital de la nació i seu del govern federal. La seua població, propenca als 40 millons d’habitants promedien índexs de desenroll humà, renta per capita, nivel de creiximent económic i calitat de vida, que es troben entre els més alts d’[[Amèrica]] Llatina. Segons el Banc Mundial, el seu PBI nominal es el 30º més important del mon, pero si es considera el poder adquisitiu el seu PBI total transforma al país en la 23º economia més important del mon.

Per la seua extensio, 2.780.400 km², es el segon estat d’[[Amèrica del Sur]], quart en el continent americà i octau en el mon, considerant solament la superficie continental subjecta a la seua sobirania efectiva; si es tenen en conte les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur, Sandwich del Sur i Aurora (administrades pel [[Regne Unit]], encara que reivindicades per l'Argentina com part integral del seu territori), mes l’area antàrtica reclamada al sur del paralel 60° S, denominada [[Antartida]] Argentina (que inclou a les illes Orcadas del Sur i Shetland del Sur), la superficie total arriba als 3.761.274 km².

Per la seua extensio, 2.780.400 km², és el segon estat d’[[Amèrica del Sur]], quart en el continent americà i octau en el mon, considerant solament la superficie continental subjecta a la seua sobirania efectiva; si es tenen en conte les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur, Sandwich del Sur i Aurora (administrades pel [[Regne Unit]], encara que reivindicades per l'Argentina com part integral del seu territori), mes l’area antàrtica reclamada al sur del paralel 60° S, denominada [[Antartida]] Argentina (que inclou a les illes Orcadas del Sur i Shetland del Sur), la superficie total arriba als 3.761.274 km².

El seu territori continental americà, que s’esten gran part del Con Sur, llimita al nort en [[Bolívia]] i [[Paraguai]], al nordest en [[Brasil]], a l’oest i sur en [[Chile]] i a l’est en [[Uruguai]] i l’[[Oceà Atlàntic]].

El seu territori continental americà, que s’esten gran part del Con Sur, llimita al nort en [[Bolívia]] i [[Paraguai]], al nordest en [[Brasil]], a l’oest i sur en [[Chile]] i a l’est en [[Uruguai]] i l’[[Oceà Atlàntic]].

El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en [[1602]] per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regio del Riu de l'Argent aixina com tambe la fundacio de la ciutat de [[Buenos Aires]]. El toponim aparegué ratificat al publicar-se en [[1612]] l'obra [[La Argentina]] manuscrita del criollo asunceny Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripcio de la regio. A finals del [[sigle XVIII]], la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.

El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en [[1602]] per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regio del Riu de l'Argent aixina com tambe la fundacio de la ciutat de [[Buenos Aires]]. El toponim aparegué ratificat al publicar-se en [[1612]] l'obra [[La Argentina]] manuscrita del criollo asunceny Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripcio de la regio. A finals del [[sigle XVIII]], la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.

Oficialment, s’utilisà per primera vegada la denominacio Republica Argentina en la Constitucio de [[1826]]. Durant el periodo de [[1835]] i [[1852]], s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederacio Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederacio Argentina i Federacio Argentina. La Constitucio Argentina de [[1853]] es sancionà en nom del poble de la Confederacio Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de [[Buenos Aires]], en [[1860]] es va canviar per Nacio Argentina.

Oficialment, s’utilisà per primera vegada la denominació Republica Argentina en la Constitucio de [[1826]]. Durant el periodo de [[1835]] i [[1852]], s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederacio Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederacio Argentina i Federacio Argentina. La Constitucio Argentina de [[1853]] es sancionà en nom del poble de la Confederacio Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de [[Buenos Aires]], en [[1860]] es va canviar per Nacio Argentina.

== Geografia ==

== Geografia ==

El territori argentí esta situat entre la [[cordillera dels Andes]] i l'[[oceà Atlàntic]]. La gran extensio territorial de l’Argentina te una diversitat de paisages, en els que alternen camps de gel en zones arides, relleus montanyoses en replanells o planures, cursos fluvials o arees llacustres en l’amplitut oceanica, i vegetacio esteparia en boscs i selves.

El territori argentí esta situat entre la [[cordillera dels Andes]] i l'[[oceà Atlàntic]]. La gran extensio territorial de l’Argentina te una diversitat de paisages, en els que alternen camps de gel en zones arides, relleus montanyoses en replanells o planures, cursos fluvials o arees llacustres en l’amplitut oceanica, i vegetació esteparia en boscs i selves.

L’area total de fronteres es de 9.376 km, tocant cinc països veïns: [[Chile]], [[Bolívia]], [[Paraguai]], [[Brasil]] i [[Uruguai]]. La frontera mes extensa es en [[Chile]] (5.150 km), al llarc de toda la [[Cordillera dels Andes]].

L’area total de fronteres es de 9.376 km, tocant cinc països veïns: [[Chile]], [[Bolívia]], [[Paraguai]], [[Brasil]] i [[Uruguai]]. La frontera mes extensa es en [[Chile]] (5.150 km), al llarc de toda la [[Cordillera dels Andes]].

== Flora i fauna ==

== Flora i fauna ==

Argentina albergue prop d’u 10% de la flora mundial, lo que causa un poc de sorpresa degut a la seua diversitat geografica: el nort subtropical, les arides pampas de l’estepa patagonica, els boscs andins i les capes de gel sub antartic.

Argentina albergue prop d’u 10% de la flora mundial, lo que causa un poc de sorpresa degut a la seua diversitat geografica: el nort subtropical, les arides pampes de l’estepa patagonica, els boscs andins i les capes de gel sub antartic.

Les Pampas

Les Pampas

Els fertils sols de les pampas l’han fet una de les regions agricultores mes productives del mon. En lloc d’estar coberta de cortadera o coa de rabosot, ara esta coberta de praderies de pastura per a que el ganado menje i de grans cultius de cereals i soja. Alguns especies d’arbres incloen l’arbre nacional el ceibo i l’acàcia aixina tambe unes poques especies introduïdes com l’eucaliptus i l’alber. La malea es comu en els valls arits que s’estenen cap als fi dels Andes. Es abundant en aus natives com la monterita canela i el gallito arena. Entre atres aus de les Pampas es troben els horneros(forners), que construixen el seu niu de fanc en llocs visibles com fusts, y grans ñandúes, una especie mes chicoteta d’ esturç. Encara es conserven alguns cervs de la pampa, encara que el seu numero s’ha reduït.

Els fertils sols de les pampes l’han fet una de les regions agricultores més productives del mon. En lloc d’estar coberta de cortadera o coa de rabosot, ara esta coberta de praderies de pastura per a que el ganado menje i de grans cultius de [[cereal|cereals]] i [[soja]]. Alguns especies d’arbres incloen l’arbre nacional el [[ceibo]] i l’[[acàcia]] aixina tambe unes poques especies introduïdes com l’[[eucaliptus]] i l’[[alber]]. La malea es comu en els valls arits que s’estenen cap als fi dels Andes. Es abundant en aus natives com la monterita canela i el gallito arena. Entre atres aus de les Pampes es troben els horneros(forners), que construixen el seu niu de fanc en llocs visibles com fusts, y grans ñandúes, una especie mes chicoteta d’ esturç. Encara es conserven alguns [[cerv|cervs]] de la pampa, encara que el seu numero s’ha reduït.

== Poblacio i idioma ==

== Poblacio i idioma ==

* Llegislatiu

* Llegislatiu

* Judicial

* Judicial

El poder eixecutiu esta representat pel president de la republica, qui es el cap de l'estat i del govern, es triat per la poblacio per un periot de 4 anys, en una possibilitat de reeleccio. La presidenta actual, [[Cristina Fernández de Kirchner]], fon triada el 28 d'octubre de [[2007]].

El poder eixecutiu esta representat pel president de la republica, qui es el cap de l'estat i del govern, es triat per la poblacio per un periot de 4 anys, en una possibilitat de reeleccio. La presidenta actual, [[Cristina Fernández de Kirchner]], fon triada el 28 d'[[octubre]] de [[2007]].

El poder llegislatiu esta format pel Congres, compost de 2 cambres: el Senat (Senat Argentí), en 72 membres triats per un manat de 6 anys, i la cambra dels Diputats en 257 membres, triats per un manat de 4 anys.

El poder llegislatiu esta format pel Congres, compost de 2 cambres: el Senat (Senat Argentí), en 72 membres triats per un manat de 6 anys, i la cambra dels Diputats en 257 membres, triats per un manat de 4 anys.

==Organisacio territorial==

==Organisacio territorial==

Segon la Constitucio de [[1853]], reformada en diferents oportunitats  i l’ultima en [[1994]], l'Argentina es una republica federal. Actualment existixen 23 provincies en el país. La Ciutat de Buenos Aires no te caracter de provincia, sino de ciutat autonoma en atribucions similars pero menors qualitativa i quantitativament que una provincia, seent ademes la Capital de la Republica.

Segon la Constitucio de [[1853]], reformada en diferents oportunitats  i l’ultima en [[1994]], l'Argentina es una republica federal. Actualment existixen 23 provincies en el país. La Ciutat de [[Buenos Aires]] no te caracter de provincia, sino de ciutat autonoma en atribucions similars pero menors qualitativa i quantitativament que una provincia, seent ademes la Capital de la Republica.

Les mateixes son :

Les mateixes son :

*Misiones

*Misiones

*Neuquén

*Neuquén

*Rio Negro

*[[Rio Negro]]

*Salta

*[[Salta]]

*San Juan

*San Juan

*San Luis

*San Luis

*Santa fe

*Santa fe

*Santiago del Estero

*Santiago del Estero

*Tierra del Fuego

*[[Tierra del Fuego]]

*[[Tucumán]]

*[[Tucumán]]