Diferència entre les revisions de "Cas nominatiu"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''cas nominatiu''' (en [[Grec antic|grec clàssic]], ὀνομαστική; en [[grec modern]], ονομαστική; en [[llatí]], ''nominativus;'' també nomenat primer cas) és un [[cas (gramàtica)|cas]] que s'aplica a [[sintagma nominal|sintagmes nominals]] en funció de [[subjecte (gramàtica)|subjecte]] o d'[[atribut (gramàtica)|atribut]] en llengües declinables. | El '''cas nominatiu''' (en [[Grec antic|grec clàssic]], ὀνομαστική; en [[grec modern]], ονομαστική; en [[llatí]], ''nominativus;'' també nomenat primer cas) és un [[cas (gramàtica)|cas]] que s'aplica a [[sintagma nominal|sintagmes nominals]] en funció de [[subjecte (gramàtica)|subjecte]] o d'[[atribut (gramàtica)|atribut]] en llengües declinables. | ||
| − | Prou [[llengües flexives]] utilisen el nominatiu com la forma ''normal'' de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el ''cas recte'' o no flexiont, front a les demés, que serien ''casos oblics''. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el [[sànscrit]] a sovint cita els noms amprant solament el [[lexema]], sense afegir els sufixos. Per eixemple ''ásva-'' per a «cavall», i no ''ásvas''. | + | Prou [[llengües flexives]] utilisen el nominatiu com la forma ''normal'' de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el ''cas recte'' o no flexiont, front a les demés, que serien ''casos oblics''. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el [[sànscrit]] a sovint cita els noms amprant solament el [[lexema]], sense afegir els sufixos. Per eixemple ''ásva-'' per a «cavall», i no ''ásvas''. |
'''Eixemples: | '''Eixemples: | ||
Revisió de 18:32 14 dec 2024
El cas nominatiu (en grec clàssic, ὀνομαστική; en grec modern, ονομαστική; en llatí, nominativus; també nomenat primer cas) és un cas que s'aplica a sintagmes nominals en funció de subjecte o d'atribut en llengües declinables.
Prou llengües flexives utilisen el nominatiu com la forma normal de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el cas recte o no flexiont, front a les demés, que serien casos oblics. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el sànscrit a sovint cita els noms amprant solament el lexema, sense afegir els sufixos. Per eixemple ásva- per a «cavall», i no ásvas.
Eixemples: