| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Archiu:Euler's formula.svg|thumb|200px|La [[fòrmula d'Euler]] ilustrada en el pla complexo.]] | + | [[Archiu:Euler's formula.svg|thumb|200px|La [[fòrmula d'Euler]] ilustrada en el pla complex.]] |
| | | | |
| − | En [[matemàtiques]], el '''pla complex''' és una forma de visualisar i ordenar el conjunt dels [[números complexos]]. Pot entendre's com un [[pla cartesià]] modificat, en el que la [[part real]] està representada en l'eix d'abscisses i la [[número imaginari|partix imaginària]] en l'eix d'ordenades. L'eix d'abscisses també rep el nom de '''eix real''' i l'eix d'ordenades el nom de '''eix imaginari'''. Aixina mateix, qualsevol camp de número complejo es pot representar en la seua forma polar, formant aixina un pla polar, en el que el valor absolut, mòdul o magnitut representa la llongitut d'un vector i el seu argument és equivalent a l'àngul del mencionat vector. | + | En [[matemàtiques]], el '''pla complex''' és una forma de visualisar i ordenar el conjunt dels [[números complexos]]. Pot entendre's com un [[pla cartesià]] modificat, en el que la [[part real]] està representada en l'eix d'abscisses i la [[número imaginari|partix imaginària]] en l'eix d'ordenades. L'eix d'abscisses també rep el nom d''''eix real''' i l'eix d'ordenades el nom d''''eix imaginari'''. Aixina mateix, qualsevol camp de número complejo es pot representar en la seua forma polar, formant aixina un pla polar, en el que el valor absolut, mòdul o magnitut representa la llongitut d'un vector i el seu argument és equivalent a l'àngul del mencionat vector. |
| | | | |
| | == Generalitats == | | == Generalitats == |
| − | [[Archiu:Complex number illustration.svg|thumb|right|Un número pot ser visualment representat per un parell de números formant un vector en un diagrama cridat [[diagrama de Argand]].]] | + | [[Archiu:Complex number illustration.svg|thumb|right|Un número pot ser visualment representat per un parell de números formant un vector en un diagrama nomenat [[diagrama de Argand]].]] |
| | | | |
| | El pla complex a voltes rep el nom de '''pla de Argand''' a causa del seu us en '''diagrames de Argand'''. La seua creació s'atribuïx a [[Jean-Robert Argand]], encara que va anar inicialment descrit per l'enquestador i matemàtic Noruec-danés [[Caspar Wessel]]. | | El pla complex a voltes rep el nom de '''pla de Argand''' a causa del seu us en '''diagrames de Argand'''. La seua creació s'atribuïx a [[Jean-Robert Argand]], encara que va anar inicialment descrit per l'enquestador i matemàtic Noruec-danés [[Caspar Wessel]]. |
| Llínea 20: |
Llínea 20: |
| | Ademés, un atre us del pla 's' és el [[criteri d'estabilitat de *Nyquist]], que és un principi geomètric que permet determinar l'estabilitat d'un sistema de control per mig de l'inspecció del diagrama de *Nyquist de la resposta de fase de la funció de transferència en el pla complex. | | Ademés, un atre us del pla 's' és el [[criteri d'estabilitat de *Nyquist]], que és un principi geomètric que permet determinar l'estabilitat d'un sistema de control per mig de l'inspecció del diagrama de *Nyquist de la resposta de fase de la funció de transferència en el pla complex. |
| | | | |
| − | El pla z és una versió de temps discret del pla s, on s'utilisa la [[transformada Z]] en lloc de la de Laplace. | + | El pla z és una versió de temps discret del pla s, on s'utilisa la [[transformada Z]] en lloc de la de Laplace. |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| Llínea 28: |
Llínea 28: |
| | * [[Transformada Z]] | | * [[Transformada Z]] |
| | * [[Pla S]] | | * [[Pla S]] |
| − | | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Weisstein, Eric W. «Argand Diagram». En Weisstein, Eric W, ed. MathWorld (en [[anglés]]). Wolfram Research |
| | + | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | {{Commonscat|Complex plane}} | | {{Commonscat|Complex plane}} |
| − | * {{MathWorld|urlname=ArgandDiagram|title=Argand Diagram}}
| |
| | | | |
| | + | [[Categoria:Matemàtiques]] |
| | [[Categoria:Anàlisis complex]] | | [[Categoria:Anàlisis complex]] |
| | [[Categoria:Teoria de control]] | | [[Categoria:Teoria de control]] |
| Llínea 38: |
Llínea 41: |
| | [[Categoria:Ciència de 1806]] | | [[Categoria:Ciència de 1806]] |
| | [[Categoria:Ciència i tecnologia de França del sigle XIX]] | | [[Categoria:Ciència i tecnologia de França del sigle XIX]] |
| − |
| |
| − | {{Traduït de|es|Plano complejo}}
| |