Diferència entre les revisions de "Josep Escrig i Martínez"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Llíria]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Llíria]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Josep Escrig i Martínez''' ([[Llíria]], [[1791]] - †[[1869]]), fon un lexicógraf [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | + | '''Josep Escrig i Martínez''' ([[Llíria]], [[1791]] - † [[1869]]), fon un lexicógraf [[Comunitat Valenciana|valencià]]. |
Estudià filosofia i dret en l'[[Universitat de Valéncia]], i treballà d'assessor jurídic per al [[Duc d'Alba]] i el [[Duc de Llíria]]. | Estudià filosofia i dret en l'[[Universitat de Valéncia]], i treballà d'assessor jurídic per al [[Duc d'Alba]] i el [[Duc de Llíria]]. | ||
| − | Al ser d'idees [[lliberalisme|lliberals]], en l'any [[1829]] fon tancat durant 26 mesos, i en [[1836]] fugí dels [[carlisme|carlistes]] de Llíria, cap a [[Valéncia]]. Allí, publicà un ''"Diccionario valenciano-castellano"'' en l' [[1851]], ''"dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia"'', compilant les obres de [[Justo Pastor Fuster]], [[Carles Ros]] i [[Lluís Lamarca i Morata|Lluís Lamarca]], i afegint algunes formes populars que no eixien en estes. | + | Al ser d'idees [[lliberalisme|lliberals]], en l'any [[1829]] fon tancat durant 26 mesos, i en [[1836]] fugí dels [[carlisme|carlistes]] de Llíria, cap a [[Valéncia]]. Allí, publicà un ''"Diccionario valenciano-castellano"'' en l'any [[1851]], ''"dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia"'', compilant les obres de [[Justo Pastor Fuster]], [[Carles Ros]] i [[Lluís Lamarca i Morata|Lluís Lamarca]], i afegint algunes formes populars que no eixien en estes. |
[[Constantí Llombart]] i [[Ramon Andrés i Cabrelles]] publicaren en l'any [[1887]] una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada a l'incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la [[llengua valenciana]] del moment. | [[Constantí Llombart]] i [[Ramon Andrés i Cabrelles]] publicaren en l'any [[1887]] una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada a l'incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la [[llengua valenciana]] del moment. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de [[Jogim Martí i Gadea]]. | En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de [[Jogim Martí i Gadea]]. | ||
| − | + | == Obra == | |
| + | * Diccionario valenciano-castellano, Imprenta de J. Ferrer Orga, Valéncia, [[1851]] | ||
| + | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | *VV.AA, ''"Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià"'', RACV, Valéncia, 2004. ISBN 84-96068-57-9 | + | * VV.AA, ''"Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià"'', RACV, Valéncia, [[2004]]. ISBN 84-96068-57-9 |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * | + | * http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/09256107699870540757857/thm0000.htm Cervantes virtual] |
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
[[Categoria:Escritors en valencià]] | [[Categoria:Escritors en valencià]] | ||
| + | [[Categoria:Filòlecs]] | ||
[[Categoria:Filòlecs valencians]] | [[Categoria:Filòlecs valencians]] | ||
Última revisió del 13:02 25 nov 2024
| Josep Escrig i Martínez | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Lexicógraf | ||
| Naiximent: | 1791 | ||
| Lloc de naiximent: | Llíria, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1869 | ||
| Lloc de defunció: | Llíria, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Josep Escrig i Martínez (Llíria, 1791 - † 1869), fon un lexicógraf valencià.
Estudià filosofia i dret en l'Universitat de Valéncia, i treballà d'assessor jurídic per al Duc d'Alba i el Duc de Llíria.
Al ser d'idees lliberals, en l'any 1829 fon tancat durant 26 mesos, i en 1836 fugí dels carlistes de Llíria, cap a Valéncia. Allí, publicà un "Diccionario valenciano-castellano" en l'any 1851, "dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia", compilant les obres de Justo Pastor Fuster, Carles Ros i Lluís Lamarca, i afegint algunes formes populars que no eixien en estes.
Constantí Llombart i Ramon Andrés i Cabrelles publicaren en l'any 1887 una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada a l'incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la llengua valenciana del moment.
En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de Jogim Martí i Gadea.
Obra[editar | editar còdic]
- Diccionario valenciano-castellano, Imprenta de J. Ferrer Orga, Valéncia, 1851
Bibliografia[editar | editar còdic]
- VV.AA, "Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià", RACV, Valéncia, 2004. ISBN 84-96068-57-9