Diferència entre les revisions de "Pellam"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «El Rei '''Pellam''' de Listeneise és un personage del món artúric. Est és el nom que el Rei Tullido rep en l'obra ''La mort d'Arturo'', de…») |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El Rei '''Pellam''' de Listeneise és un personage del [[Mit Artúric|món artúric]]. Est és el nom que el Rei Tullido rep en l'obra ''La mort d'Arturo'', de Thomas Malory. El Rei Pellam apareix explícitament en el passage a on [[Sir Balin]] li propina el colp dolorós, que ho deixa tullit per molts anys, fins que és curat pel Sant Grial. En atres fonts artúriques, com e''l cicle de la Vulgata'', el personage és | + | El Rei '''Pellam''' de Listeneise és un personage del [[Mit Artúric|món artúric]]. Est és el nom que el Rei Tullido rep en l'obra ''La mort d'Arturo'', de Thomas Malory. El Rei Pellam apareix explícitament en el passage a on [[Sir Balin]] li propina el colp dolorós, que ho deixa tullit per molts anys, fins que és curat pel Sant Grial. En atres fonts artúriques, com e''l cicle de la Vulgata'', el personage és nomenat Pellehan. |
| − | En un passage de l'obra, Malory identifica a Pellam en el rei Pelles, un atre rei Tulliy, yayo de [[Galahad]]. No obstant, esta mescla de personages pot ser el resultat d'una confusió per part de Malory, ya que en La Vulgata, Pelles és fill de Pellehan, i és ferit en un accident diferent. | + | En un passage de l'obra, Malory identifica a Pellam en el rei Pelles, un atre rei Tulliy, yayo de [[Galahad]]. No obstant, esta mescla de personages pot ser el resultat d'una confusió per part de Malory, ya que en La Vulgata, Pelles és fill de Pellehan, i és ferit en un accident diferent. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 13:01 19 nov 2024
El Rei Pellam de Listeneise és un personage del món artúric. Est és el nom que el Rei Tullido rep en l'obra La mort d'Arturo, de Thomas Malory. El Rei Pellam apareix explícitament en el passage a on Sir Balin li propina el colp dolorós, que ho deixa tullit per molts anys, fins que és curat pel Sant Grial. En atres fonts artúriques, com el cicle de la Vulgata, el personage és nomenat Pellehan.
En un passage de l'obra, Malory identifica a Pellam en el rei Pelles, un atre rei Tulliy, yayo de Galahad. No obstant, esta mescla de personages pot ser el resultat d'una confusió per part de Malory, ya que en La Vulgata, Pelles és fill de Pellehan, i és ferit en un accident diferent.
Referències[editar | editar còdic]
- Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
- Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
- García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
- Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597
- Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
- Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991.
- Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
- D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
- Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
- Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
- Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825