Diferència entre les revisions de "Metàstasis"
| (No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Secondary tumor deposits in the liver from a primary cancer of the pancreas.jpg|thumb|250px|Superfície al tall d'un [[fege]] mostrant nòduls metastàsics més pàlits provinents d'un càncer pancreàtic]] | [[File:Secondary tumor deposits in the liver from a primary cancer of the pancreas.jpg|thumb|250px|Superfície al tall d'un [[fege]] mostrant nòduls metastàsics més pàlits provinents d'un càncer pancreàtic]] | ||
| − | La '''metàstasis''' (del [[grec]] μετάστασις, «canvi de | + | La '''metàstasis''' (del [[grec]] μετάστασις, «canvi de lloc») és el procés de propagació d'un foc de [[càncer]] a un orgue distint d'aquell en que es va iniciar. Ocorre generalment per via sanguínea o limfàtica. Aproximadament el 92 % de les morts per càncers no detectats es deuen a la metastatisació d'estos. |
| + | |||
| + | == Definició == | ||
Els càncers són capaços de propagar-se pel cos per dos mecanismes: invasió i metàstasis. L'invasió és la migració i la penetració directa de les cèlules del càncer en els teixits veïns. La metàstasis és la capacitat de les cèlules del càncer de penetrar en el torrent sanguíneo i limfàtic, viajar a través de la circulació sanguínea, i despuix créixer en un nou foc (metàstasis) en teixits normals d'una atra part del cos. | Els càncers són capaços de propagar-se pel cos per dos mecanismes: invasió i metàstasis. L'invasió és la migració i la penetració directa de les cèlules del càncer en els teixits veïns. La metàstasis és la capacitat de les cèlules del càncer de penetrar en el torrent sanguíneo i limfàtic, viajar a través de la circulació sanguínea, i despuix créixer en un nou foc (metàstasis) en teixits normals d'una atra part del cos. | ||
| − | + | En realitat, encara que és la més coneguda, la metàstasis no es llimita solament a la propagació de cèlules canceroses, sino que es parla de metàstasis quan un émbolo desenrolla novament el mateix procés d'orige (càncer, infeccions) en el lloc a on es produïx l'embòlia. | |
== Clasificació dels tumors == | == Clasificació dels tumors == | ||
| Llínea 14: | Llínea 16: | ||
Les localisacions més freqüents de les metàstasis són els òrguens més irrigats per la [[sanc]] com són el [[cervell]], els [[Pulmó|pulmons]], el [[fege]], els ossos i les glándules suprarrenals. L'excepció a esta regla són els renyons i el propi [[cor]], pese a que per les seues cavitats passen molts litros de sanc al dia. | Les localisacions més freqüents de les metàstasis són els òrguens més irrigats per la [[sanc]] com són el [[cervell]], els [[Pulmó|pulmons]], el [[fege]], els ossos i les glándules suprarrenals. L'excepció a esta regla són els renyons i el propi [[cor]], pese a que per les seues cavitats passen molts litros de sanc al dia. | ||
| + | |||
| + | La causa principal de mort d'un pacient per càncer són les metàstasis. Per la capacitat de propagar-se a atres teixits i òrguens, el càncer és una malaltia potencialment mortal, per això és de gran interés comprendre cóm es produïxen les metàstasis en un tumor maligne. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 19: | Llínea 23: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | + | * [https://dle.rae.es/met%C3%A1stasis Metàstasis. RAE] | |
* Jaramillo Antiñón, Juan: ''El cáncer. Fundamentos de oncología'', página 89. Editorial de la Universidad de Costa Rica, 1991, ISBN 9977-67-177-X | * Jaramillo Antiñón, Juan: ''El cáncer. Fundamentos de oncología'', página 89. Editorial de la Universidad de Costa Rica, 1991, ISBN 9977-67-177-X | ||
* Maltoni CFM, Holland JF (2000). "Chapter 16: Physical Carcinogens". In Bast RC, Kufe DW, Pollock RE, et al. Holland-Frei Cancer Medicine (5th ed.). Hamilton, Ontario: B.C. Decker. ISBN 1-55009-113-1 | * Maltoni CFM, Holland JF (2000). "Chapter 16: Physical Carcinogens". In Bast RC, Kufe DW, Pollock RE, et al. Holland-Frei Cancer Medicine (5th ed.). Hamilton, Ontario: B.C. Decker. ISBN 1-55009-113-1 | ||
| Llínea 27: | Llínea 31: | ||
* Muñoz, A. (2004). Cáncer: genes y nuevas terapias. España: Hélice | * Muñoz, A. (2004). Cáncer: genes y nuevas terapias. España: Hélice | ||
* Robbins, Stanley L. Patología estructural y funcional. Interamericana | * Robbins, Stanley L. Patología estructural y funcional. Interamericana | ||
| + | * Rogiers, Aljosja; Lobon, Irene; Spain, Lavinia; Turajlic, Samra (26 de abril de 2022). «The Genetic Evolution of Metastasis». Cancer Research: OF1-OF9. ISSN 0008-5472. doi:10.1158/0008-5472.CAN-21-3863 | ||
* Siddhartha Mukherjee, ''El emperador de todos los males: Una biografía del Cáncer''. 2010, ISBN 978-0-00-725092-9 | * Siddhartha Mukherjee, ''El emperador de todos los males: Una biografía del Cáncer''. 2010, ISBN 978-0-00-725092-9 | ||
* VV.AA: Oncogenes y genes supresores de tumores. Universidad Nacional del Nordeste, Facultad de Medicina, Cátedra de Bioquímica, 2002 | * VV.AA: Oncogenes y genes supresores de tumores. Universidad Nacional del Nordeste, Facultad de Medicina, Cátedra de Bioquímica, 2002 | ||
Última revisió del 18:45 16 nov 2024
La metàstasis (del grec μετάστασις, «canvi de lloc») és el procés de propagació d'un foc de càncer a un orgue distint d'aquell en que es va iniciar. Ocorre generalment per via sanguínea o limfàtica. Aproximadament el 92 % de les morts per càncers no detectats es deuen a la metastatisació d'estos.
Definició[editar | editar còdic]
Els càncers són capaços de propagar-se pel cos per dos mecanismes: invasió i metàstasis. L'invasió és la migració i la penetració directa de les cèlules del càncer en els teixits veïns. La metàstasis és la capacitat de les cèlules del càncer de penetrar en el torrent sanguíneo i limfàtic, viajar a través de la circulació sanguínea, i despuix créixer en un nou foc (metàstasis) en teixits normals d'una atra part del cos.
En realitat, encara que és la més coneguda, la metàstasis no es llimita solament a la propagació de cèlules canceroses, sino que es parla de metàstasis quan un émbolo desenrolla novament el mateix procés d'orige (càncer, infeccions) en el lloc a on es produïx l'embòlia.
Clasificació dels tumors[editar | editar còdic]
Els tumors es classifiquen com benignes o malignes, en dependència de si poden invadir localment o metastatisar a òrguens distants. Els tumors benignes són aquells que no poden disseminar-se per invasió o metàstasis; per lo tant creixen solament localment. Els tumors malignes són els capaços de propagar-se per invasió i metàstasis. Per definició, el terme càncer s'aplica solament als tumors malignes.
Localisació de les metàstasis[editar | editar còdic]
Les localisacions més freqüents de les metàstasis són els òrguens més irrigats per la sanc com són el cervell, els pulmons, el fege, els ossos i les glándules suprarrenals. L'excepció a esta regla són els renyons i el propi cor, pese a que per les seues cavitats passen molts litros de sanc al dia.
La causa principal de mort d'un pacient per càncer són les metàstasis. Per la capacitat de propagar-se a atres teixits i òrguens, el càncer és una malaltia potencialment mortal, per això és de gran interés comprendre cóm es produïxen les metàstasis en un tumor maligne.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Metàstasis. RAE
- Jaramillo Antiñón, Juan: El cáncer. Fundamentos de oncología, página 89. Editorial de la Universidad de Costa Rica, 1991, ISBN 9977-67-177-X
- Maltoni CFM, Holland JF (2000). "Chapter 16: Physical Carcinogens". In Bast RC, Kufe DW, Pollock RE, et al. Holland-Frei Cancer Medicine (5th ed.). Hamilton, Ontario: B.C. Decker. ISBN 1-55009-113-1
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Manual CTO de Medicina y Cirugía, tomo I, ISBN 84-930264-3-3
- Muñoz, A. (2004). Cáncer: genes y nuevas terapias. España: Hélice
- Robbins, Stanley L. Patología estructural y funcional. Interamericana
- Rogiers, Aljosja; Lobon, Irene; Spain, Lavinia; Turajlic, Samra (26 de abril de 2022). «The Genetic Evolution of Metastasis». Cancer Research: OF1-OF9. ISSN 0008-5472. doi:10.1158/0008-5472.CAN-21-3863
- Siddhartha Mukherjee, El emperador de todos los males: Una biografía del Cáncer. 2010, ISBN 978-0-00-725092-9
- VV.AA: Oncogenes y genes supresores de tumores. Universidad Nacional del Nordeste, Facultad de Medicina, Cátedra de Bioquímica, 2002
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Metàstasis.