Canvis

'''Cihuacóatl''' (del nàhuatl: Siwakoatl ‘serp femella’‘sent siwatl, ‘dòna’; i koatl —o kowatl—, ‘serp’) o '''Ciuhcóatl''' en la [[mitologia asteca]] és la recolectora d'[[Ànima|ànimes]] que, d'igual modo, és considerada la protectora de les dònes fallides en donar a llum. El terme també va ser utilisat en la societat asteca per a referir-se al cap dels eixèrcits, dit lloc era el segon en importància en l'estructura política de l'Imperi mexicà, semblant al d'un primer ministre.​

'''Cihuacóatl''' (del nàhuatl: Siwakoatl ‘serp femella’‘sent siwatl, ‘dòna’; i koatl —o kowatl—, ‘serp’) o '''Ciuhcóatl''' en la [[mitologia asteca]] és la recolectora d'[[Ànima|ànimes]] que, d'igual modo, és considerada la protectora de les dònes fallides en donar a llum. El terme també va ser utilisat en la societat asteca per a referir-se al cap dels eixèrcits, dit lloc era el segon en importància en l'estructura política de l'Imperi mexicà, semblant al d'un primer ministre.​

També era nomenada '''Quilaztli, Yaocíhuatl''' (dòna guerrera i amant dels guerrers), '''Tonantzin''' (nostra mare) i '''Huitzilnicuatec''' (cap de colibrí). Se li relaciona en les tribus del nort. És descrita com una dòna madura en la cara pintada mitat en [[roig]] i mitat en [[negre]], en el [[cap]] du una corona de plomes d'àguila, vestida en una brusa roja i una falda blanca en caragolets. En la mà dreta du un instrument per a teixir i en la mà esquerra un escut que fa joc en la seua corona. D'acort en la mitologia asteca esta entitat guerrera li va donar la victòria sobre els seus enemics. Per una atra part, se supon que va ser qui va moldre els ossos que va dur [[Quetzalcóatl]] del [[Mictlán]] per a crear a la humanitat.​

També era nomenada '''Quilaztli, Yaocíhuatl''' (dòna guerrera i amant dels guerrers), '''Tonantzin''' (nostra mare) i '''Huitzilnicuatec''' (cap de colibrí). Se li relaciona en les tribus del nort. És descrita com una dòna madura en la cara pintada mitat en [[roig]] i mitat en [[negre]], en el [[cap]] du una corona de plomes d'àguila, vestida en una brusa roja i una falda blanca en caragolets. En la mà dreta du un instrument per a teixir i en la mà esquerra un escut que fa joc en la seua corona. D'acort en la mitologia asteca esta entitat guerrera li va donar la victòria sobre els seus enemics. Per una atra part, se supon que va ser qui va moldre els ossos que va dur [[Quetzalcóatl]] del [[Mictlán]] per a crear a la humanitat.​

== Referències ==

== Referències ==