Canvis

En l'any [[1845]] publicà els tres volums de la ''Historia de la Ciudad y Reino de Valencia'', lo que propicia que l'Ajuntament el nomene croniste oficial en [[1848]]. Tambe es nomenat soci de merit de la Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia. En l'any [[1853]] es nomenat academic corresponent de la Societat Espanyola d'Arqueològia i de la de l'Història, i en [[1860]], dels Instituts Arqueològics de [[Roma]] i de [[Berlin]].

En l'any [[1845]] publicà els tres volums de la ''Historia de la Ciudad y Reino de Valencia'', lo que propicia que l'Ajuntament el nomene croniste oficial en [[1848]]. Tambe es nomenat soci de merit de la Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia. En l'any [[1853]] es nomenat academic corresponent de la Societat Espanyola d'Arqueològia i de la de l'Història, i en [[1860]], dels Instituts Arqueològics de [[Roma]] i de [[Berlin]].

Boix es ara un home respectat per tots que ha abandonat la política mentres aumenta la seua influència en la vida cultural, més encara quan entre [[1863]] i [[1867]] publicà el ''Museo Literario'', que recopila l'obra d'autors contemporaneus. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis.

Boix és ara un home respectat per tots que ha abandonat la política mentres aumenta la seua influència en la vida cultural, més encara quan entre [[1863]] i [[1867]] publicà el ''Museo Literario'', que recopila l'obra d'autors contemporàneus. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis.

La seua optica lliberal el va fer vore en l'història valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperació dels [[Furs]] que havien donat l'época de major esplendor.

La seua optica lliberal el va fer vore en l'història valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperació dels [[Furs]] que havien donat l'época de major esplendor.

Per a difondre el coneiximent de l'història valenciana escriví, en un estil amé i accessible, noveles d'esta temàtica, ''El Encubierto de Valencia'' (L'Encobert de Valéncia), ''La campana de la Unión'' i ''[[Guillem Sorolla]]'' son les més conegudes. La seua produccio lliteraria es abundant: poesia, teatre, novela, i treballs d'investigació històrica conformen un llegat transcendental.

Per a difondre el coneiximent de l'història valenciana escriví, en un estil amé i accessible, noveles d'esta temàtica, ''El Encubierto de Valencia'' (L'Encobert de Valéncia), ''La campana de la Unión'' i ''[[Guillem Sorolla]]'' son les més conegudes. La seua producció lliterària és abundant: poesia, teatre, novela, i treballs d'investigació històrica conformen un llegat transcendental.

Els últims foren anys de reconeiximents i condecoracions; en l'any [[1874]] és nomenat President de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles]].  

Els últims foren anys de reconeiximents i condecoracions; en l'any [[1874]] és nomenat President de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles]].