26 102
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: − + Llínea 17:
Llínea 17: − + Llínea 36:
Llínea 36: + − + Llínea 47:
Llínea 48: + Llínea 57:
Llínea 59: + Llínea 67:
Llínea 70: + Llínea 73:
Llínea 77: − + Llínea 83:
Llínea 87: + Llínea 104:
Llínea 109: + − + + Llínea 122:
Llínea 129: − Llínea 129:
Llínea 135: + + Llínea 142:
Llínea 150: +
sense resum d'edició
En les controvèrsies i desavenències de caràcter mercantil sorgides entre empresaris, la Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de [[Barcelona]] eixercix les funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resolució de conflictes per mig del Consolat de Mar.|[http://www.consolatdemar.org/CAS/normativa.Htm Consolat de Mar]}}
En les controvèrsies i desavenències de caràcter mercantil sorgides entre empresaris, la Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de [[Barcelona]] eixercix les funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resolució de conflictes per mig del Consolat de Mar.|[http://www.consolatdemar.org/CAS/normativa.Htm Consolat de Mar]}}
No s'ha de confondre, com fan molts autors, el ''Consulat del mar'' com a institució, en la recopilació de normes, usos i costums del comerç marítim coneguda com ''Lliure del consulat de Mar'' o el edifici a on se reunia el Consulat.
No s'ha de confondre, com fan molts autors, el ''Consulat del Mar'' com a institució; en la recopilació de normes, usos i costums del comerç marítim coneguda com ''Llibre del Consulat del Mar'' o ''Llibre del Consolat del Mar''; ni tampoc en l'edifici a on se reunia el Consulat.
== Antecedents ==
== Antecedents ==
== Valéncia primer d'Espanya ==
== Valéncia primer d'Espanya ==
Degut a l'importància que [[Valéncia]] tenia en el comerç marítim, se fa necessari posar regles i ordenacions. Fon el rei [[Pere el Gran]], qui en [[1283]], concedí a [[Valéncia]] i el seu Regne uns privilegis i franquees de peage i atres imposts sobre mercaderies marítimes.
Degut a l'importància que [[Valéncia]] tenia en el comerç marítim, se fa necessari posar regles i ordenacions. Fon el rei [[Pere el Gran]], qui en [[1283]], concedí a [[Valéncia]] i el seu [[Regne de Valéncia|Regne]] uns privilegis i franquees de peage i atres imposts sobre mercaderies marítimes.
L'aparició d'estos tribunals (que això era el Consulat) fon segon Antoni Capmany (erudit del [[sigle XVIII]]) en l'any [[1238]]. Décades despuix foren fundats els tribunals en atres ciutats de la [[Corona d'Aragó]].
L'aparició d'estos tribunals (que això era el Consulat) fon segon Antoni Capmany (erudit del [[sigle XVIII]]) en l'any [[1238]]. Décades despuix foren fundats els tribunals en atres ciutats de la [[Corona d'Aragó]].
=== Edifici ===
=== Edifici ===
Ya en l'any [[1380]] se reunien els mercaders en una casa pròpia, abans ho feren a l'aire lliure. Esta casa fon seu del tribunal fins a l'any [[1444]] quan el [[Consell de Valéncia|Consell de la Ciutat]]els va propondre juntar-se en els mercaders de la [[Llonja de l'oli]],pensant en una ampliació de la mateixa.
Ya en l'any [[1380]] se reunien els mercaders en una casa pròpia, abans ho feren a l'aire lliure. Esta casa fon seu del tribunal fins a l'any [[1444]] quan el [[Consell de Valéncia|Consell de la Ciutat]]els va propondre juntar-se en els mercaders de la [[Llonja de l'oli]],pensant en una ampliació de la mateixa.
En [[1483]] se començaren les obres de construcció de l'actual [[Llonja de Valéncia]], el edifici a on tindria el domicili el '''Consulat de Mar'''. Fon en [[1506]] quan s'instalaren allí definitivament.
En [[1483]] se començaren les obres de construcció de l'actual [[Llonja de Valéncia]], el edifici a on tindria el domicili el '''Consulat de Mar'''. Fon en [[1506]] quan s'instalaren allí definitivament.
== Consulats del mar en lo món ==
== Consulats del mar en el món ==
El creiximent de l'activitat mercantil portuaria en la segona mitat del [[sigle XIII]] va fer convenient la creació de l'institució del "Tribunal del consulat de Mar", per privilegi de [[Pere III]], concedit a la ciutat de [[Valéncia]] en [[1283]],<ref name="cervantes_pedro_iii">{{cita web|url=http://www.cervantesvirtual.Com/història/monarquia/pedro_iii.shtml|título=Los Regnes Cristians Medievals. Pere III el Grande|autor=José Hinojosa Montalvo|editorial=cervantesvirtual.com|fechaacceso=2008-04-02}}</ref><ref name="cardona">{{cita web|url=http://www.cardonavives.Com/artrenou.asp?id=17|título=El “Lliure del consolat de mar” i el port de Valencia|autor=José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Història)|editorial=Cardona Vives associacio(sic) cultural|fecha=1987|fechaacceso=2008-04-02}}</ref> qui va dispondre que es regira pels costums de mar vigents en el mediterràneu.<ref>{{cita web|url=http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_3_ | títul= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consulat de mar|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>
El creiximent de l'activitat mercantil portuaria en la segona mitat del [[sigle XIII]] va fer convenient la creació de l'institució del "Tribunal del consulat de Mar", per privilegi de [[Pere III]], concedit a la ciutat de [[Valéncia]] en [[1283]],<ref name="cervantes_pedro_iii">{{cita web|url=http://www.cervantesvirtual.Com/història/monarquia/pedro_iii.shtml|título=Los Regnes Cristians Medievals. Pere III el Grande|autor=José Hinojosa Montalvo|editorial=cervantesvirtual.com|fechaacceso=2008-04-02}}</ref><ref name="cardona">{{cita web|url=http://www.cardonavives.Com/artrenou.asp?id=17|título=El “Lliure del consolat de mar” i el port de Valencia|autor=José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Història)|editorial=Cardona Vives associacio(sic) cultural|fecha=1987|fechaacceso=2008-04-02}}</ref> qui va dispondre que es regira pels costums de mar vigents en el mediterràneu.<ref>{{cita web|url=http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_3_ | títul= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consulat de mar|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>
=== En la Corona d'Aragó ===
=== En la Corona d'Aragó ===
* [[1283]] [[Pere III d'Aragón|Pedro III]] crea el Consulat en [[Valéncia]].
* [[1283]] [[Pere III d'Aragón|Pedro III]] crea el Consulat en [[Valéncia]].
* [[1326]] creació del consulat en [[Mallorca]] per l'infant Felipe, tutor de [[Jaume III de Mallorca]],<ref name="cambra" /> confirmat en [[1343]] per [[Pere IV d'Aragón|Pedro el Cerimoniós]]<ref name="cambra">{{cita web | url = http://www.cambrabcn.es/Català/La_Cambra/consolatdemar/html/elsconsu.Html | títul = Els consolats de Mar: La institució. Precedents i creació | editor = Cambra de Comerç de Barcelona | fechaacceso = 2008-08-08}}</ref>
* [[1326]] creació del consulat en [[Mallorca]] per l'infant Felipe, tutor de [[Jaume III de Mallorca]],<ref name="cambra" /> confirmat en [[1343]] per [[Pere IV d'Aragón|Pedro el Cerimoniós]]<ref name="cambra">{{cita web | url = http://www.cambrabcn.es/Català/La_Cambra/consolatdemar/html/elsconsu.Html | títul = Els consolats de Mar: La institució. Precedents i creació | editor = Cambra de Comerç de Barcelona | fechaacceso = 2008-08-08}}</ref>
=== Organisacions marítimes semblants en la Corona de Castella ===
=== Organisacions marítimes semblants en la Corona de Castella ===
* [[1494]] Fundació de la ''Universitat de Mercaders i Consulat de [[Burgos]] '' coneguda com ''Consulat de [[Burgos]] '' que substituïx a la ''Universitat de Mercaders de [[Burgos]] ''. Esta organisació substituïx a la [[Germandat dels marenys]].<ref name=ingeba>[http://www.ingeba.euskalnet.net/lurralde/lurranet/lur25/orella02.Htm GEOGRAFIES MERCANTILS VASCS EN L'EDAT MODERNA]</ref>
* [[1494]] Fundació de la ''Universitat de Mercaders i Consulat de [[Burgos]] '' coneguda com ''Consulat de [[Burgos]] '' que substituïx a la ''Universitat de Mercaders de [[Burgos]] ''. Esta organisació substituïx a la [[Germandat dels marenys]].<ref name=ingeba>[http://www.ingeba.euskalnet.net/lurralde/lurranet/lur25/orella02.Htm GEOGRAFIES MERCANTILS VASCS EN L'EDAT MODERNA]</ref>
* [[1511]] La ''Universitat e Confraria dels mercaders e mestres de la vila de [[Bilbao]] '' o ''Confraria de marejadors de [[Bilbao]] '' passa a denominar-se ''Consulat, Casa de Contractació, Jujat dels hòmens de negocis de mar i terra i Universitat de [[Bilbao]] '', o, de forma resumida, ''Consulat de [[Bilbao]] ''.<ref name=ingeba/>
* [[1511]] La ''Universitat e Confraria dels mercaders e mestres de la vila de [[Bilbao]] '' o ''Confraria de marejadors de [[Bilbao]] '' passa a denominar-se ''Consulat, Casa de Contractació, Jujat dels hòmens de negocis de mar i terra i Universitat de [[Bilbao]] '', o, de forma resumida, ''Consulat de [[Bilbao]] ''.<ref name=ingeba/>
=== En atres ciutats mediterrànees ===
=== En atres ciutats mediterrànees ===
* [[1063]] Consulat del Mar en [[Trani]].<ref name=enci/>
* [[1063]] Consulat del Mar en [[Trani]].<ref name=enci/>
* Consulat del Mar en [[Pisa]].<ref name=enci/>
* Consulat del Mar en [[Pisa]].<ref name=enci/>
* Consulat del Mar en [[Costantinoble]].<ref name=enci/>
* Consulat del Mar en [[Costantinoble]].<ref name=enci/>
* Consulat del Mar en [[Venècia]].<ref name=enci/>
* Consulat del Mar en [[Venècia]].<ref name=enci/>
* Mijan del [[Sigle XII]] [[Rogelio I de Sicília]] concedix un consulat a [[Messina]], en la capacitat de triar dos cònsuls entre els senyors de naus i mercants, els dits cònsuls tenen poder per a establir capítuls sobre els usos de mar i la manera de regir el Consolat<ref name="lluisvives_5">{{cita web|url=http://www.lluisvives.Com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_5_ | título= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consolat de mar (capítul "I. En Capmany")|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>
* Mijans del [[Sigle XII]] [[Rogelio I de Sicília]] concedix un consulat a [[Messina]], en la capacitat de triar dos cònsuls entre els senyors de naus i mercants, els dits cònsuls tenen poder per a establir capítuls sobre els usos de mar i la manera de regir el Consolat<ref name="lluisvives_5">{{cita web|url=http://www.lluisvives.Com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_5_ | título= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consolat de mar (capítul "I. En Capmany")|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>
* [[1250]] consulat del Mar en [[Gènova]], s'associen quatre cònsols de mar al tribunal civil<ref name="lluisvives_5" />
* [[1250]] consulat del Mar en [[Gènova]], s'associen quatre cònsols de mar al tribunal civil<ref name="lluisvives_5" />
* Consulat del Mar en [[Venècia]]<ref name="lluisvives_5" />
* Consulat del Mar en [[Venècia]]<ref name="lluisvives_5" />
== Conseqüències ==
== Conseqüències ==
L'expansió i supremacia comercial i marítima de la [[Corona d'Aragó]], en els consulats del Mar per tot [[Europa]], va tindre com a conseqüència que la compilació de dret marítim feta en el nom de ''Llibre del Consolat del mar'', transcendira les fronteres polítiques en tot el [[Mediterràneu]] i el llevant de l'[[Atlàntic]]. El ''Llibre del Consulat del mar'', elaborat sobre les bases dels costums marítims mediterràneus,<ref name=seguro>[http://www.mercadoasegurador.com.ar/adetail.asp?id=546 El Segur Es Va batejar en Aigua de Mar ]</ref> fon compilat entre [[1260]] i [[1270]] i la seua redacció definitiva és de [[1350]].
L'expansió i supremacia comercial i marítima de la [[Corona d'Aragó]], en els consulats del Mar per tot [[Europa]], va tindre com a conseqüència que la compilació de dret marítim feta en el nom de ''Llibre del Consolat del mar'', transcendira les fronteres polítiques en tot el [[Mediterràneu]] i el llevant de l'[[Atlàntic]]. El ''Llibre del Consulat del mar'', elaborat sobre les bases dels costums marítims mediterràneus,<ref name=seguro>[http://www.mercadoasegurador.com.ar/adetail.asp?id=546 El Segur Es Va batejar en Aigua de Mar ]</ref> fon compilat entre [[1260]] i [[1270]] i la seua redacció definitiva és de [[1350]].
=== Llibre del Consulat de Mar Valencià de 1407 ===
=== Llibre del Consulat de Mar Valencià de 1407 ===
És considerat com l'obra cima del Dret Marítim migeval, i un de les icons de la jurisprudència valenciana. <ref>[http://www.valencia.es/ayuntamiento/publicaciones.nsf/vPubAnyoCApoyo/5CDAAB2A2F92D7F5C1257296002D132E?OpenDocument&lang=2&nivel=3_2 Facsímil del manuscrit de 1407]</ref>
És considerat com l'obra cima del Dret Marítim migeval, i un de les icons de la jurisprudència valenciana. <ref>[http://www.valencia.es/ayuntamiento/publicaciones.nsf/vPubAnyoCApoyo/5CDAAB2A2F92D7F5C1257296002D132E?OpenDocument&lang=2&nivel=3_2 Facsímil del manuscrit de 1407]</ref>
El manuscrit original és conserva en l'[[Archiu Municipal de Valéncia]]. És una obra de gran valor històric en gran repercussió internacional a través dels sigles.<ref>[http://www.soitu.es/soitu/2008/07/25/info/1216937643_904857.html [[Rita Barberá]] entrega còpia en Biblioteca de Washington]</ref>
El manuscrit original és conserva en l'[[Archiu Municipal de Valéncia]]. És una obra de gran valor històric en gran repercussió internacional a través dels sigles.<ref>[http://www.soitu.es/soitu/2008/07/25/info/1216937643_904857.html [[Rita Barberá]] entrega còpia en Biblioteca de Washington]</ref>
Hi ha diverses còpies manuscrites migevals, si be un dels eixemples més bells des del punt de vista artístic és el citat còdic del "consolat del mar" en miniatures de Domingo Crespi realisades en [[1407]], conservat el l'[[Archiu Històric Municipal de Valéncia]].<ref>{{cita web|url=http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai0715.html|título=Contribución a l'Estat de la qüestió dels estudis iconogràfics en els manuscrits jurídics ilustrats en l'Edat Media|editorial=Cuadernos d'Art i Iconografia / Tom IV - 7. 1991|año=1991|fechaacceso=2008-04-07}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListado/86DCDAD8C37B97EFC12572C20023B7B6?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1|título=Infociudad: Casa consistorial i el seu entorn urbanístic - I|fechaacceso=2008-04-07}}</ref>
Hi ha diverses còpies manuscrites migevals, si be un dels eixemples més bells des del punt de vista artístic és el citat còdic del "consolat del mar" en miniatures de Domingo Crespi realisades en [[1407]], conservat el l'[[Archiu Històric Municipal de Valéncia]].<ref>{{cita web|url=http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai0715.html|título=Contribución a l'Estat de la qüestió dels estudis iconogràfics en els manuscrits jurídics ilustrats en l'Edat Media|editorial=Cuadernos d'Art i Iconografia / Tom IV - 7. 1991|año=1991|fechaacceso=2008-04-07}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListado/86DCDAD8C37B97EFC12572C20023B7B6?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1|título=Infociudad: Casa consistorial i el seu entorn urbanístic - I|fechaacceso=2008-04-07}}</ref>
==== Característiques ====
==== Característiques ====
La part II consistia en els artículs del 46 al 334 de les lleis de l'any [[1343]]. La primera àrea, de l'artícul 46 fins al 297, s'ocupa dels costums generalment acceptats del comerç marítim, mentres que la segona àrea, artículs del 298 fins a al 334, s'ocupa del cors, pirateria, expedicions de forces navals armades, convoys, segur marítim, lletres de canvi, i atres matèries diverses. En el manuscrit original en la Bibliotheque Nationale en [[París]], la següent inscripció apareix al final de l'artícul 217: "El llibre acaba ací. Glòria a Jesus Crist. Amen"<ref name="iberian_preface" />
La part II consistia en els artículs del 46 al 334 de les lleis de l'any [[1343]]. La primera àrea, de l'artícul 46 fins al 297, s'ocupa dels costums generalment acceptats del comerç marítim, mentres que la segona àrea, artículs del 298 fins a al 334, s'ocupa del cors, pirateria, expedicions de forces navals armades, convoys, segur marítim, lletres de canvi, i atres matèries diverses. En el manuscrit original en la Bibliotheque Nationale en [[París]], la següent inscripció apareix al final de l'artícul 217: "El llibre acaba ací. Glòria a Jesus Crist. Amen"<ref name="iberian_preface" />
==== Primers advocats ====
==== Primers advocats ====
=== Atres edicions ===
=== Atres edicions ===
Una de les més completes és la de [[1914]] deguda a Moliné i Brasés que no arreplega a soles d'antics costums anteriors a la primera compilació, havent segut completat en aportacions posteriors. Conté:<ref name=enci/>
Una de les més completes és la de [[1914]] deguda a Moliné i Brasés que no arreplega a soles d'antics costums anteriors a la primera compilació, havent segut completat en aportacions posteriors. Conté:<ref name=enci/>
* El reglament dels cònsuls de mar de [[Valéncia]]. (1 a 45)
* El reglament dels cònsuls de mar de [[Valéncia]]. (1 a 45)
* Els costums marítims de [[Barcelona]] (46 a 297)
* Els costums marítims de [[Barcelona]] (46 a 297)
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
*Fontelles, Antoni i Lozano, MªAngels. Text per a l'ensenyança de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]. [[Grup d'Acció Valencianista]]. [[1982]]. ISBN 84-85872-03-7
*Fontelles, Antoni i Lozano, MªAngels. Text per a l'ensenyança de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]. [[Grup d'Acció Valencianista]]. [[1982]]. ISBN 84-85872-03-7