Diferència entre les revisions de "Macastre"

Última revisió del 22:18 12 nov 2024

Macastre

País :

Espanya

• Com. Autònoma:

Comunitat Valenciana

• Província:

Província de Valéncia

• Comarca:

La Foya de Bunyol

• Partit judicial:

Chiva

Ubicació:

39°22′N 0°47′O

• Altitut:

360 msnm

Superfície:

37,7 km²

Població:

1.338 hab. (2021)

• Densitat:

34,3 hab./km²

Gentilici:

Macastreny/a

Predomini llingüístic:

Castellà

Còdic postal:

46367

Festes majors:

15 d'Agost

Alcalde:

Vicente Manuel Monto Miralles (PPCV)

Pàgina web:

Ajuntament de Macastre

Macastre és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia i situat en la comarca de La Foya de Bunyol.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat entre les conques del riu Bunyol i del riu Magre.

El relleu és prou trencadiç i lo constituïxen chicotetes elevacions i lloms de materials cretàceus integrats en el sistema ibèric. En la mitat nort destaca el cerro del Castell (430 m.), del qual als seus peus s'estén la població, tras salvar la rambla de la Hortera, el terreny torna a elevar-se com en el puntal de Santa Bàrbara (400 m.) i el de la Foya de la Estanquera (429 m.); despuix sobrevé el vall del riu Magre o a l'atre costat, en el estrem sur, comencen les primeres estribacions de la serra de Dosaigües, de majors proporciones que les altures en terme de Macastre.

S'accedix a esta població, des de Valéncia, a través de l'eixida de Bunyol de l'A-3 (Madrit-Valéncia). Desposa també de llínees d'autobús que efectuen trayectes diaris entre Valéncia, Macastre y pobles de la contornà.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

Alboraig, Bunyol, Dosaigües i Yàtova totes elles en la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Els testimonis més antics que se coneixen de l'ocupació del home són alguns fragments de ceràmica ibèrica apareguts baix les construccions migevals del castell. De l'época roman-republicana és un as sextantari, del any 268 a. C., trobat en el Barranc de Caerna. Ya de plena romanisació són les despulles d'una possible vila rústica en la Serratilla, en la que, entre despulles de tégules i de vasos comuns, va trobar-se una moneda del emperador Adriano, dels anys 117-139 d. C.

D'esta época prové el nom de la població. Macastre està format per l'arrel romana "castra, castrorum" en significat de campament. El nom pareix ser la contracció de "Magna Castra" -gran campament o campament gran-, en referència a algun tipo d'assentament militar permanent de les llegions romanes.

En l'any 1122, el rei Alfonso I d'Aragó cobrava paries als almoràvits de Macastre. Despuix de la conquista de Jaume I, el territori, com tota la Foya de Bunyol, fon concedit en l'any 1238 a Rodrigo de Lizana, el qual va traspassar-lo tres anys més tart a la Orde de l'Hospital, en la persona del seu Maestre Hugo de Folcalquier.

Al haver segut feta tal donació sense consentiment real, Jaume I tornà a assumir la propietat i la va donar en l'any 1260 a Berenguela Fernández i al fill d'abdós, Pedro Fernández. Rodrigo de Lizana va fer gestions per a recuperar la jurisdicció i, encara que va tardar varis anys en conseguir-lo, al fi el monarca li va tornar vila i castell en l'any 1276. Mort el rei, Rodrigo va tornar a cedir els seus drets a l'Orde de l'Hospital, en l'any 1279.

La població va passar per una gran cantitat de senyors fins que el compromís de Caspe i la rebelió consegüent del conte d'Urgell va donar motiu a que se li confiscaren tots els seus bens y senyorius, passant de nou Macastre a la Corona en l'any 1413.

El nou rei, Fernando de Antequera, per a premiar els servicis del castellà Álvaro d'Àvila en la lluita contra el d'Urgell, li otorgà tots els pobles de la Foya en 1415. En l'any 1424, lo va comprar Alfonso el Magnànim, que lo va posseir durant dos mesos curts, ya que falt de diners per les guerres de Itàlia, lo va vendre a Berenguer Mercader.

En l'any 1602, contava Macastre en un centenar de cases de moriscs. El 10 de novembre de 1611 li fon otorgada carta pobla a la localitat, seent repoblat per Hipólita Centelles, dona i procuradora de Gaspar Mercader i Carroz, a qui Felipe II otorgà el títul de conte de Bunyol. A lo llarc de l'història, el castell de Macastre ha desempenyorat un alt paper estratègic, per la seua situació fronteriça entre els regnes de Castella i Valéncia.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Romero Domingo	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Vicente Romero Domingo	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Vicente Romero Domingo	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Vicente Romero Domingo	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Vicente Romero Domingo	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Josefina Malea Martínez	PPCV
2003 - 2007	José Vicente Sáez Miralles	PSPV-PSOE
2007 - 2011	José Vicente Sáez Miralles	PSPV-PSOE
2011 - 2015	María José Casero Malea	PPCV
2015 - 2019	María José Casero Malea	PPCV
2019 - 2023	Vicente Manuel Monto Miralles	PPCV
2023	Vicente Manuel Monto Miralles	PPCV

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 1.387 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2018	2018
825	857	932	997	1.000	1.050	1.066	1.137	1.162	1.299	1.240	1.387

Economia[editar | editar còdic]

Basada tradicionalment en la agricultura de secà en predomini del cultiu de l'olivera, el cep i la garrofera. Produïx oli d'oliva de excelent calitat.

L'agricultura, ocupa en l'actualitat solament entorn al 7% de la població activa. La superfície cultivada ascendix a 836 ha, principalment de secà. El regadiu de l'horta ocupa 102 ha i se servix de l'assut del Partidor sobre el riu Juanes, del que deriva la séquia de Macastre, que aboca les seues aigües en la bassa del Molino (antic molí del Tio José). Des de l'any 1955 funciona la Cooperativa Agrícola Santa Bàrbara, que comercialisa garrofa i armela i elabora oli.

Casi la mitat de la població s'ocupa en el sector servicis i el comerç, existint en l'actualitat infraestructura turística en algunes cases rurals i apartaments. El restant de la població s'ocupa en l'indústria i, especialment, en la construcció.

Monuments[editar | editar còdic]

Castell de Macastre . S'alça sobre la cima d'un chicotet tossal que domina la localitat del mateix nom. Ha tengut una importància estratègica de primer orde por la seua situació fronteriça entre els Regnos de Castella i Valéncia. Fon construït pels musulmans, cap al sigle XI, damunt de despulls anteriors que poden remontar-se fins l'Edat del Bronze. El núcleu principal és clarament àrap, encara que els conquistadors cristians configuraren la definitiva image dels elements que han aplegat fins els nostres dies. Poden apreciar-se numerosos despulls de muralles i torres, especialment la del Homenage.
Iglésia Parroquial. Està dedicada a la Transfiguració del Salvador i va dependre de la de Setaigües fins a l'any 1574, tenint per titular a Santa Bárbara.

Festes locals[editar | editar còdic]

Sant Antoni Abat . Se celebra l'últim cap de semana del més de giner. Comença el dissabte per la vesprada, quan se dona foc a la foguera acompanyada per una charanga popular i a on tot el que vullga pot fruir d'un sopar basat en embotits cuinats en les brases. Les festes continuen el dumenge en la tradicional bendició d'animals.
Falles . Festivitat en honor a Sant Josep que se celebra el cap de semana previ a Sant Vicent. Comencen el divendres en la "plantà", continuen la vesprada del dissabte en la "Cavalcada de disfrassos" i per la nit en la espectacular verbena del Duo La Noche. El dumenge, el dia gran, comença en l'almorzar i la "despertà", i a migdia la "mascletà" junt al dinar de germanor. Per la vesprada, una charanga popular amenisa els bunyols en chocolate i la festa culmina, per la nit, en la "cremà" dels monuments artístics infantil y senior.
Festes Patronals. Se porten a cap durant la primera quinzena d'agost. En elles se combina lo religiós en lo profà. Són dies dedicats als majors, als chiquets, al deport, i als patrons de Macastre: Sant Salvador i Santa Bàrbara. Les festes comencen en el concurs de paelles en la Plaça dels Arbres i durant tota la semana se realisen exposicions de diversos tipos y exhibicions aixina com la actuació d'orquestes, campeonats de fútbol sala, jocs de taula, verbenes, un distinguit i important festival de bandes de música, etc.
Semana taurina. Immediatament despuix, i durant tota una semana, en la plaça dels bous, podem fruir dels festejos taurins organisats por la seua comissió, a on les millors ganaderies mostren els seus animals per a delit dels aficionats a la tauromàquia.
Festes de les Clavaries Filles de Maria. Sempre se realisen el primer cap de semana de setembre. En elles, ademés dels actes religiosos en honor a la Verge, se realisen verbenes, cavalcades, ofrenes de flors, mascletàs, castells de fòcs artificials y com a colofó un espectàcul de varietats en el que grans figures oferixen el seu espectàcul a les persones congregades en la Plaça dels Arbres.

Vore també[editar | editar còdic]

Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències[editar | editar còdic]

Ajuntament de Macastre
Diputació provincial de Valéncia
Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
INE. Població de Macastre
Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia[editar | editar còdic]

Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Macastre.

Municipis de La Foya de Bunyol
Alboraig • Bunyol • Chest • Chiva • Dosaigües • Godelleta • Macastre • Setaigües • Yàtova

@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 |superfície = 37,7 km²
 |altitut = 360 msnm
-|població = 1.240 hab.
+|població = 1.338 hab. (2021)
 |densitat = 34,3 hab./km²
 |gentilici = Macastreny/a
@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 |còdic_postal = 46367
 |festes = 15 d'Agost
-|alcalde =  José Vicente Sáez Miralles ([[PSPV-PSOE]])
+|alcalde =  Vicente Manuel Monto Miralles ([[PPCV]])
-|web = [http://www.macastre.es/ Ajuntament de Macastre]
+|web = [https://www.macastre.es/ Ajuntament de Macastre]
 |notes =
 }}
@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 S'accedix a esta població, des de [[Valéncia]], a través de l'eixida de Bunyol de l'[[A-3]] ([[Madrit]]-[[Valéncia]]). Desposa també de llínees d'[[autobús]] que efectuen trayectes diaris entre Valéncia, Macastre y pobles de la contornà.
-=== Localitats llimítrofes ===
+==== Localitats llimítrofes ====
-[[Alboraig]], [[Bunyol]], [[Dosaigües]] i [[Yàtova]] totes elles en la [[província de Valéncia]].
+[[Alboraig]], [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], [[Dosaigües]] i [[Yàtova]] totes elles en la [[província de Valéncia]].
 == Història ==
@@ Llínea 48: / Llínea 48: @@
 El nou rei, Fernando de Antequera, per a premiar els servicis del castellà Álvaro d'Àvila en la lluita contra el d'Urgell, li otorgà tots els pobles de la Foya en [[1415]]. En l'any [[1424]], lo va comprar [[Alfonso el Magnànim]], que lo va posseir durant dos mesos curts, ya que falt de diners per les guerres de Itàlia, lo va vendre a Berenguer Mercader.
-En l'any [[1602]], contava Macastre en un centenar de cases de moriscs. El [[10 de novembre]] de [[1611]] li fon otorgada carta pobla a la localitat, seent repoblat per Hipólita Centelles, dona i procuradora de Gaspar Mercader i Carroz, a qui [[Felipe II]] otorgà el títul de conte de [[Bunyol]]. A lo llarc de l'història, el castell de Macastre ha desempenyorat un alt paper estratègic, per la seua situació fronteriça entre els regnes de Castella i Valéncia.
+En l'any [[1602]], contava Macastre en un centenar de cases de moriscs. El [[10 de novembre]] de [[1611]] li fon otorgada carta pobla a la localitat, seent repoblat per Hipólita Centelles, dona i procuradora de Gaspar Mercader i Carroz, a qui [[Felipe II]] otorgà el títul de conte de [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]]. A lo llarc de l'història, el castell de Macastre ha desempenyorat un alt paper estratègic, per la seua situació fronteriça entre els regnes de Castella i Valéncia.
 == Administració ==
@@ Llínea 64: / Llínea 64: @@
     | Alcalde_6 = Josefina Malea Martínez
     | Partit_6 = [[PPCV]]
     | Alcalde_7 = José Vicente Sáez Miralles
     | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
     | Alcalde_8 = José Vicente Sáez Miralles
     | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
+   | Alcalde_9 = María José Casero Malea
+   | Partit_9 = [[PPCV]]
+   | Alcalde_10 = María José Casero Malea
+   | Partit_10 = [[PPCV]]
+   | Alcalde_11 = Vicente Manuel Monto Miralles
+   | Partit_11 = [[PPCV]]
+   | Alcalde_12 = Vicente Manuel Monto Miralles
+   | Partit_12 = [[PPCV]]
 }}
 == Demografia ==
+Conta en una població de 1.387 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].
+<CENTER>
 {| align="center" {{tablabonita}}
 !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 |-
+![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2018]]
-![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]]
 |-
-| align=center| 825 || align=center| 857 || align=center| 932 || align=center| 997 || align=center| 1.000  || align=center| 1.050 || align=center| 1.066 || align=center| 1.137 || align=center| 1.162 || align=center| 1.299 || align=center| 1.240
+| align=center| 825 || align=center| 857 || align=center| 932 || align=center| 997 || align=center| 1.000  || align=center| 1.050 || align=center| 1.066 || align=center| 1.137 || align=center| 1.162 || align=center| 1.299 || align=center| 1.240 || align=center| 1.387
 |}
+</CENTER>
 == Economia ==
 Basada tradicionalment en la agricultura de secà en predomini del cultiu de l'[[oliva|olivera]], el [[cep]] i la [[garrofera]]. Produïx [[oli|oli d'oliva]] de excelent calitat.
+L'agricultura, ocupa en l'actualitat solament entorn al 7% de la població activa. La superfície cultivada ascendix a 836 ha, principalment de secà. El regadiu de l'horta ocupa 102 ha i se servix de l'assut del Partidor sobre el riu Juanes, del que deriva la séquia de Macastre, que aboca les seues aigües en la bassa del Molino (antic molí del Tio José). Des de l'any [[1955]] funciona la Cooperativa Agrícola Santa Bàrbara, que comercialisa garrofa i armela i elabora oli.
+Casi la mitat de la població s'ocupa en el sector servicis i el comerç, existint en l'actualitat infraestructura turística en algunes cases rurals i apartaments. El restant de la població s'ocupa en l'indústria i, especialment, en la construcció.
 == Monuments ==
@@ Llínea 90: / Llínea 104: @@
 == Festes locals ==
 * '''[[Sant Antoni Abat]] '''. Se celebra l'últim cap de semana del més de [[giner]]. Comença el [[dissabte]] per la vesprada, quan se dona foc a la foguera acompanyada per una charanga popular i a on tot el que vullga pot fruir d'un sopar basat en embotits cuinats en les brases. Les festes continuen el dumenge en la tradicional bendició d'animals.
-* '''[[Falles]] '''. Festivitat en honor a [[Sant Josep]] que se celebra el cap de semana previ a San Vicent. Comencen el divendres en la "[[plantà]]", continuen la vesprada del dissabte en la '''"Cavalcada de disfrassos"''' i per la nit en la espectacular verbena del '''[http://www.duolanoche.com Duo La Noche]'''. El [[dumenge]], el dia gran, comença en l'almorzar i la "[[despertà]]", i a migdia la "[[mascletà]]" junt al dinar de germanor. Per la vesprada, una charanga popular amenisa els [[bunyols]] en chocolate i la festa culmina, per la nit, en la "[[cremà]]" dels monuments artístics infantil y senior.
+* '''[[Falles]] '''. Festivitat en honor a [[Sant Josep]] que se celebra el cap de semana previ a Sant Vicent. Comencen el divendres en la "[[plantà]]", continuen la vesprada del dissabte en la '''"Cavalcada de disfrassos"''' i per la nit en la espectacular verbena del '''[http://www.duolanoche.com Duo La Noche]'''. El [[dumenge]], el dia gran, comença en l'almorzar i la "[[despertà]]", i a migdia la "[[mascletà]]" junt al dinar de germanor. Per la vesprada, una charanga popular amenisa els [[bunyols]] en chocolate i la festa culmina, per la nit, en la "[[cremà]]" dels monuments artístics infantil y senior.
 * '''Festes Patronals'''. Se porten a cap durant la primera quinzena d'[[agost]]. En elles se combina lo [[Religió|religiós]] en lo profà. Són dies dedicats als majors, als chiquets, al [[deport]], i als patrons de Macastre: [[Crist Salvador|Sant Salvador]] i [[Bàrbara (santa)|Santa Bàrbara]]. Les festes comencen en el concurs de [[Paella Valenciana|paelles]] en la '''Plaça dels Arbres''' i durant tota la semana se realisen [[exposició|exposicions]] de diversos tipos y exhibicions aixina com la actuació d'orquestes, campeonats de [[fútbol sala]], jocs de taula, [[verbena (festa)|verbenes]], un distinguit i important festival de [[bandes de música]], etc.
 * '''Semana taurina'''. Immediatament despuix, i durant tota una semana, en la plaça dels bous, podem fruir dels [[festejos taurins]] organisats por la seua '''comissió''', a on les millors [[ganaderia|ganaderies]] mostren els seus animals per a delit dels aficionats a la [[tauromàquia]].
 * '''Festes de les Clavaries Filles de Maria'''. Sempre se realisen el primer cap de semana de [[setembre]]. En elles, ademés dels actes religiosos en honor a la [[Verge María|Verge]], se realisen verbenes, [[cavalcada|cavalcades]], [[ofrena de flors|ofrenes de flors]], [[mascletà]]s, [[fòc d'artifici|castells de fòcs artificials]] y com a colofó un espectàcul de [[varietats]] en el que grans figures oferixen el seu espectàcul a les persones congregades en la Plaça dels Arbres.
+== Vore també ==
+* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
+== Referències ==
+{{listaref}}
+* [https://www.macastre.es/ Ajuntament de Macastre]
+* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
+* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
+* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Macastre  INE. Població de Macastre]
+* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
+== Bibliografia ==
+* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
+* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
+* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
+* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
+* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
+* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
+* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 == Enllaços externs ==
-*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
+{{commonscat|Macastre}}
-*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
-== Referències ==
-{{Traduït de|es|Macastre}}
 {{Municipis de La Foya de Bunyol}}
+{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}
 [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]