Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
51 bytes afegits ,  El dimarts a les 16:24
sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Nova York]], [[Estats Units]]
 
| lloc_mort = [[Nova York]], [[Estats Units]]
 
}}
 
}}
'''Hannah Arendt''' naixcuda com '''Johanna Arendt''' ([[Linden-Limmer]], [[Hannover]], [[Alemània]], [[14 d'octubre]] de [[1906]] - [[Nova York]], [[Estats Units]], [[4 de decembre]] de [[1975]]), fon una filòsofa, historiadora, politòloga, sociòloga, professora d'universitat, escritora i teòrica política alemana, posteriorment nacionalisada nortamericana, de religió judeua i encara que ella no es feya cridar com a tal, pot ser considerada com una de les filòsofes més influents del [[sigle XX]].
+
'''Hannah Arendt''' naixcuda com '''Johanna Arendt''' ([[Linden-Limmer]], [[Hannover]], [[Alemània]], [[14 d'octubre]] de [[1906]] - [[Nova York]], [[Estats Units]], [[4 de decembre]] de [[1975]]), fon una filòsofa, historiadora, politòloga, sociòloga, professora d'universitat, escritora i teòrica política alemana, posteriorment nacionalisada nortamericana, de religió judeua i encara que ella no es feya cridar com a tal, pot ser considerada com una de les filòsofes més influents del [[sigle XX]]. Desenrollà el concepte de 'la banalitat del mal'.
    
La privació de drets i persecució en Alemània dels judeus a partir de [[1933]], aixina com el seu breu encarcerament eixe mateix any, varen contribuir a que decidira emigrar. El règim nacionalsocialiste li va retirar la nacionalitat en [[1937]], per lo que fon una [[apàtrida]], fins que va conseguir la nacionalitat nortamericana en [[1951]]. No obstant (i a pesar d'esta experiència) Arendt no va denunciar el model de segregació racial nortamericana en que es varen inspirar els [[nazisme|nazis]], el sistema [[Jim Crow]], sino que va adoptar posicions crítiques front al moviment pels drets civils, com demostra la seua polèmica intervenció en el debat sobre Little Rock.
 
La privació de drets i persecució en Alemània dels judeus a partir de [[1933]], aixina com el seu breu encarcerament eixe mateix any, varen contribuir a que decidira emigrar. El règim nacionalsocialiste li va retirar la nacionalitat en [[1937]], per lo que fon una [[apàtrida]], fins que va conseguir la nacionalitat nortamericana en [[1951]]. No obstant (i a pesar d'esta experiència) Arendt no va denunciar el model de segregació racial nortamericana en que es varen inspirar els [[nazisme|nazis]], el sistema [[Jim Crow]], sino que va adoptar posicions crítiques front al moviment pels drets civils, com demostra la seua polèmica intervenció en el debat sobre Little Rock.
26 038

edicions

Menú de navegació