Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
714 bytes afegits ,  10:18 11 nov 2024
sense resum d'edició
Llínea 5: Llínea 5:  
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| ocupació = Historiador i escritor.
 
| ocupació = Historiador i escritor.
| data_naix = 9 de novembre de [[1903]]   
+
| data_naix = [[9 de novembre]] de [[1903]]   
 
| lloc_naix = [[Vinaròs]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_naix = [[Vinaròs]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = 24 de setembre de [[1967]]
+
| data_mort = [[24 de setembre]] de [[1967]]
 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 
}}
 
}}
Llínea 16: Llínea 16:  
== Biografia ==
 
== Biografia ==
   −
Francesc Almela i Vives naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Fon fill de Francesc i Encarnació. Despuix dels primers estudis en Vinaròs la família es traslladà a la ciutat de Valéncia per motius professionals de son pare. Estudià el bachillerat, als dotze anys, en l'Institut General i Tècnic, actual Lluís Vives. Al catorze anys compaginà els seus estudis en el treball d'aprenent en una notaria al morir son pare.  
+
Francesc Almela i Vives naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Fon fill de Francesc i Encarnació. Despuix dels primers estudis en Vinaròs la família es traslladà a la [[ciutat de Valéncia]] per motius professionals de son pare. Estudià el bachillerat, als dotze anys, en l'Institut General i Tècnic, actual Lluís Vives. Al catorze anys compaginà els seus estudis en el treball d'aprenent en una notaria al morir son pare.  
    
En l'any [[1918]] començà a escriure per al diari ''La Correspondencia de Valencia'' quan li arribà la vocació periodística i lliterària. En [[1920]] ingresà en l'[[Universitat de Valéncia]] per a estudiar Filosofia i Lletres. Despuix conseguí una beca i també es llicencià en [[1924]] en Ciències Històriques.  
 
En l'any [[1918]] començà a escriure per al diari ''La Correspondencia de Valencia'' quan li arribà la vocació periodística i lliterària. En [[1920]] ingresà en l'[[Universitat de Valéncia]] per a estudiar Filosofia i Lletres. Despuix conseguí una beca i també es llicencià en [[1924]] en Ciències Històriques.  
Llínea 26: Llínea 26:  
Almela i Vives tingué una llibreria del llibre vell i antic (''librería de lance'') en el carrer de les Comedies, junt a l'Universitat de Valéncia, tenia l'especial finalitat d'adquirir obres estranyes o no massa freqüents en els establiments habituals per haver desaparegut del mercat, conseguint una valiosa i insòlita colecció d'obres que només podien conéixer-se per catàlecs antics. Arribà a omplir el chalet de l'Associació de la Prensa que tenia en el passeig de Valéncia al Mar.  
 
Almela i Vives tingué una llibreria del llibre vell i antic (''librería de lance'') en el carrer de les Comedies, junt a l'Universitat de Valéncia, tenia l'especial finalitat d'adquirir obres estranyes o no massa freqüents en els establiments habituals per haver desaparegut del mercat, conseguint una valiosa i insòlita colecció d'obres que només podien conéixer-se per catàlecs antics. Arribà a omplir el chalet de l'Associació de la Prensa que tenia en el passeig de Valéncia al Mar.  
   −
Alcançà tots els gèneros lliteraris, puix, ademés de la poesia i l'història - més d'un centenar de temes valencians en l'imprenta -, estrenà dos obres de teatre en [[llengua valenciana]] i traduí del francés diverses obres clàssiques (Mérimée i Gautier, entre atres), bona part d'elles per encàrrec de l'empresa Aguilar, de raïls valencianes. També traduí ''La Vita Nuova'' de Dante.  
+
Alcançà tots els gèneros lliteraris, puix, ademés de la poesia i l'història - més d'un centenar de temes valencians en l'imprenta -, estrenà dos obres de teatre en [[llengua valenciana]] i traduí del francés diverses obres clàssiques (Mérimée i Gautier, entre atres), bona part d'elles per encàrrec de l'empresa Aguilar, de raïls valencianes. També traduí ''La Vita Nuova'' de [[Dant Alighieri|Dante]].  
    
Participà en aquells anys ([[1927]] a [[1936]]) en totes quantes associacions, societats i grups lliteraris floriren en la ciutat de Valéncia, dirigí les publicacions: ''Nostra novela'', ''Valencia atracción'' o ''Bona gent''. Quan naixqué la revista [[Taula de Lletres Valencianes]] la veu d'Almela i Vives ya era ''La veu del temps''.
 
Participà en aquells anys ([[1927]] a [[1936]]) en totes quantes associacions, societats i grups lliteraris floriren en la ciutat de Valéncia, dirigí les publicacions: ''Nostra novela'', ''Valencia atracción'' o ''Bona gent''. Quan naixqué la revista [[Taula de Lletres Valencianes]] la veu d'Almela i Vives ya era ''La veu del temps''.
Llínea 34: Llínea 34:  
El [[27 de novembre]] de [[1931]] estrenà en teatre Alcázar la seua comedia costumista en tres actes titulada ''L'antigor''.  
 
El [[27 de novembre]] de [[1931]] estrenà en teatre Alcázar la seua comedia costumista en tres actes titulada ''L'antigor''.  
   −
El reconeiximent fon general i ademés d'ingressar en diverses acadèmies nacionals i americanes, també fon acadèmic de número de la de [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Belles Arts de Sant Carles]], del [[Centre de Cultura Valenciana]], fon "Honorable escritor" de [[Lo Rat Penat]] i de la [[RAE]].
+
El reconeiximent fon general i ademés d'ingressar en diverses acadèmies nacionals i americanes, també fon acadèmic de número de la de [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Belles Arts de Sant Carles]], del [[Centre de Cultura Valenciana]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fon "Honorable escritor" de [[Lo Rat Penat]] i de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).
    
En els últims anys de sa vida fon colaborador del periòdic ''[[Levante-EMV|Levante]]'' quan encara no tenia les sigles EMV, firmà en el seu nom i llinages o baix el pseudònim de "El Paseante", sent molt habitual en el suplement ''Valencia''.  
 
En els últims anys de sa vida fon colaborador del periòdic ''[[Levante-EMV|Levante]]'' quan encara no tenia les sigles EMV, firmà en el seu nom i llinages o baix el pseudònim de "El Paseante", sent molt habitual en el suplement ''Valencia''.  
Llínea 44: Llínea 44:  
En l'any [[1997]] es va incorporar a la [[Biblioteca Valenciana]] la biblioteca particular d'Almela i Vives, donada pels seus hereus. Està composta per 1.072 obres, principalment de temàtica valenciana, tant lliteràries, d'història, d'art i de ciències socials.  
 
En l'any [[1997]] es va incorporar a la [[Biblioteca Valenciana]] la biblioteca particular d'Almela i Vives, donada pels seus hereus. Està composta per 1.072 obres, principalment de temàtica valenciana, tant lliteràries, d'història, d'art i de ciències socials.  
   −
L'obra més important d'Almela i Vives és la titulada ''Valencia y su Reino'' (Valéncia, [[1965]]), una gran obra que ha segut reeditada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] en l'any [[2004]].
+
L'obra més important d'Almela i Vives és la titulada ''[[Valencia y su Reino]]'' (Valéncia, [[1965]]), una gran obra que ha segut reeditada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] en l'any [[2004]].
    
== Obra ==
 
== Obra ==
 
[[Archiu:Lvalrei.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
 
[[Archiu:Lvalrei.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
   −
Algunes de les obres d'Almela i Vives:  
+
Francesc Almela i Vives ha publicat uns 150 títuls entre llibres i fullets. Algunes de les obres d'Almela i Vives:  
    
=== Poesia ===
 
=== Poesia ===
Llínea 94: Llínea 94:  
* 1957 ''"Corregudes de joies". El deporte típico valenciano''
 
* 1957 ''"Corregudes de joies". El deporte típico valenciano''
 
* 1958 ''El duc de Calàbria i la seua cort''
 
* 1958 ''El duc de Calàbria i la seua cort''
* 1965 ''Valencia y su Reino''
+
* 1965 ''[[Valencia y su Reino]]'', reedició en l'any [[2004]] (Ajuntament de Valéncia, Valéncia, 2004) ISBN: 84-8484-114-6.
    +
== Reconeiximents ==
 +
 +
* Fill adoptiu de la Ciutat de Valéncia.
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|''El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'.''|''Valencia y su Reino'' (Valéncia, primera edició 1965; reedició de 2004), per Francesc Almela i Vives}}
 +
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
  
133 280

edicions

Menú de navegació