Diferència entre les revisions de "Julius Pokorny"
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Julius Pokorny''' ([[12 de juny]] de [[1887]] - [[8 d'abril]] de [[1970]]) va ser un estudiós de les [[llengües celtes]], especialment el [[gaèlic irlandés]], i un defensor del [[nacionalisme irlandés]]. | + | '''Julius Pokorny''' ([[12 de juny]] de [[1887]] - † [[8 d'abril]] de [[1970]]) va ser un estudiós de les [[llengües celtes]], especialment el [[gaèlic irlandés]], i un defensor del [[nacionalisme irlandés]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Naixqué en [[Praga]], llavors part de l'[[imperi austro-hongarés]], i estudià en | + | Naixqué en [[Praga]], llavors part de l'[[imperi austro-hongarés]], i estudià en l'[[Universitat de Viena]], a on també ensenyà des de l'any [[1913]] fins a [[1920]]. En [[març]] de [[1916]] mantingué correspondència en [[Roger Casement]] quan estigué en Berlín.<ref>Reinhard R. Doerries, ''Prelude to the Easter Rising: Sir Roger Casement in Imperial Germany'', Frank Cass, London & Portland 2000, p. 189,</ref> |
| − | De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], | + | De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], adés que els [[nazi]]s descobriren que, a pesar de ser [[nacionalisme alemà|nacionalista alemà]] i que havia estat batejat com a [[catòlic]], era d'ascendència judeua.<ref>[http://www.fourcourtspress.ie/product.php?intproductid=592 Julius Pokorny]</ref> Fon l'editor de l'important revista [[Zeitschrift für celtische Philologie]] adés de la [[Segona Guerra Mundial]] ([[1921]]-[[1938]]) i fon responsable de la seua reactivació despuix ([[1954]]-[[1967]]). |
| − | Fon suspés en la seua càtedra 1933 en | + | Fon suspés en la seua càtedra en [[1933]], en marc per la [[Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional]] aprovada pels nazis a causa del seu ascendent [[judeu]]. Per insistència del president [[Paul von Hindenburg]], qui havia firmat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any baix exenció per ad aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la [[Primera Guerra Mundial]]. En l'any [[1935]], fon acomodat definitivament baix les disposicions de les racistes [[Lleis de Nuremberc]]. Seguí vivint més o menys obertament en Berlin almenys fins a [[1939]], pero vixqué una existència semiclandestina des de [[1940]]. Escapà a [[Suïssa]] en [[1943]],<ref>Keogh p. 103</ref> a on va ensenyar durant uns anys en l'[[Universitat de Berna]] i en l'[[Universitat de Zurich]] fins a la seua [[jubilació]] en [[1959]]. En [[1954]], rebrà el títul honorari de càtedra en la [[Universitat Ludwig Maximilian]] de [[Munich]], a on fon professor de temps parcial en [[1956]] i novament des de [[1960]] fins a [[1965]]. Morí en [[Zurich]] en [[1970]] casi tres semanes en acabant de ser atropellat per un [[tramvia]], no molt llunt de sa casa. |
== Obres == | == Obres == | ||
| − | * 1925: ''Altirische Grammatik'' (''Gramática del irlandés antiguo)''. | + | * [[1925]]: ''Altirische Grammatik'' (''Gramática del irlandés antiguo)''. |
| − | * 1944: ''Altkeltische Dichtungen'' (''Poesía celta antigua''). | + | * [[1944]]: ''Altkeltische Dichtungen'' (''Poesía celta antigua''). |
| − | * 1958: [[Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch]] (''Diccionari Etimológic [[Indoeuropeu]]'', que encara s'usa hui dia. | + | * [[1958]]: [[Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch]] (''Diccionari Etimológic [[Indoeuropeu]]'', que encara s'usa hui dia. |
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
| − | == | + | == Enllaços externs == |
* {{de}}{{en}} [http://www.koeblergerhard.de/idgwbhin.html Indogermanisches etymologisches Wörterbuch], de Julius Pokorny, | * {{de}}{{en}} [http://www.koeblergerhard.de/idgwbhin.html Indogermanisches etymologisches Wörterbuch], de Julius Pokorny, | ||
* {{de}}{{en}} [http://starling.rinet.ru/downl.php?lan=en#dict Indogermanisches Wörterbuch], de Gerhard Köbler, | * {{de}}{{en}} [http://starling.rinet.ru/downl.php?lan=en#dict Indogermanisches Wörterbuch], de Gerhard Köbler, | ||
| − | *[http://volny.cz/enelen/pok.htm Bibliografia de les publicacions científiques de Julius Pokorny] | + | * [http://volny.cz/enelen/pok.htm Bibliografia de les publicacions científiques de Julius Pokorny] |
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Filòlecs]] | [[Categoria:Filòlecs]] | ||
[[Categoria:Checs]] | [[Categoria:Checs]] | ||
[[Categoria:Judeus]] | [[Categoria:Judeus]] | ||
[[Categoria:Llengües celtes]] | [[Categoria:Llengües celtes]] | ||
Última revisió del 08:53 11 nov 2024
Julius Pokorny (12 de juny de 1887 - † 8 d'abril de 1970) va ser un estudiós de les llengües celtes, especialment el gaèlic irlandés, i un defensor del nacionalisme irlandés.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixqué en Praga, llavors part de l'imperi austro-hongarés, i estudià en l'Universitat de Viena, a on també ensenyà des de l'any 1913 fins a 1920. En març de 1916 mantingué correspondència en Roger Casement quan estigué en Berlín.[1]
De 1920 a 1935, ocupà la càtedra de filologia celta en la Universitat Friedrich Wilhelm de Berlin en substitució de Kuno Meyer, adés que els nazis descobriren que, a pesar de ser nacionalista alemà i que havia estat batejat com a catòlic, era d'ascendència judeua.[2] Fon l'editor de l'important revista Zeitschrift für celtische Philologie adés de la Segona Guerra Mundial (1921-1938) i fon responsable de la seua reactivació despuix (1954-1967).
Fon suspés en la seua càtedra en 1933, en marc per la Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional aprovada pels nazis a causa del seu ascendent judeu. Per insistència del president Paul von Hindenburg, qui havia firmat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any baix exenció per ad aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la Primera Guerra Mundial. En l'any 1935, fon acomodat definitivament baix les disposicions de les racistes Lleis de Nuremberc. Seguí vivint més o menys obertament en Berlin almenys fins a 1939, pero vixqué una existència semiclandestina des de 1940. Escapà a Suïssa en 1943,[3] a on va ensenyar durant uns anys en l'Universitat de Berna i en l'Universitat de Zurich fins a la seua jubilació en 1959. En 1954, rebrà el títul honorari de càtedra en la Universitat Ludwig Maximilian de Munich, a on fon professor de temps parcial en 1956 i novament des de 1960 fins a 1965. Morí en Zurich en 1970 casi tres semanes en acabant de ser atropellat per un tramvia, no molt llunt de sa casa.
Obres[editar | editar còdic]
- 1925: Altirische Grammatik (Gramática del irlandés antiguo).
- 1944: Altkeltische Dichtungen (Poesía celta antigua).
- 1958: Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch (Diccionari Etimológic Indoeuropeu, que encara s'usa hui dia.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Reinhard R. Doerries, Prelude to the Easter Rising: Sir Roger Casement in Imperial Germany, Frank Cass, London & Portland 2000, p. 189,
- ↑ Julius Pokorny
- ↑ Keogh p. 103
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- (alemà)(anglés) Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, de Julius Pokorny,
- (alemà)(anglés) Indogermanisches Wörterbuch, de Gerhard Köbler,
- Bibliografia de les publicacions científiques de Julius Pokorny