Diferència entre les revisions de "Treball (física)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Moglfm1001 Trabajo de una fuerza.jpg|thumb|250px|Treball d'una força]]
 
[[File:Moglfm1001 Trabajo de una fuerza.jpg|thumb|250px|Treball d'una força]]
  
En [[mecànica clàssica]], es diu que una [[força]] realisa '''treball''' quan altera l'estat de moviment d'un cos. El treball de la força sobre eixe cos serà equivalent a l'[[energia]] necessària per a [[desplaçament (vector)|desplaçar-ho]]. . Una consideración importante para una aproximación de sistema a problemas, es observar que el '''trabajo es una transferencia de energía.''' [...] Esto resultará en un cambio en la energía almacenada en el sistema.|ref= SerwayA}}</ref>de manera accelerada.  
+
En [[mecànica clàssica]], es diu que una [[força]] realisa '''treball''' quan altera l'estat de moviment d'un cos. El treball de la força sobre eixe cos serà equivalent a l'[[energia]] necessària per a [[desplaçament (vector)|desplaçar-ho]]. . Una consideración importante para una aproximación de sistema a problemas, es observar que el '''trabajo es una transferencia de energía.''' [...] Esto resultará en un cambio en la energía almacenada en el sistema de manera acelerada.  
 +
 
 +
== Definició ==
  
 
El treball és una [[magnitut física]] [[escalar (física)|escalar]] que es representa en la lletra <math> W</math> (de l'[[anglés]] ''Work'') i s'expressa en unitats d'energia, açò és en [[Julio (unitat)|julio]] o ''joules'' (J) en el [[Sistema Internacional d'Unitats]].
 
El treball és una [[magnitut física]] [[escalar (física)|escalar]] que es representa en la lletra <math> W</math> (de l'[[anglés]] ''Work'') i s'expressa en unitats d'energia, açò és en [[Julio (unitat)|julio]] o ''joules'' (J) en el [[Sistema Internacional d'Unitats]].
Llínea 23: Llínea 25:
 
* Resnick,Robert & Krane, Kenneth S. (2001). Physics (en [[anglés]]). New York: John Wiley & Sons. ISBN 0-471-32057-9
 
* Resnick,Robert & Krane, Kenneth S. (2001). Physics (en [[anglés]]). New York: John Wiley & Sons. ISBN 0-471-32057-9
 
* Serway, Raymond A.; Jewett, John W. (2004). Physics for Scientists and Engineers (en anglés) (6ª edición). Brooks/Cole. ISBN 0-534-40842-7
 
* Serway, Raymond A.; Jewett, John W. (2004). Physics for Scientists and Engineers (en anglés) (6ª edición). Brooks/Cole. ISBN 0-534-40842-7
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Work (physics)}}
  
 
[[Categoria:Magnituts físiques]]
 
[[Categoria:Magnituts físiques]]
 
[[Categoria:Força]]
 
[[Categoria:Força]]
 
[[Categoria:Magnituts termodinàmiques]]
 
[[Categoria:Magnituts termodinàmiques]]

Última revisió del 20:17 10 nov 2024

Treball d'una força

En mecànica clàssica, es diu que una força realisa treball quan altera l'estat de moviment d'un cos. El treball de la força sobre eixe cos serà equivalent a l'energia necessària per a desplaçar-ho. . Una consideración importante para una aproximación de sistema a problemas, es observar que el trabajo es una transferencia de energía. [...] Esto resultará en un cambio en la energía almacenada en el sistema de manera acelerada.

Definició[editar | editar còdic]

El treball és una magnitut física escalar que es representa en la lletra <math> W</math> (de l'anglés Work) i s'expressa en unitats d'energia, açò és en julio o joules (J) en el Sistema Internacional d'Unitats.

Ya que per definició el treball és una transferència d'energia,​ mai es deu referir a ell com a increment de treball, ni es deu simbolisar com a «ΔW».

Per tant, es diu que una certa massa té energia quan eixa massa té la capacitat de produir un treball; ademés, en esta afirmació es deduïx que no hi ha treball sense energia. Per això, es diu que el carbó, la gasolina, l'electricitat, els àtoms són fonts d'energia, puix poden produir algun treball o convertir-se en un atre tipo d'energia; per a entendre açò cal tindre en conte el principi universal de l'energia segons el qual «l'energia es transforma».

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Holton, Gerald. (2004). Introducción a los conceptos y teorías de las ciencias físicas. Reverté. ISBN 84-291-4323-8
  • Ortega, Manuel R. & Ibañez, José A. (1989-2003). Lecciones de Física (Termofísica). Monytex. ISBN 84-404-4291-2
  • Tipler, Paul A. (2000). Física para la ciencia y la tecnología (2 volúmenes). Barcelona: Ed. Reverté. ISBN 84-291-4382-3

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Feynman, Leighton and Sands. Lectures on physics (en inglés). Addison-Wesley. ISBN 0-8053-9045-6
  • Marion, Jerry B. (1996). Dinámica clásica de las partículas y sistemas. Barcelona: Ed. Reverté. ISBN 84-291-4094-8.
  • Ortega, Manuel R. (1989-2006). Lecciones de Física (4 volúmenes). Monytex. ISBN 84-404-4290-4, ISBN 84-398-9218-7, ISBN 84-398-9219-5
  • Resnick,Robert & Krane, Kenneth S. (2001). Physics (en anglés). New York: John Wiley & Sons. ISBN 0-471-32057-9
  • Serway, Raymond A.; Jewett, John W. (2004). Physics for Scientists and Engineers (en anglés) (6ª edición). Brooks/Cole. ISBN 0-534-40842-7

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons