Diferència entre les revisions de "Tronc de Nadal"
(Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya') |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Cagatio.jpg|thumb|250px| | + | [[File:Cagatio.jpg|thumb|250px|Tió de Nadal actual]] |
El '''tió, tronc o leño de Nadal''' és la tradició més antiga que es conserva en relació als rituals propiciatoris del solstici d'hivern, esta costum es remonta inclús a l'antic [[Egipte]], en el 5000 a. C. i a l'antiga Sumeria i ha sofrit canvis, pero ha estat present des de llavors en multitut de cultures. | El '''tió, tronc o leño de Nadal''' és la tradició més antiga que es conserva en relació als rituals propiciatoris del solstici d'hivern, esta costum es remonta inclús a l'antic [[Egipte]], en el 5000 a. C. i a l'antiga Sumeria i ha sofrit canvis, pero ha estat present des de llavors en multitut de cultures. | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Es tracta d'un tronc que, en cremar, donava bens tan preciosos com la calor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llepolies, torrons, dolços. | Es tracta d'un tronc que, en cremar, donava bens tan preciosos com la calor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llepolies, torrons, dolços. | ||
| − | Quan els celtes varen adoptar esta costum, cap | + | Quan els [[Mitologia celta|celtes]] varen adoptar esta costum, cap a l'any 1100 a. C., arreplegaven un tronc despuix del solstici i ho guardaven fins que, uns dies abans de la festivitat, ho adornaven en pinyes de conífera, [[agrevol]], [[hedra]] i atres plantes de color vert, lo que sembla que pot ser un dels orígens de la costum actual d'adornar un arbre. |
Despuix de varis dies adornat i colocat en un lloc d'honor de la llar, per a que tots els membres de la família pogueren tocar-ho i donar-li llepolies i regals, el tronc es capcionava en posar-se el sol la nit del solstici (normalment era la mare qui capcionava el fòc) i es cremava llentament. Les seues cendres es guardaven en veneració, ya que es dia que podien curar malalties, i se solia guardar algun restant carbonisat per a encendre el fòc del tronc de l'any següent. | Despuix de varis dies adornat i colocat en un lloc d'honor de la llar, per a que tots els membres de la família pogueren tocar-ho i donar-li llepolies i regals, el tronc es capcionava en posar-se el sol la nit del solstici (normalment era la mare qui capcionava el fòc) i es cremava llentament. Les seues cendres es guardaven en veneració, ya que es dia que podien curar malalties, i se solia guardar algun restant carbonisat per a encendre el fòc del tronc de l'any següent. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
Els chiquets, en uns pals, ho colpegen en força mentres canten una cançó i al crit de caga Tió el tronc els oferix els regals. Durant els dies que precedixen a Nadal el tronc descansa en un racó de la sala tapat en una tela. Els troncs de hui en dia tenen pates, barretina i una cara dibuixada. Els chiquets ho miren i es posen nerviosos perque saben que en la Nit de Nadal s'omplira misteriosament de regals i llepolies. | Els chiquets, en uns pals, ho colpegen en força mentres canten una cançó i al crit de caga Tió el tronc els oferix els regals. Durant els dies que precedixen a Nadal el tronc descansa en un racó de la sala tapat en una tela. Els troncs de hui en dia tenen pates, barretina i una cara dibuixada. Els chiquets ho miren i es posen nerviosos perque saben que en la Nit de Nadal s'omplira misteriosament de regals i llepolies. | ||
| − | El tió mai "caga" grans regals ni monedes, sino | + | El tió mai "caga" grans regals ni monedes, sino dolços i chicotets regals. Moltes famílies utilisen el mateix tronc any rere any, per lo que es poden trobar "tiós" que han "cagat" regals a vàries generacions d'una mateixa família. |
Atres tradicions nadalenques són: | Atres tradicions nadalenques són: | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
|- | |- | ||
| [[Corona d'Advent]] | | [[Corona d'Advent]] | ||
| − | | [[ | + | | [[Cap d'any]] |
| [[Dia de Nadal]] | | [[Dia de Nadal]] | ||
| [[Estrela de Nadal]] | | [[Estrela de Nadal]] | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
| [[Pinyates]] | | [[Pinyates]] | ||
| [[Posades]] | | [[Posades]] | ||
| − | | [[ | + | | [[Reixos Macs]] |
| [[Sants Inocents]] | | [[Sants Inocents]] | ||
|- | |- | ||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
* [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad], (en [[castellà]]) | * [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad], (en [[castellà]]) | ||
| + | {{DGLV|Tió}} | ||
[[Categoria:Nadal]] | [[Categoria:Nadal]] | ||
Última revisió del 18:59 8 nov 2024
El tió, tronc o leño de Nadal és la tradició més antiga que es conserva en relació als rituals propiciatoris del solstici d'hivern, esta costum es remonta inclús a l'antic Egipte, en el 5000 a. C. i a l'antiga Sumeria i ha sofrit canvis, pero ha estat present des de llavors en multitut de cultures.
Es tracta d'un tronc que, en cremar, donava bens tan preciosos com la calor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llepolies, torrons, dolços.
Quan els celtes varen adoptar esta costum, cap a l'any 1100 a. C., arreplegaven un tronc despuix del solstici i ho guardaven fins que, uns dies abans de la festivitat, ho adornaven en pinyes de conífera, agrevol, hedra i atres plantes de color vert, lo que sembla que pot ser un dels orígens de la costum actual d'adornar un arbre.
Despuix de varis dies adornat i colocat en un lloc d'honor de la llar, per a que tots els membres de la família pogueren tocar-ho i donar-li llepolies i regals, el tronc es capcionava en posar-se el sol la nit del solstici (normalment era la mare qui capcionava el fòc) i es cremava llentament. Les seues cendres es guardaven en veneració, ya que es dia que podien curar malalties, i se solia guardar algun restant carbonisat per a encendre el fòc del tronc de l'any següent.
En el nort d'Amèrica, en molts llocs seguix vigent la tradició d'encendre un fòc la nit de Nadal i, sense necessitat d'anar més llunt, en l'actualitat, el tronc de Nadal és una costum estesa per gran part d'Europa (Gran Bretanya, Alemanya, Bèlgica, França, Suïssa, Itàlia, Albània, Sèrbia, etc..) i algunes regions d'Espanya (sobretot Galícia, Euskadi, Navarra, i Catalunya).
Moltes són les maneres de celebrar este antic ritual i prova de l'importància que té en els llocs a on encara perviu esta costum és la diversitat de noms que rep: tronca, tizón, tió, troncada, toza, tronc, choca, zoca, pullizo, rabasa, corniza, cabiró...i molts més.
Segons la tradició, El Tió és un gran tronc, triat el dia de Santa Llúcia pels chiquets de la casa, que es coloca en la cuina o en el menjador i que és alimentat i abrigat per tota la família fins a la Nit de Nadal en que "caga" regals per als chiquets que ho toquen en un pal la Nit de Nadal.
Els chiquets, en uns pals, ho colpegen en força mentres canten una cançó i al crit de caga Tió el tronc els oferix els regals. Durant els dies que precedixen a Nadal el tronc descansa en un racó de la sala tapat en una tela. Els troncs de hui en dia tenen pates, barretina i una cara dibuixada. Els chiquets ho miren i es posen nerviosos perque saben que en la Nit de Nadal s'omplira misteriosament de regals i llepolies.
El tió mai "caga" grans regals ni monedes, sino dolços i chicotets regals. Moltes famílies utilisen el mateix tronc any rere any, per lo que es poden trobar "tiós" que han "cagat" regals a vàries generacions d'una mateixa família.
Atres tradicions nadalenques són:
