Comarques de la Comunitat Valenciana

L'estructuració comarcal de la Comunitat Valenciana (Espanya) està prevista en el seu Estatut d'Autonomia pero, a pesar de que es varen fer numeroses propostes a petició de la Generalitat Valenciana, no s'ha aprovat una llei de comarcalisació per part dels governs autonòmics que s'han succeït a partir de Joan Lerma, president en l'any 1987.

En l'any 1987, com a conseqüència del Decret del Govern Valencià número 170 de 28 d'octubre de 1985, se va publicar una proposta oficial de Demarcacions territorials Homologades (DTH) de tres graus, en la que no s'utilisa en cap moment la denominació de "comarca". En aquella proposta, les delimitacions de les DTH de primer grau coincidixen en gran manera en lo que es coneixen com a comarques, mentres que les DTH de segon grau són agrupacions de les mateixes, i les de tercer grau són les províncies. La conseqüència pràctica d'eixes demarcacions, de moment, s'ha llimitat com a referència per a la descentralisació administrativa dels diferents servicis prestats per la Generalitat, com l'educació, la sanitat, o l'agricultura.

No obstant això, encara que el mateix decret contempla una eventual "incidència territorial" d'estes DTH, és dir, que tinguen òrguens polítics o administratius de nivell comarcal des d'a on els municipis compartixen les seues competències, com per eixemple en Catalunya en els Consells comarcals (Consells comarcals), encara no s'ha aprovat una disposició llegal per ad això. Al contrari, les competències compartides entre diversos municipis actualment s'estan articulant per mig d'una atra figura administrativa, la mancomunitat, podent-se superar les delimitacions comarcals actuals encara que no les provincials.

Per a més informació, vore Història de les comarques valencianes.

Comarques

Demarcacions territorials definides per la Generalitat Valenciana

Comunitat Valenciana (2002) Comarca Població Extensió Densitat L'Alacantí 403.128 673,20 598,82 L'Alcoyà 106.345 539,70 197,04 L'Alcalatén 15.320 648,70 23,62 L'Alt Maestrat 8.127 662,90 12,26 L'Alt Millars 4.060 667,40 6,08 L'Alt Palància 22.830 964,90 23,66 L'Alt Vinalopó 49.878 645,00 77,33 El Baix Maestrat 69.371 1.221,40 56,80 El Baix Vinalopó 248.350 489,20 507,67 El Camp de Morvedre 74.992 271,10 276,62 El Camp de Túria 106.482 814,90 130,67 El Canal de Navarrés 16.997 709,30 23,96 El Comtat 26.072 376,40 69,27 La Costera 67.528 528,10 127,87 L'Horta Nort 187.892 140,40 1.338,26 L'Horta Oest 299.401 187,30 1.598,51 L'Horta Sur 142.741 165,70 861,44 La Foya de Bunyol 34.747 817,30 42,51 La Marina Alta 154.438 759,30 203,40 La Marina Baixa 147.039 578,80 254,04 La Plana Alta 211.593 957,30 221,03 La Plana Baixa 164.745 605,20 272,22 La Plana d'Utiel-Requena 38.366 1.725,90 22,23 Els Ports 5.191 903,90 5,74 La Ribera Alta 207.030 1011,50 204,68 La Ribera Baixa 76.559 280,36 273,07 El Racó d'Ademús 2.477 370,10 6'69 La Safor 146.228 429,60 340,38 Els Serrans 17.128 1.400,10 12,23 L'Horta de Valéncia 805.304 134,60 5.982,94 La Vall d'Albaida 85.078 721,60 117,90 La Vall d'Ayora 10.354 1.141,20 9,07 La Vega Baixa del Segura 267.239 957,30 279,16 El Mig Vinalopó 155.479 798,60 194,69 Total 4.326.708 3.253,30 186,07

Cites

Sobre la comarcalisació valenciana. Pareix ser que l'actual comarcalisació no se correspon en la tradicional i històrica valenciana. Deixem ací el comentari que nos enviaren, ya fa uns anys, a vore que vos pareix.

'Salutacions a tots. Hui volia parlar-vos sobre les actuals comarques que tan veem en Canal 9, en mapes en les escoles i instituts, en llibres etc... Segurament, la majoria de la gent vorà les comarques actuals com les de sempre ya que duen molts anys presents en tots els àmbits. Lo que la majoria de gent no sap és que estes comarques foren creades per un home d'ideologia catalanista nomenat "Joan Soler i Riber". Ell creà en un principi un mapa seguint el model comarcal català, a més de que separava municipis valenciaparlants de castellaparlants (com si fora un "apartheid") vullguent fer un mapa per a un "País Valencià" dins dels "Països Catalans". S'inventà comarques unint atres que sempre han existit (com en la Safor en la que uní les comarques històriques de la Valldigna i l'Horta de Gandia inventant-se la Safor), elimina el nom de la capital del nom comarcal (per eixemple la Vall d'Ayora passà a nomenar-se la Vall de Cofrents) o s'inventà un nom utilisant el gentilici tal i com es va fer en Catalunya (comarques de l'Alcoià o l'Alacantí).

El GAV va criticar el mapa comarcal perque no respectava les comarques històriques i optà per utilisar la proposta d'Emili Beüt, que es corresponia més ab les comarques tradicionals.

Al cap d'uns anys, durant el mandat del PSPV-PSOE s'elaborà un mapa comarcal basat en el del catalaniste Joan Soler fent alguns retocs i este és el que s'utilisa actualment. La veritat és que a mí em pareix una poca vergonya lo que s'ha fet en el tema comarcal, si s'hagueren respectat les comarques tradicionals actualment un home de Dénia diria que és del Marquesat i no de la Marina Alta o una dòna de Bellreguart diria que és de l'Horta de Gandia i no de la Safor o un home d'Ibi diria que és de la Foya de Castalla i no de l'Alcoià. Crec que dins del valencianisme s'hauria de potenciar el coneiximent sobre les comarques tradicionals valencianes per a que no caiguen en l'oblit front a les imposades per un catalaniste. Esta és la meua opinió.'

Comentari anònim en la ret social Facebook

Vore també

• Història de les comarques valencianes
• Emili Beüt
• Joan Soler i Riber

Referències

• Proposta de demarcacions territorials homologades, Direcció General d'Administració Local, Valéncia, D.L. 1988. Conselleria d'Administració Pública. ISBN 84-7579-587-0