Llínea 1: |
Llínea 1: |
| + | {{Biografia| |
| + | | nom = Cristina Fallarás Sánchez |
| + | | image = [[File:Cristina Fallarás.jpg|250px]] |
| + | | peu = |
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| + | | ocupació = Periodista i escritora. |
| + | | data_naix = [[18 de març]] de [[1968]] |
| + | | lloc_naix = [[Saragossa]], [[Aragó]], [[Espanya]] |
| + | | data_mort = |
| + | | lloc_mort = |
| + | }} |
| '''Cristina Fallarás Sánchez''' ([[Saragossa]], [[18 de març]] de [[1968]]) és una escritora i periodista [[Feminisme|feminista]] espanyola. Ha rebut el Premi Bones Pràctiques de Comunicació No Sexista, otorgat per l'Associació de Dònes Periodistes de Catalunya i el Premi de Periodisme feministe [[María Luz Morales]], otorgat per l'Observatori Cultural de Gènero i la Fundació Catalunya-La Pedrera. | | '''Cristina Fallarás Sánchez''' ([[Saragossa]], [[18 de març]] de [[1968]]) és una escritora i periodista [[Feminisme|feminista]] espanyola. Ha rebut el Premi Bones Pràctiques de Comunicació No Sexista, otorgat per l'Associació de Dònes Periodistes de Catalunya i el Premi de Periodisme feministe [[María Luz Morales]], otorgat per l'Observatori Cultural de Gènero i la Fundació Catalunya-La Pedrera. |
| | | |
Llínea 7: |
Llínea 18: |
| Cristina Fallarás estudià [[Periodisme]] en l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Fon redactora en cap de l'edició catalana de ''[[El Mundo]]'' i treballà també en les redaccions de la ''[[Cadena Ser]]'', ''[[Ràdio Nacional d'Espanya]]'' (RNE), ''[[El Periódico de Cataluña]]'', ''[[Antena 3]]'' i ''[[Telecinco]]''. | | Cristina Fallarás estudià [[Periodisme]] en l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Fon redactora en cap de l'edició catalana de ''[[El Mundo]]'' i treballà també en les redaccions de la ''[[Cadena Ser]]'', ''[[Ràdio Nacional d'Espanya]]'' (RNE), ''[[El Periódico de Cataluña]]'', ''[[Antena 3]]'' i ''[[Telecinco]]''. |
| | | |
− | Participà en el disseny de la redacció del proyecte periodístic del periòdic ''[[ADN]]'', pertanyental [[Grup Planeta]], del que fon cofundadora i a on va eixercir de subdirectora fins a l'any [[2008]]. Des del 27 de novembre de [[2006]] fins al 19 de febrer de [[2012]] escrigué en un [[blog]] sobre les seues reflexions i experiències. Des de setembre de [[2016]] fins al febrer de [[2017]], fon directora de la versió digital del ''[[Diario 16]]'', i va anunciar la seua dimissió apuntant des del seu conte de [[Twitter]] que les condicions laborals propostes per l'empresa editora resultaven inacceptables. En juliol de [[2018]], fon proposta, sense aplegar a ser-ho, consellera de ''[[RTVE]]'' a instàncies del partit polític [[Podemos]] (Podem, en valencià). En els últims anys, ha participat com a analista en distints programes televisius. | + | Participà en el disseny de la redacció del proyecte periodístic del periòdic ''[[ADN]]'', pertanyental [[Grup Planeta]], del que fon cofundadora i a on va eixercir de subdirectora fins a l'any [[2008]]. Des del [[27 de novembre]] de [[2006]] fins al [[19 de febrer]] de [[2012]] escrigué en un [[blog]] sobre les seues reflexions i experiències. Des de [[setembre]] de l'any [[2016]] fins al febrer de [[2017]], fon directora de la versió digital del ''[[Diario 16]]'', i va anunciar la seua dimissió apuntant des del seu conte de [[Twitter]] que les condicions laborals propostes per l'empresa editora resultaven inacceptables. En [[juliol]] de l'any [[2018]], fon proposta, sense aplegar a ser-ho, consellera de ''[[RTVE]]'' a instàncies del partit polític [[Podemos]] (Podem, en valencià). En els últims anys, ha participat com a analista en distints programes televisius. |
| | | |
| === Escritora === | | === Escritora === |
| | | |
− | En l'any [[2011]], publicà la novela ''Les chiquetes perdudes'' en la que ha conseguit dos premis i la va convertir en la primera dòna en guanyar el [[Premi Hammett]] que otorga la [[Semana Negra de Gijón]]. També fon guardonada en [[2011]] en el Premi de Novela curta de [[Barbastro]] per la seua novela breu ''Últims dies en el Lloc de l'Est''. | + | En l'any [[2011]], publicà la novela ''Les chiquetes perdudes'' en la que ha conseguit dos premis i la va convertir en la primera dòna en guanyar el [[Premi Hammett]] que otorga la [[Semana Negra de Gijón]]. També fon guardonada en l'any [[2011]] en el Premi de Novela curta de [[Barbastro]] per la seua novela breu ''Últims dies en el Lloc de l'Est''. |
| | | |
| == Activisme i política == | | == Activisme i política == |
| | | |
− | (Secció per completar) | + | Per mig d'ensajos, llibres, conferències i artículs periodístics Fallaràs sempre ha estat vinculada al feminisme i a la lluita pels drets i l'igualtat de les dònes. Des de març de [[2011]] fins a juny de [[2015]], fon una de les autores de "Ellas", el blog del diari ''[[El Mundo]]'' sobre drets de les dònes i igualtat. Fallaràs no defén l'abolició de la [[prostitució]]. |
| + | |
| + | Forma part del colectiu artístic fundat per [[Fernando Marías Amondo]], nomenat ''Hijos de Mary Shelley''. En ell, va participar en les sessions d'homenage a la pionera feminista [[Mary Wollstonecraft]] i en el llibre titulat ''Wollstonecraft. Filles de l'horisó'', a on també figuren atres escritores com [[Espido Freire]], [[Paloma Pedrero]], [[Nuria Varela]], [[Cristina Cerrada]], [[Eva Díaz Riobello]], [[María Zaragoza]], [[Raquel Lanseros]] i [[Vanessa Montfort]]. |
| + | |
| + | El [[26 d'abril]] de [[2018]], va llançar el [[hashtag]] #Cuéntalo. Va produir prop de tres millons de [[Tuit|tuits]] dels quals més de 50.000 són testimonis de violacions, abusos o acossament. |
| + | |
| + | El [[27 d'agost]] de l'any [[2023]], en el hashtag #SeAcabó, despuix de la polèmica del [[Cas Rubiales]], va començar a compartir en les seues rets socials els testimonis de dònes víctimes d'acossament, violacions i abusos. A raïl d'est incident, Fallaràs va participar en el documental ''Espanjalainen suudelma'' (El bes espanyol) en la televisió pública finlandesa YLE, junt en atres figures feministes com la periodista [[Natalia Torrente]] del mig de comunicació ''Relevo'', l'actriu [[Pamela Palenciano]], la politòloga i periodista [[Irene Zugasti Hervás|Irene Zugasti]] o la juge [[Victoria Rosell]], entre unes atres. |
| + | |
| + | En l'àmbit polític formà part del grup fundador del moviment cívic Catalunya Sigle XXI, impulsat per [[Pasqual Maragall]] fundat en l'any [[1999]]. En juliol de [[2018]], fon proposta com a consellera de [[RTVE]] a instàncies del partit polític [[Podemos]] (en valencià, Podem]]. En les eleccions municipals de [[2019]] es va anunciar que participaria tancant simbòlicament la llista de Barcelona en Comú encapçalada per [[Ada Colau]]. |
| + | |
| + | Cristina Fallarás també participa en programes de debat en televisió (''[[8tv]]'', ''[[La Sexta]]'', ''[[Telecinco]]'', ''[[Cuatro]]'', ''[[Telemadrid]]'' o ''[[TV3]]''). |
| + | |
| + | == Obra == |
| + | |
| + | * ''Rupturas'', Urano, 2003 |
| + | * ''No acaba la noche'', Planeta, 2006 |
| + | * ''Así murió el poeta Guadalupe'', Alianza, 2009 |
| + | * ''Las niñas perdidas'', Roca Editorial, 2011 |
| + | * ''Últimos días en el Puesto del Este'', DVD ediciones, 2011 |
| + | * ''A la puta calle: Crónica de un desahucio'', Bronce Editorial, 2013 |
| + | * ''Honrarás a tu padre y a tu madre'', Anagrama, 2018 |
| + | * ''Ahora contamos nosotras'', Anagrama, 2019 |
| + | * ''Posibilidad de un nido'', Esto No Es Berlín, 2020 |
| + | * ''El evangelio según María Magdalena'', Penguin Random House, 2021 |
| + | * ''La Loca'', Penguin Random House, 2022 |
| + | |
| + | == Premis i reconeiximents == |
| + | |
| + | * Finalista del Premi Hammett 2010 en ''Aixina va morir el poeta Guadalupe'' |
| + | * Premi de Novela Negra L'H Confidencial 2011 per ''Les chiquetes perdudes'' |
| + | * Premi Ciutat de Barbastro de Novela Breu 2011 per ''Últims dies en el Lloc de l'Este'' |
| + | * Premi Hammett 2012 (Semana Negra de Gijón) per ''Les chiquetes perdudes'' |
| + | * En l'any [[2018]], Premi Bones Pràctiques de Comunicació no sexista, otorgat per l'Associació de Dònes Periodistes de Catalunya. |
| + | * En l'any [[2019]], va rebre el Premi de Periodisme feministe [[María Luz Morales]], otorgat per l'Observatori Cultural de Gènero, la Fundació Catalunya la Pedrera i la colaboració del periòdic ''Ara'', per l'artícul ''Femení Funeral: el llamentable reconte de les dònes assessinades durant 2017'' publicat en el diari ''Público''. |
| + | * En l'any [[2020]], el Ministeri d'Igualtat, en motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dònes, va reconéixer la seua llabor en l'erradicació de la violència contra les dònes per l'iniciativa en concienciació social #Cuéntalo. |
| + | * En l'any [[2023]], va rebre el Premi Periodiste gat cerval en la primera edició dels Premis Gats cervals Morades (''Premios Linces Moradas''), estos premis són otorgats per l'Institut República i Democràcia, per a reconéixer el “compromís social i el treball per una societat més justa, igualitària i democràtica. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Cristina Fallarás}} |
| | | |
| * [https://es.wikipedia.org/wiki/Cristina_Fallar%C3%A1s Cristina Fallarás en Wikipedia] | | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Cristina_Fallar%C3%A1s Cristina Fallarás en Wikipedia] |
| + | * [https://www.20minutos.es/television/quien-es-cristina-fallaras-colaboradora-de-ya-es-mediodia-periodista-escritora-y-activista-por-los-derechos-de-las-mujeres-inigo-errejon-5127524/ Quién es Cristina Fallarás, la periodista que utiliza su Instagram para denunciar violencias machistas - ''20 minutos''] |
| | | |
| [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |