25 811
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «Ana Blandiana, seudònim d'Otilia Valeria Coman, (Timișoara, Romania, 25 de març de 1942) és una poeta, narradora, ensagista i figura políti…»
Ana Blandiana, seudònim d'Otilia Valeria Coman, ([[Timișoara]], [[Romania]], [[25 de març]] de [[1942]]) és una poeta, narradora, ensagista i figura política rumana. Blandiana és una de les figures lliteràries de Romania, crítica de l'aparat polític i de censura comunista de [[Nicolae Ceaușescu]]. Ha segut guardonada en el [[Premis Princesa d'Astúries|Premi Princesa d'Astúries de les Lletres]] de [[2024]].
== Biografia ==
Son pare, professor, sacerdot ortodox i ex-membre de la [[Guàrdia de Ferro]] que colaborà en el [[III Reich]], fon empresonat i fallí en acabant d'eixir de la presó. Del llogaret de [[Transilvània]] a on va nàixer sa mare, va prendre el seu nom lliterari. Filla d'un «enemic del poble», despuix de l'aparició del seu primer poema en [[1959]] en una revista, se li va prohibir estudiar en l'universitat. Ha treballat i viajat com a periodista.
De [[1964]] és el seu primer llibre de poemes, ''Primera persona del plural''. En [[1982]], va rebre el premi Herder de l'Universitat de Viena pel conjunt de la seua obra lliterària. En el seu país, durant la dominació comunista, va rebre el reconeiximent mereixcut.
El seu primer llibre de relats, ''Les quatre estacions'', data de [[1977]]. ''Proyectes de passat'', publicat en [[1982]], consta d'onze relats. Varen ser comparats en [[Edgar Allan Poe]], [[Franz Kafka]] o [[Julio Cortázar]].
És autora de més de trenta llibres de poesia, ensaig, narrativa i novela. La seua obra s'ha traduït a 24 idiomes. És presidenta d'honor del PEN Club Internacional de Romania, és també membre de l'Acadèmia Europea de Poesia, de l'Acadèmia de Poesia Mallarmé i de l'Acadèmia Mundial de Poesia ([[Unesco]]).
Investida Doctora Honoris causa per l'[[Universitat de Salamanca]].
== Biografia ==
Son pare, professor, sacerdot ortodox i ex-membre de la [[Guàrdia de Ferro]] que colaborà en el [[III Reich]], fon empresonat i fallí en acabant d'eixir de la presó. Del llogaret de [[Transilvània]] a on va nàixer sa mare, va prendre el seu nom lliterari. Filla d'un «enemic del poble», despuix de l'aparició del seu primer poema en [[1959]] en una revista, se li va prohibir estudiar en l'universitat. Ha treballat i viajat com a periodista.
De [[1964]] és el seu primer llibre de poemes, ''Primera persona del plural''. En [[1982]], va rebre el premi Herder de l'Universitat de Viena pel conjunt de la seua obra lliterària. En el seu país, durant la dominació comunista, va rebre el reconeiximent mereixcut.
El seu primer llibre de relats, ''Les quatre estacions'', data de [[1977]]. ''Proyectes de passat'', publicat en [[1982]], consta d'onze relats. Varen ser comparats en [[Edgar Allan Poe]], [[Franz Kafka]] o [[Julio Cortázar]].
És autora de més de trenta llibres de poesia, ensaig, narrativa i novela. La seua obra s'ha traduït a 24 idiomes. És presidenta d'honor del PEN Club Internacional de Romania, és també membre de l'Acadèmia Europea de Poesia, de l'Acadèmia de Poesia Mallarmé i de l'Acadèmia Mundial de Poesia ([[Unesco]]).
Investida Doctora Honoris causa per l'[[Universitat de Salamanca]].