Diferència entre les revisions de "Castell de Fadrell"
| (No es mostren 22 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Castell de Fadrell''', també conegut com a Castell Vell, Castell de la Magdalena, o dels Moros, | + | [[File:Lamagdalenacastellón.JPG|thumb|Ermita de la Magdalena junt al Castell de Fadrell]] |
| + | El '''Castell de Fadrell''', també conegut com a '''Castell Vell''', '''Castell de la Magdalena''', o dels Moros, és un castell situat en el terme municipal de [[Castelló de la Plana]]. Es tracta d'un castell d'orige musulmà construït entre els sigles [[sigle XI|XI]] i [[sigle XIII|XIII]]. En l'actualitat està en ruïnes encara que n'hi han restos dels quatre recints. | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | El castell de Fadrell és una fortalea militar d'orige musulmà, que està ubicat en el tossal de la Magdalena, al nort del municipi de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]]. Situat a | + | El castell de Fadrell és una fortalea militar d'orige musulmà, que està ubicat en el tossal de la Magdalena, junt als imponents relleus de la serra del [[Desert de les Palmes]], al nort del municipi de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]]. Situat a a soles 7 quilómetros de la ciutat de Castelló. Sobre este cim i rodejat de muralles històriques, es pot apreciar visualment tota la Plana. |
| − | El castell, de forma irregular, disponia de quatre recints que s'adapten al terreny de manera escalonada. En el recint superior es localisa l'alcassaba en tres torres semicirculars, conservant-se també restants de muralles i aljups. El recint intermig, albacara, que conté a l'anterior, conta en atres tres torres i en ell se situa l'[[Ermita de la Magdalena]]. | + | El castell, de forma irregular, disponia de quatre recints que s'adapten al terreny de manera escalonada. En el recint superior es localisa l'alcassaba en tres torres semicirculars, conservant-se també restants de muralles i aljups. El recint intermig, albacara, que conté a l'anterior, conta en atres tres torres i en ell se situa l'[[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]]. |
| − | Primer recint: | + | Primer recint: Al qual se li nomena Alcassaba o recint fortificat, de forma poligonal, composta per: Torre de l'Homenage. Torre tipo gaveta, adossada a la muralla. Torre del Noroest, destacada per les seues sageteres. Torre del Surest i Torre del Surest, que estan totalment en ruïnes. Mentres que la Torre Barbacana del Noroest assegurava l'entrada al lloc, en sageteres. |
| − | Segon recint: Va ser l'Albacara (lloc de criat de vaques) regularment gran, està composta per: La torre Barbacana, que és el campanar de l'Ermita de la Magdalena, en estructura cilíndrica i pinyonat. L'Ermita de Santa Magdalena, construïda sobre l'aljup del Castell, excavada en roca, les posades de la qual han segut desenrollats en distintes époques, la capella i estable en el sigle XV, la cuina i l'aljup en el sigle XVII i des del XVIII permaneix en el seu estat actual. La Muralla de l'Oest, el llenç millor conservat del castell. | + | Segon recint: Va ser l'Albacara (lloc de criat de vaques) regularment gran, està composta per: La torre Barbacana, que és el campanar de l'Ermita de la Magdalena, en estructura cilíndrica i pinyonat. L'Ermita de Santa Magdalena, construïda sobre l'aljup del Castell, excavada en roca, les posades de la qual han segut desenrollats en distintes époques, la capella i estable en el [[sigle XV]], la cuina i l'aljup en el [[sigle XVII]] i des del [[sigle XVIII|XVIII]] permaneix en el seu estat actual. La Muralla de l'Oest, el llenç millor conservat del castell. |
Tercer recint: A on destaca la Gran torre de tapiador, que s'ubica en la part Noroest. | Tercer recint: A on destaca la Gran torre de tapiador, que s'ubica en la part Noroest. | ||
| Llínea 15: | Llínea 16: | ||
Quart recint: Que està compost per les muralles exteriors del Castell, per a la fabricació del qual destaque la tècnica de tapiador. | Quart recint: Que està compost per les muralles exteriors del Castell, per a la fabricació del qual destaque la tècnica de tapiador. | ||
| − | == El | + | == Història == |
| + | |||
| + | Els seus orígens se troben entre el [[sigle X]] i el [[sigle XI]]. Fon ocupat pel [[El Sit|Sit]] i pel rei aragonés [[Pere I]], despuix va ser somés pels almoràvits. A mijans de l'any [[1172]] les terres de Fadrell varen ser tributàries d'[[Alfons II]] d'Aragó qui, en posterioritat, li les va entregar al bisbe de [[Tortosa]]. El Castell de Fadrell va ser reconquistat en l'any [[1233]] per [[Jaume I]]. | ||
| − | + | L'actual ciutat de Castelló té el seu orige en este antic emplaçament musulmà, el qual, una volta conquistat per Jaume I i perduda la seua importància estratègica militar, sería abandonat, en preferir els seus moradors, la riquea i comoditat de la fértil plana que s'estenia als seus peus. En l'any [[1252]] se fundà la nova ciutat de Castelló de la Plana, que prosperà ràpidament. | |
| − | == | + | == El nom de Fadrell == |
| − | + | El nom de ''Fadrell'', ve del nom que se'ls donava a les chicotetes comunitats rurals musulmanes en forma d'[[alqueria|alqueries]] repartides a lo llarc de la comarca. | |
== Protecció == | == Protecció == | ||
| − | El Castell de Fadrell està baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret del 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. | + | El Castell de Fadrell està baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret del 22 d'abril de [[1949]], i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. |
| − | + | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | * [[Ermita de la Magdalena]] | + | * [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]] |
* [[Privilegi de Trasllat]] | * [[Privilegi de Trasllat]] | ||
* [[Romeria de les Canyes]] | * [[Romeria de les Canyes]] | ||
| Llínea 36: | Llínea 39: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Castell de Fadrell}} | ||
| − | *[https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Fadrell Wikipedia] | + | *[https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Fadrell Artícul en Wikipedia en castellà] |
*[http://castellonweb.net/el-castillo-moro-de-fadrell-en-castellon/ El Castillo Moro de Fadrell] | *[http://castellonweb.net/el-castillo-moro-de-fadrell-en-castellon/ El Castillo Moro de Fadrell] | ||
| + | *[http://castellondiario.com/not/63534/los-trabajos-de-restauracion-del-castell-vell-descubren-importantes-restos-de-estancias-en-la-albacara-del-recinto/ Los trabajos de restauración del Castell Vell descubren importantes restos de estancias en la albacara del recinto - ''Castellón Diario''] | ||
| + | *[https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20241029/fortaleza-mora-da-nombre-castellon_238069.html La fortaleza musulmana que da nombre a Castellón - ''El Debate''] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] |
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Castells de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 10:37 30 oct 2024
El Castell de Fadrell, també conegut com a Castell Vell, Castell de la Magdalena, o dels Moros, és un castell situat en el terme municipal de Castelló de la Plana. Es tracta d'un castell d'orige musulmà construït entre els sigles XI i XIII. En l'actualitat està en ruïnes encara que n'hi han restos dels quatre recints.
Descripció[editar | editar còdic]
El castell de Fadrell és una fortalea militar d'orige musulmà, que està ubicat en el tossal de la Magdalena, junt als imponents relleus de la serra del Desert de les Palmes, al nort del municipi de Castelló de la Plana, en la comarca de la Plana Alta. Situat a a soles 7 quilómetros de la ciutat de Castelló. Sobre este cim i rodejat de muralles històriques, es pot apreciar visualment tota la Plana.
El castell, de forma irregular, disponia de quatre recints que s'adapten al terreny de manera escalonada. En el recint superior es localisa l'alcassaba en tres torres semicirculars, conservant-se també restants de muralles i aljups. El recint intermig, albacara, que conté a l'anterior, conta en atres tres torres i en ell se situa l'Ermita de la Magdalena.
Primer recint: Al qual se li nomena Alcassaba o recint fortificat, de forma poligonal, composta per: Torre de l'Homenage. Torre tipo gaveta, adossada a la muralla. Torre del Noroest, destacada per les seues sageteres. Torre del Surest i Torre del Surest, que estan totalment en ruïnes. Mentres que la Torre Barbacana del Noroest assegurava l'entrada al lloc, en sageteres.
Segon recint: Va ser l'Albacara (lloc de criat de vaques) regularment gran, està composta per: La torre Barbacana, que és el campanar de l'Ermita de la Magdalena, en estructura cilíndrica i pinyonat. L'Ermita de Santa Magdalena, construïda sobre l'aljup del Castell, excavada en roca, les posades de la qual han segut desenrollats en distintes époques, la capella i estable en el sigle XV, la cuina i l'aljup en el sigle XVII i des del XVIII permaneix en el seu estat actual. La Muralla de l'Oest, el llenç millor conservat del castell.
Tercer recint: A on destaca la Gran torre de tapiador, que s'ubica en la part Noroest.
Quart recint: Que està compost per les muralles exteriors del Castell, per a la fabricació del qual destaque la tècnica de tapiador.
Història[editar | editar còdic]
Els seus orígens se troben entre el sigle X i el sigle XI. Fon ocupat pel Sit i pel rei aragonés Pere I, despuix va ser somés pels almoràvits. A mijans de l'any 1172 les terres de Fadrell varen ser tributàries d'Alfons II d'Aragó qui, en posterioritat, li les va entregar al bisbe de Tortosa. El Castell de Fadrell va ser reconquistat en l'any 1233 per Jaume I.
L'actual ciutat de Castelló té el seu orige en este antic emplaçament musulmà, el qual, una volta conquistat per Jaume I i perduda la seua importància estratègica militar, sería abandonat, en preferir els seus moradors, la riquea i comoditat de la fértil plana que s'estenia als seus peus. En l'any 1252 se fundà la nova ciutat de Castelló de la Plana, que prosperà ràpidament.
El nom de Fadrell[editar | editar còdic]
El nom de Fadrell, ve del nom que se'ls donava a les chicotetes comunitats rurals musulmanes en forma d'alqueries repartides a lo llarc de la comarca.
Protecció[editar | editar còdic]
El Castell de Fadrell està baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret del 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.
Vore també[editar | editar còdic]
- Ermita de la Magdalena
- Privilegi de Trasllat
- Romeria de les Canyes
- Festes de la Magdalena
- Desert de les Palmes
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Fadrell.