25 811
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 37:
Llínea 37: + + + + + +
sense resum d'edició
A principis dels anys [[1970]] entrà en la dramatúrgia. La seua obra de teatre ''L'embaixador'' es va estrenar en [[1971]] i en [[1973]], ''La balada del mig pèl'' i ''Yo soc la Trànsit Soto''. Finalment, poc abans d'abandonar el país, es va estrenar ''Els sèt espills''.
A principis dels anys [[1970]] entrà en la dramatúrgia. La seua obra de teatre ''L'embaixador'' es va estrenar en [[1971]] i en [[1973]], ''La balada del mig pèl'' i ''Yo soc la Trànsit Soto''. Finalment, poc abans d'abandonar el país, es va estrenar ''Els sèt espills''.
Allende va permanéixer en Veneçola durant tretze anys, i allí va treballar en el diari ''El Nacional'' de [[Caracas]] i en una escola secundària fins a [[1982]], quan va publicar ''La casa dels esperits''. Esta primera novela seua, i la més coneguda, va nàixer d'una carta que havia començat a escriure-li al seu yayo en [[1981]], quan este tenia 99 anys i estava a punt de morir-se. Esta obra fon adaptada al cine i en octubre de [[1993]] es va estrenar en [[Munich]] produïda per Bernd Eichinger i dirigida per [[Billie August]]. Ademés varen ser venuts més de 51 millons d'eixemplars i l'obra fon traduïda en més de 27 idiomes. La segona novela, ''D'amor i d'ombra'' ([[1984]]) es va convertir també en un atre gran èxit i fon duta aixina mateix a la pantalla gran en [[1994]] per la cineasta veneçolana [[Betty Kaplan]]. En abdós noveles aborda el tema de la [[Dictadura militar chilena|dictadura]], ajudada per les pròpies experiències de l'autora.
En l'any [[1988]] viajà a [[Chile]] per a votar en el plebiscit d'octubre, que va perdre [[Pinochet]] i que va conduir, a l'any següent, a eleccions que va guanyar l'oposició, agrupada en la [[Concertación de Partidos por la Democracia|Concertació]]. En [[1990]], en la tornada de la democràcia en Chile, fon distinguida en l'Orde al Mèrit Docent i Cultural [[Gabriela Mistral]] pel president [[Patricio Aylwin]].
Als 28 anys d'edat, la seua filla Paula va morir en [[1992]], per una [[porfíria]] que la va deixar en [[Coma (patologia)|coma]] en una clínica de [[Madrit]]. La dolorosa experiència la va impulsar a escriure ''Paula'', llibre autobiogràfic epistolar publicat en [[1994]] a on relata cóm varen ser la seua chiquea i joventut fins a aplegar a l'época de l'exili. Dos anys despuix, va fundar The Isabel Allende Foundation, en homenage a la seua filla, qui havia treballat de voluntària en comunitats marginals (en [[Veneçola]] i [[Espanya]]) com a educadora i sicòloga.
(Secció per completar)
(Secció per completar)