Diferència entre les revisions de "Tefnut"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Tefnut Tefnut (om egipcíac: Tefnut (Tef: humit i Nut: Cel). Nom grec: Tfenis), deesa que enc…»)
 
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Tefnut.png|thumb|250px|Representació de Tefnut]]
 
[[File:Tefnut.png|thumb|250px|Representació de Tefnut]]
  
[[Tefnut]] (om egipcíac: Tefnut (Tef: humit i Nut: Cel). Nom grec: [[Tfenis]]), [[Deu|deesa]] que encarna la humitat, representa al rocio que vivifica i als processos corporals que produïxen humitat. Associada a les divinitats guerreres, a l'ull solar, de [[Ra]], i a l'[[uraeus]], en la [[mitologia egipcíaca]].
+
[[Tefnut]] (nom egipcíac: Tefnut (Tef: humit i Nut: Cel). Nom [[grec]]: [[Tfenis]]), [[Deu|deesa]] que encarna la humitat, representa al rocio que vivifica i als processos corporals que produïxen humitat. Associada a les divinitats guerreres, a l'ull solar, de [[Ra]], i a l'[[uraeus]], en la [[mitologia egipcíaca]].
  
 
== Iconografia ==
 
== Iconografia ==
Dòna en [[cap]] de [[Lleó (animal)|lleona]], en el disc solar i dos uraeus, el ceptre i l'[[anj]]. En companyia de [[Shu]], com dos lleons; i en forma de [[Flamenc (animal)|flamenc]], en [[Buto]].
+
Dòna en [[cap]] de [[Lleó (animal)|lleona]], en el disc solar i dos [[uraeus]], el ceptre i l'[[anj]]. En companyia de [[Shu]], com dos lleons; i en forma de [[Flamenc (animal)|flamenc]], en Buto.
  
 
== Mitologia ==
 
== Mitologia ==
Llínea 15: Llínea 15:
  
 
== Cult ==
 
== Cult ==
Va ser venerada en Oxirrinco i Leontópolis. Una part de Dendera es va denominar la Casa de Tefnut. En Buto, junt en Shu, va ser adorada en forma de flamenc.
+
Va ser venerada en Oxirrinco i Leontópolis. Una part de Dendera es va denominar la Casa de Tefnut. En Buto, junt en Shu, va ser adorada en forma de flamenc.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 27: Llínea 27:
 
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207
 
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207
  
==Bibliografia ==
+
== Bibliografia ==
 
* Barbara S. Lesko. Women and Religion in Ancient Egypt. Brown University. 2002
 
* Barbara S. Lesko. Women and Religion in Ancient Egypt. Brown University. 2002
 
* Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6
 
* Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6

Última revisió del 12:38 28 oct 2024

Representació de Tefnut

Tefnut (nom egipcíac: Tefnut (Tef: humit i Nut: Cel). Nom grec: Tfenis), deesa que encarna la humitat, representa al rocio que vivifica i als processos corporals que produïxen humitat. Associada a les divinitats guerreres, a l'ull solar, de Ra, i a l'uraeus, en la mitologia egipcíaca.

Iconografia[editar | editar còdic]

Dòna en cap de lleona, en el disc solar i dos uraeus, el ceptre i l'anj. En companyia de Shu, com dos lleons; i en forma de flamenc, en Buto.

Mitologia[editar | editar còdic]

És la filla de Ra i mare de Geb i Nut. Va ser la germana i dòna de Shu (que representava l'aire sec), sent la primera parella de l'Enéada heliopolitana.

Enfadada en Ra va marchar a Nubia; Shu i Thot varen anar a buscar-la, i varen conseguir que tornara a Egipte, propiciant l'arribada de l'inundació. Proporcionava l'alé als difunts.

Sincretisme[editar | editar còdic]

En l'Imperi Mig la varen identificar en Maat. En el periodo Tardà va ser identificada en Sejmet, Bastet, Nehemetauey d'Hermópolis, Menhit de Latópolis i Apset de Nubia.

Cult[editar | editar còdic]

Va ser venerada en Oxirrinco i Leontópolis. Una part de Dendera es va denominar la Casa de Tefnut. En Buto, junt en Shu, va ser adorada en forma de flamenc.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Felde, Rolf (1988). Agyptische Gottheiten. Editado por Rolf Felde
  • Lichtheim, Miriam (2006) [1976]. Ancient Egyptian Literature, Volume Two: The New Kingdom. University of California Press. pp. 197–199
  • Margaret Bunson (2002). Encyclopedia of Ancient Egypt (en anglés). Nueva York. ISBN 0-8160-4563-1
  • Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
  • Thode, Rosa, El panteón egipcio, Sotis en egiptologia.org
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Barbara S. Lesko. Women and Religion in Ancient Egypt. Brown University. 2002
  • Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons