Canvis

'''Mercuri''' té un contingut de [[ferro]] més alt que qualsevol atre planeta principal en el nostre [[sistema solar]], i s'han propost diverses '''teories''' per a explicar açò.  

'''Mercuri''' té un contingut de [[ferro]] més alt que qualsevol atre planeta principal en el nostre [[sistema solar]], i s'han propost diverses '''teories''' per a explicar açò.  

*La '''primera teoria''', que és la més extensament acceptada entre els científics, és que Mercuri al principi tenia una proporció de silicat metàlic ([[condrito]]) semblant als meteorits corrents (es pensa que és el material rocós més típic del [[sistema solar]]) i una massa aproximadament 2,25 vegades a la seua massa actual (diferència notable). No obstant això, en els escomençaments del [[sistema solar]], Mercuri va ser colpejat per un [[planetesimal]] d'aproximadament 1/6 de la seua massa. L'impacte hauria llevat la major part de la corfa original i el seu mant, deixant al núcleu com el component principal de tota l'estructura interna.<ref name="Benz" /> Se creu que la creació de la[[ Lluna]] va tindre un procés semblant.

* La '''primera teoria''', que és la més extensament acceptada entre els científics, és que Mercuri al principi tenia una proporció de silicat metàlic ([[condrito]]) semblant als meteorits corrents (es pensa que és el material rocós més típic del [[sistema solar]]) i una massa aproximadament 2,25 vegades a la seua massa actual (diferència notable). No obstant això, en els escomençaments del [[sistema solar]], Mercuri va ser colpejat per un [[planetesimal]] d'aproximadament 1/6 de la seua massa. L'impacte hauria llevat la major part de la corfa original i el seu mant, deixant al núcleu com el component principal de tota l'estructura interna. Se creu que la creació de la[[ Lluna]] va tindre un procés semblant.

*Segons la '''segona teoria''', Mercuri podria haver-se format de la [[nebulosa planetària]] originària del nostre sistema solar abans que l'energia del Sol s'estabilisara. El [[planeta]] en un principi hauria tengut dos vegades la seua massa actual. Pero com el [[protoestrella|''protosol'']] es va contraure, les temperatures prop de Mercuri podrien haver estat entre 2500 i 3500 [[Kelvin|K]], i possiblement fins tan altes com 10.000 K. La major part de la roca superficial de Mercuri s'hauria vaporisat en tals temperatures, formant una atmòsfera de ''vapor de roca'', que posteriorment el [[vent solar]] s'encarregaria de  dissipar en l'espai.<ref>Cameron, A. G. W.; ''La volatilisació parcial de Mercuri (The vaig partiral volatilization of Mercury)'', Icarus, Vol. 64 (1985), Pp. 285–294.</ref>

* Segons la '''segona teoria''', Mercuri podria haver-se format de la [[nebulosa planetària]] originària del nostre sistema solar abans que l'energia del Sol s'estabilisara. El [[planeta]] en un principi hauria tengut dos vegades la seua massa actual. Pero com el [[protoestrella|''protosol'']] es va contraure, les temperatures prop de Mercuri podrien haver estat entre 2500 i 3500 [[Kelvin|K]], i possiblement fins tan altes com 10.000 K. La major part de la roca superficial de Mercuri s'hauria vaporisat en tals temperatures, formant una atmòsfera de ''vapor de roca'', que posteriorment el [[vent solar]] s'encarregaria de  dissipar en l'espai.<ref>Cameron, A. G. W.; ''La volatilisació parcial de Mercuri (The vaig partiral volatilization of Mercury)'', Icarus, Vol. 64 (1985), Pp. 285–294.</ref>

*Una '''tercera teoria''' propon que la [[nebulosa planetària]] va causar la [[Arrossegament (física)|resistència física]] sobre les partícules del disc de [[creiximent]] de Mercuri, lo que va fer que numeroses partícules de matèria llaugera del dit disc es perderen.<ref>Weidenschilling, S. J.; ''Fraccionament del ferro/silicat i orige de Mercuri (Iron/silicate fractionation and the origin of Mercury)'', Icarus, Vol. 35 (1987), Pp. 99–111</ref> Cada una d'estes teories prediu una composició superficial diferent, i dos missions espacials, [[MESSENGER]] i [[BepiColombo]], tenen com a objectiu prendre observacions per a contrastar la seua veracitat.

* Una '''tercera teoria''' propon que la [[nebulosa planetària]] va causar la [[Arrossegament (física)|resistència física]] sobre les partícules del disc de [[creiximent]] de Mercuri, lo que va fer que numeroses partícules de matèria llaugera del dit disc es perderen.<ref>Weidenschilling, S. J.; ''Fraccionament del ferro/silicat i orige de Mercuri (Iron/silicate fractionation and the origin of Mercury)'', Icarus, Vol. 35 (1987), Pp. 99–111</ref> Cada una d'estes teories prediu una composició superficial diferent, i dos missions espacials, [[MESSENGER]] i [[BepiColombo]], tenen com a objectiu prendre observacions per a contrastar la seua veracitat.

== Referències ==

== Referències ==