Diferència entre les revisions de "Teorema de Pitàgores"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Pythagorean right angle.svg|right|180px]]
 
[[Archiu:Pythagorean right angle.svg|right|180px]]
  
El '''teorema de Pitàgores''' establix que en tot [[triàngul rectàngul]], el cuadrat de la llongitut de la [[hipotenusa]]  és igual a la suma dels cuadrats de les respectives llongituts dels [[catet]]s. És la proposició més coneguda, entre unes atres, de les que tenen nom propi de la matemàtica.<ref>Ribnikov. ''Història de la matemàtica''. editorial Mir. Moscou.</ref>
+
El '''teorema de Pitàgores''' establix que en tot [[triàngul rectàngul]], el quadrat de la llongitut de la [[hipotenusa]]  és igual a la suma dels quadrats de les respectives llongituts dels [[catet]]s. És la proposició més coneguda, entre unes atres, de les que tenen nom propi de la matemàtica.<ref>Ribnikov. ''Història de la matemàtica''. editorial Mir. Moscou.</ref>
  
{{teorema|títul= Teorema de Pitàgores|En tot [[triàngul rectàngul]] el cuadrat de la [[hipotenusa]] es igual a la suma dels cuadrats dels [[catet]]s.|2= [[Pitàgores]]}}
+
{{teorema|títul= Teorema de Pitàgores|En tot [[triàngul rectàngul]] el quadrat de la [[hipotenusa]] es igual a la suma dels quadrats dels [[catet]]s.|2= [[Pitàgores]]}}
  
Si un triàngul rectàngul té [[catet]]s de llongituts <math> a \,</math> i <math> b \,</math>, i la mesura de la [[hipotenusa]] és <math> c \,</math>, es formula que:
+
Si un triàngul rectàngul té [[catet]]s de llongituts <math> a \,</math> i <math> b \,</math>, i la mesura de la [[hipotenusa]] és <math> c \,</math>, es fòrmula que:
 
{{  Equació |<math>  c^2 = a^2 + b^2 \,</math>|1}}
 
{{  Equació |<math>  c^2 = a^2 + b^2 \,</math>|1}}
  
Llínea 13: Llínea 13:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Respecte dels babilonis hi ha esta nota: {{cita|Des del punt de vista matemàtic, les novetats més importants que registren els texts babilònics es referixen a la solució algebraica d'equacions llineals i quadràtiques, i el coneiximent de la cridada "teorema de Pitàgores" i de les seues conseqüències numèriques.|<ref>Julio Rey Pastor y José Babini. ''Historia de la matemática, pág. 22; ISBN 84-7432-807-1</ref> }}
+
Respecte dels babilonis hi ha esta nota: {{cita|Des del punt de vista matemàtic, les novetats més importants que registren els texts babilònics es referixen a la solució algebraica d'equacions llineals i quadràtiques, i el coneiximent de la nomenada "teorema de Pitàgores" i de les seues conseqüències numèriques.|<ref>Julio Rey Pastor y José Babini. ''Historia de la matemática, pág. 22; ISBN 84-7432-807-1</ref> }}
 
 
El ''teorema de Pitàgores'' té este nom perque la seua demostració, sobretot,  és esforç de la mística  [[escola pitagórica]]. Anteriorment, en [[Mesopotamia]] i el [[Antic Egipte]] es coneixien [[Terna pitagóric|ternes de valors]] que es corresponien en els costats d'un triàngul rectàngul, i s'utilisaven per a resoldre problemes referents als citats triànguls, tal com s'indica en algunes tablilles i [[papir]]s. No obstant, no ha perdurat cap document que exponga teòricament la seua relació.<ref>Marc-Alain Ouaknin. ''El misterio de las cifras'', pp 221-224. ISBN 9788496222465</ref>La [[piràmide de Kefrén]], datada en el [[sigle XXVI a. C.|sigle XXVI a.C.]], va ser la primera gran piràmide que es va construir basant-se en el cridat [[triàngul sagrat egipcíac]], de proporcions 3-4-5.
 
  
 +
El ''teorema de Pitàgores'' té este nom perque la seua demostració, sobretot,  és esforç de la mística  [[escola pitagórica]]. Anteriorment, en [[Mesopotamia]] i el [[Antic Egipte]] es coneixien [[Terna pitagóric|ternes de valors]] que es corresponien en els costats d'un triàngul rectàngul, i s'utilisaven per a resoldre problemes referents als citats triànguls, tal com s'indica en algunes tablilles i [[papir]]s. No obstant, no ha perdurat cap document que exponga teòricament la seua relació.<ref>Marc-Alain Ouaknin. ''El misterio de las cifras'', pp 221-224. ISBN 9788496222465</ref>La [[piràmide de Kefrén]], datada en el [[sigle XXVI a. C.|sigle XXVI a.C.]], va ser la primera gran piràmide que es va construir basant-se en el nomenat [[triàngul sagrat egipcíac]], de proporcions 3-4-5. 
 +
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
  

Última revisió del 16:31 24 oct 2024

Pythagorean right angle.svg

El teorema de Pitàgores establix que en tot triàngul rectàngul, el quadrat de la llongitut de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats de les respectives llongituts dels catets. És la proposició més coneguda, entre unes atres, de les que tenen nom propi de la matemàtica.[1]


En tot triàngul rectàngul el quadrat de la hipotenusa es igual a la suma dels quadrats dels catets.


Si un triàngul rectàngul té catets de llongituts <math> a \,</math> i <math> b \,</math>, i la mesura de la hipotenusa és <math> c \,</math>, es fòrmula que:

1

De la equació (1) es deduïxen fàcilment tres corolaris de verificació algebraica i aplicació pràctica:

Plantilla:Pitàgores (fòrmules pràctiques)

Història[editar | editar còdic]

Respecte dels babilonis hi ha esta nota:

Des del punt de vista matemàtic, les novetats més importants que registren els texts babilònics es referixen a la solució algebraica d'equacions llineals i quadràtiques, i el coneiximent de la nomenada "teorema de Pitàgores" i de les seues conseqüències numèriques.

El teorema de Pitàgores té este nom perque la seua demostració, sobretot, és esforç de la mística escola pitagórica. Anteriorment, en Mesopotamia i el Antic Egipte es coneixien ternes de valors que es corresponien en els costats d'un triàngul rectàngul, i s'utilisaven per a resoldre problemes referents als citats triànguls, tal com s'indica en algunes tablilles i papirs. No obstant, no ha perdurat cap document que exponga teòricament la seua relació.[3]La piràmide de Kefrén, datada en el sigle XXVI a.C., va ser la primera gran piràmide que es va construir basant-se en el nomenat triàngul sagrat egipcíac, de proporcions 3-4-5.

Enllaços externs[editar | editar còdic]


  1. Ribnikov. Història de la matemàtica. editorial Mir. Moscou.
  2. Julio Rey Pastor y José Babini. Historia de la matemática, pág. 22; ISBN 84-7432-807-1
  3. Marc-Alain Ouaknin. El misterio de las cifras, pp 221-224. ISBN 9788496222465