21 100
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3: + + + +
sense resum d'edició
És el quart planeta en diàmetro i el tercer més gran en massa. La seua massa és dèsset voltes la de la [[Terra]] i llaugerament major que la del seu planeta «bessó» [[Urà]], que té quinze masses terrestres i no és tan dens. En promig, Neptú orbita el [[Sol]] a una distància de 30,1 ua. El seu símbol astronòmic és ♆, una versió estilisada de la fitora del deu Neptú.
És el quart planeta en diàmetro i el tercer més gran en massa. La seua massa és dèsset voltes la de la [[Terra]] i llaugerament major que la del seu planeta «bessó» [[Urà]], que té quinze masses terrestres i no és tan dens. En promig, Neptú orbita el [[Sol]] a una distància de 30,1 ua. El seu símbol astronòmic és ♆, una versió estilisada de la fitora del deu Neptú.
Neptú té una composició prou similar a la del planeta Urà, i abdós tenen composicions que diferixen molt dels demés jagants gaseosos, [[Júpiter]] i [[Saturn]]. L'atmòsfera de Neptú, com les de Júpiter i de Saturn, es compon principalment d'[[hidrogen]] i [[heli]], junt en vestigis d'hidrocarburs i possiblement [[nitrogen]]. Conté una major proporció de [[Gèl|gèls]], tals com a [[aigua]], [[amoníac]] i [[metà]].
Els científics moltes voltes categorisen Urà i Neptú com els jagants gelats per a emfatisar la distinció entre estos i els jagants de gas Júpiter i Saturn. L'interior de Neptú, com el d'Urà, està compost principalment de gèls i roca. Els rastres de metà en les regions perifèriques exteriors contribuïxen per a l'aspecte [[blau]] d'este planeta.
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==