Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Amalia Fenollosa Peris''', de nom complet Amalia Juana María, ([[1825]]-[[1869]]), va ser una poeta i escritora espanyola del [[sigle XIX]], que ha segut adscrita al [[Romanticisme]]. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Amalia Fenollosa Peris |
| + | | image = [[Archiu:Amaliafeno.jpg]] |
| + | | peu = |
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| + | | ocupació = Escritora i poeta. |
| + | | data_naix = [[8 de febrer]] de [[1825]] |
| + | | lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| + | | data_mort = [[1869]] |
| + | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] |
| + | }} |
| + | '''Amalia Fenollosa Peris''', de nom complet Amalia Juana María, ([[Castelló de la Plana]], [[8 de febrer]] de [[1825]] - † [[Barcelona]], [[1869]]), fon una escritora i poeta [[Valencians|valenciana]] del [[sigle XIX]], que ha segut adscrita al [[Romanticisme]]. |
| | | |
− | Naixcuda en [[Castelló de la Plana]] el [[8 de febrer]] de 1825. Va quedar òrfena de pare als 13 anys. En l'any [[1841]] Va ser nomenada sòcia corresponsal de l'Acadèmia Lliterària de [[Santiago de Compostela]] i en [[1842]] va ser sòcia de mèrit del Liceu de Valladolit i a l'any següent del Liceu de Valéncia. En l'any [[1846]] va ser nomenada membre corresponsal de la Societat Filomática de [[Barcelona]]. Va estar casada en el periodiste Juan Mañé i Flaquer. Va fallir molt jove en Barcelona, en l'any 1869. | + | == Biografia == |
| + | |
| + | Naixcuda en [[Castelló de la Plana]] el [[8 de febrer]] de l'any 1825. Va quedar òrfena de pare als 13 anys. En l'any [[1841]] fon nomenada sòcia corresponsal de l'Acadèmia Lliterària de [[Santiago de Compostela]] i en l'any [[1842]] fon sòcia de mèrit del Liceu de [[Valladolit]] i a l'any següent del Liceu de [[Valéncia]]. En l'any [[1846]] fon nomenada membre corresponsal de la Societat Filomàtica de [[Barcelona]]. Estigué casada en el periodiste Juan Mañé i Flaquer. Va fallir molt jove en Barcelona, en l'any 1869, a l'edat de 44 anys. |
| | | |
| == Obra == | | == Obra == |
| + | |
| Va publicar vàries noveles i numerosos artículs lliteraris en publicacions periòdiques com: | | Va publicar vàries noveles i numerosos artículs lliteraris en publicacions periòdiques com: |
− | * Revista Vascongada (Bilbao, 1843) | + | |
− | * L'Eco Lliterari (Valéncia, 1844) | + | * ''Revista Vascongada'' ([[Bilbao]], [[1843]]) |
− | * La Lira Espanyola (Càdis, 1847) | + | * ''L'Eco Lliterari'' ([[Valéncia]], [[1844]]) |
− | * El premi de la virtut, en la revista El Geni, dirigida pel seu amic Víctor Balaguer, en dotze capítuls durant el més d'abril de 1845. | + | * ''La Lira Española'' ([[Càdis]], [[1847]]) |
− | * Malvina de Serhati, que va ser publicada en La Lira Espanyola. Semanari de Música, Lliteratura i Teatres, entre octubre i decembre de 1846. Varen ser escrites per encàrrec. | + | * "El premi de la virtut", en la revista ''El Genio'', dirigida pel seu amic Víctor Balaguer, en dotze capítuls durant el més d'abril de [[1845]]. |
| + | * "Malvina de Serhati", que fon publicada en ''La Lira Española'', semanari de Música, Lliteratura i Teatres, entre octubre i decembre de [[1846]]. Varen ser escrites per encàrrec. |
| + | |
| + | == Estil == |
| | | |
| El seu enfocament és moralisant i el va recrear en un passat migeval. El Premi és eixemple dels relats romàntics: llocs exòtics, melodrama, ambients nocturns i perillosos, amors impossibles... Els protagonistes deuen superar una série d'obstàculs constants. | | El seu enfocament és moralisant i el va recrear en un passat migeval. El Premi és eixemple dels relats romàntics: llocs exòtics, melodrama, ambients nocturns i perillosos, amors impossibles... Els protagonistes deuen superar una série d'obstàculs constants. |
| | | |
− | La narradora intervé constantment en monòlecs en els que interpela al llector. El seu llenguage és elevat, fòra de lo quotidià. Per la seua banda, Malvina és una història truculenta i folletinesca. També intervé la narradora en valoracions sicològiques dels personages. | + | La narradora intervé constantment en monòlecs en els que interpela al llector. El seu llenguage és elevat, fòra de lo quotidià. Per la seua banda, "Malvina" és una història truculenta i folletinesca. També intervé la narradora en valoracions sicològiques dels personages. |
| + | |
| + | == Germandat Lírica == |
| + | |
| + | Va mantindre correspondència en Vicenta García Miranda i Manuela Cambronero. En elles pertany a la Germandat Lírica, ret de respal mutu d'escritores isabelines, la mentor de les quals era Carolina Coronado. |
| + | |
| + | Va publicar en "El Pensil del Bello Sexo", suplement especial de "El Genio", dirigit pel seu amic Víctor Balaguer, junt a Coronado, Cambronero, Josefa Massanés, Ángela Grassi o Gertrudis Gómez de Avellaneda. |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | * «Amalia Fenollosa Peris | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es |
| + | * Burguera, Mónica (21 de mayo de 2011). «Historia e identidad: los lenguajes sociales del feminismo romántico en España (1844-1846)». Arenal. Revista de historia de las mujeres 18 (1): 53-83. ISSN 1134-6396 |
| + | * Kirkpatrick, Susan (1991). Las románticas: escritoras y subjetividad en España, 1835-1850. Universitat de Valéncia |
| + | * Maqueda Abreu, Fabiola; Maqueda Abreu, Fabiola (31 de enero de 2012). Del folletín y de la novela corta en femenino 1850-1950: lo público en la sala de estar y lo privado en el kiosco. Universidad Complutense de Madrid |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * De la Fuente, Mercedes (2008). «Mujer en la ventana. Amalia Fenollosa, escritora castellonense del Romanticismo». Abc.es (19/01/2008) |
| + | * Díaz-Diocaretz, Myriam; Zavala, Iris M. (1993). Breve historia feminista de la literatura española (en [[castellà]]). Barcelona, p. 53 |
| + | * Espresati, Carlos G. (1965). La Juventud de Amalia Fenollosa. Poetisa romántica. Castellón de la Plana: Sociedad Castellonense de Cultura |
| + | * Fortuño Llorens, Santiago (2002). Amalia Fenollosa. Poesías. Valéncia: Institució Alfons el Magnànim, Biblioteca d'Autors Valencians, n. 46. |
| + | * Fortuño Llorens, Santiago (2006). Las novelas de Amalia Fenollosa. En los albores del folletín (1845-1846). València: Consell Valencià de Cultura, Col. Rescat n. 5. Llibreries de la Generalitat Valenciana - Llig |
| + | * Simón Palmer, M. del Carmen (1991). Escritoras españolas del siglo XIX. Manual bio-bibliográfico. Madrid: Castalia, p. 268-270 |
| | | |
− | Va mantindre correspondència en Vicenta García Miranda i Manuela Cambronero. En elles pertany a la Germandat lírica, ret de respal mutu d'escritores isabelines la mentor de les quals era Carolina Coronat.
| + | == Enllaços externs == |
| | | |
− | Va publicar en El Pensil del Bell Sexe, suplement especial de El Geni, dirigit pel seu amic Víctor Balaguer, junt a Coronat, Cambronero, Josefa Massanés, Ángela Grassi o Gertrudis Gómez de Avellaneda.
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Amalia_Fenollosa Amalia Fenollosa en Wikipedia] |
| | | |
| [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |
Llínea 25: |
Llínea 62: |
| [[Categoria:Poetes]] | | [[Categoria:Poetes]] |
| [[Categoria:Poetes valencians]] | | [[Categoria:Poetes valencians]] |
| + | [[Categoria:Sigle XIX]] |