Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2320 bytes afegits ,  18:01 23 oct 2024
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Amalia Fenollosa Peris''', de nom complet Amalia Juana María, ([[1825]]-[[1869]]), va ser una poeta i escritora espanyola del [[sigle XIX]], que ha segut adscrita al [[Romanticisme]].
+
{{Biografia|
 +
| nom = Amalia Fenollosa Peris
 +
| image = [[Archiu:Amaliafeno.jpg]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Escritora i poeta.
 +
| data_naix = [[8 de febrer]] de [[1825]] 
 +
| lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[1869]]
 +
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Amalia Fenollosa Peris''', de nom complet Amalia Juana María, ([[Castelló de la Plana]], [[8 de febrer]] de [[1825]] - † [[Barcelona]], [[1869]]), fon una escritora i poeta [[Valencians|valenciana]] del [[sigle XIX]], que ha segut adscrita al [[Romanticisme]].
   −
Naixcuda en [[Castelló de la Plana]] el [[8 de febrer]] de 1825. Va quedar òrfena de pare als 13 anys. En l'any [[1841]] Va ser nomenada sòcia corresponsal de l'Acadèmia Lliterària de [[Santiago de Compostela]] i en [[1842]] va ser sòcia de mèrit del Liceu de Valladolit i a l'any següent del Liceu de Valéncia. En l'any [[1846]] va ser nomenada membre corresponsal de la Societat Filomática de [[Barcelona]]. Va estar casada en el periodiste Juan Mañé i Flaquer. Va fallir molt jove en Barcelona, en l'any 1869.
+
== Biografia ==
 +
 
 +
Naixcuda en [[Castelló de la Plana]] el [[8 de febrer]] de l'any 1825. Va quedar òrfena de pare als 13 anys. En l'any [[1841]] fon nomenada sòcia corresponsal de l'Acadèmia Lliterària de [[Santiago de Compostela]] i en l'any [[1842]] fon sòcia de mèrit del Liceu de [[Valladolit]] i a l'any següent del Liceu de [[Valéncia]]. En l'any [[1846]] fon nomenada membre corresponsal de la Societat Filomàtica de [[Barcelona]]. Estigué casada en el periodiste Juan Mañé i Flaquer. Va fallir molt jove en Barcelona, en l'any 1869, a l'edat de 44 anys.
    
== Obra ==
 
== Obra ==
 +
 
Va publicar vàries noveles i numerosos artículs lliteraris en publicacions periòdiques com:
 
Va publicar vàries noveles i numerosos artículs lliteraris en publicacions periòdiques com:
* Revista Vascongada (Bilbao, 1843)  
+
 
* L'Eco Lliterari (Valéncia, 1844)
+
* ''Revista Vascongada'' ([[Bilbao]], [[1843]])  
* La Lira Espanyola (Càdis, 1847)
+
* ''L'Eco Lliterari'' ([[Valéncia]], [[1844]])
* El premi de la virtut, en la revista El Geni, dirigida pel seu amic Víctor Balaguer, en dotze capítuls durant el més d'abril de 1845.
+
* ''La Lira Española'' ([[Càdis]], [[1847]])
* Malvina de Serhati, que va ser publicada en La Lira Espanyola. Semanari de Música, Lliteratura i Teatres, entre octubre i decembre de 1846. Varen ser escrites per encàrrec.  
+
* "El premi de la virtut", en la revista ''El Genio'', dirigida pel seu amic Víctor Balaguer, en dotze capítuls durant el més d'abril de [[1845]].
 +
* "Malvina de Serhati", que fon publicada en ''La Lira Española'', semanari de Música, Lliteratura i Teatres, entre octubre i decembre de [[1846]]. Varen ser escrites per encàrrec.  
 +
 
 +
== Estil ==
    
El seu enfocament és moralisant i el va recrear en un passat migeval. El Premi és eixemple dels relats romàntics: llocs exòtics, melodrama, ambients nocturns i perillosos, amors impossibles... Els protagonistes deuen superar una série d'obstàculs constants.  
 
El seu enfocament és moralisant i el va recrear en un passat migeval. El Premi és eixemple dels relats romàntics: llocs exòtics, melodrama, ambients nocturns i perillosos, amors impossibles... Els protagonistes deuen superar una série d'obstàculs constants.  
   −
La narradora intervé constantment en monòlecs en els que interpela al llector. El seu llenguage és elevat, fòra de lo quotidià. Per la seua banda, Malvina és una història truculenta i folletinesca. També intervé la narradora en valoracions sicològiques dels personages.
+
La narradora intervé constantment en monòlecs en els que interpela al llector. El seu llenguage és elevat, fòra de lo quotidià. Per la seua banda, "Malvina" és una història truculenta i folletinesca. També intervé la narradora en valoracions sicològiques dels personages.
 +
 
 +
== Germandat Lírica ==
 +
 
 +
Va mantindre correspondència en Vicenta García Miranda i Manuela Cambronero. En elles pertany a la Germandat Lírica, ret de respal mutu d'escritores isabelines, la mentor de les quals era Carolina Coronado.
 +
 
 +
Va publicar en "El Pensil del Bello Sexo", suplement especial de "El Genio", dirigit pel seu amic Víctor Balaguer, junt a Coronado, Cambronero, Josefa Massanés, Ángela Grassi o Gertrudis Gómez de Avellaneda.
 +
   
 +
== Referències ==
 +
* «Amalia Fenollosa Peris | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es
 +
* Burguera, Mónica (21 de mayo de 2011). «Historia e identidad: los lenguajes sociales del feminismo romántico en España (1844-1846)». Arenal. Revista de historia de las mujeres 18 (1): 53-83. ISSN 1134-6396
 +
* Kirkpatrick, Susan (1991). Las románticas: escritoras y subjetividad en España, 1835-1850. Universitat de Valéncia
 +
* Maqueda Abreu, Fabiola; Maqueda Abreu, Fabiola (31 de enero de 2012). Del folletín y de la novela corta en femenino 1850-1950: lo público en la sala de estar y lo privado en el kiosco. Universidad Complutense de Madrid
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* De la Fuente, Mercedes (2008). «Mujer en la ventana. Amalia Fenollosa, escritora castellonense del Romanticismo». Abc.es (19/01/2008)
 +
* Díaz-Diocaretz, Myriam; Zavala, Iris M. (1993). Breve historia feminista de la literatura española (en [[castellà]]). Barcelona, p. 53
 +
* Espresati, Carlos G. (1965). La Juventud de Amalia Fenollosa. Poetisa romántica. Castellón de la Plana: Sociedad Castellonense de Cultura
 +
* Fortuño Llorens, Santiago (2002). Amalia Fenollosa. Poesías. Valéncia: Institució Alfons el Magnànim, Biblioteca d'Autors Valencians, n. 46.
 +
* Fortuño Llorens, Santiago (2006). Las novelas de Amalia Fenollosa. En los albores del folletín (1845-1846). València: Consell Valencià de Cultura, Col. Rescat n. 5. Llibreries de la Generalitat Valenciana - Llig
 +
* Simón Palmer, M. del Carmen (1991). Escritoras españolas del siglo XIX. Manual bio-bibliográfico. Madrid: Castalia, p. 268-270
   −
Va mantindre correspondència en Vicenta García Miranda i Manuela Cambronero. En elles pertany a la Germandat lírica, ret de respal mutu d'escritores isabelines la mentor de les quals era Carolina Coronat.
+
== Enllaços externs ==
   −
Va publicar en El Pensil del Bell Sexe, suplement especial de El Geni, dirigit pel seu amic Víctor Balaguer, junt a Coronat, Cambronero, Josefa Massanés, Ángela Grassi o Gertrudis Gómez de Avellaneda.
+
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Amalia_Fenollosa Amalia Fenollosa en Wikipedia]
    
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
Llínea 25: Llínea 62:  
[[Categoria:Poetes]]
 
[[Categoria:Poetes]]
 
[[Categoria:Poetes valencians]]
 
[[Categoria:Poetes valencians]]
 +
[[Categoria:Sigle XIX]]
28 025

edicions

Menú de navegació