26 262
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 7:
Llínea 7: − + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
De formació autodidacta, despuix de publicar en el seudònim de ''Ray Sorel'' dos noveles policíaques —''Besaré el teu cadàver'' ([[1963]]) i ''Han matat a una rúbia'' ([[1964]])—, es va donar a conéixer com a narrador en l'obra ''La torre dels vicis capitals'' ([[1968]]), que va escomençar a escriure en anglés durant el periodo en que vixqué en [[Londres]] en l'any [[1964]]. En [[París]], va passar alguna nit en la llibreria Shakespeare and Company.
De formació autodidacta, despuix de publicar en el seudònim de ''Ray Sorel'' dos noveles policíaques —''Besaré el teu cadàver'' ([[1963]]) i ''Han matat a una rúbia'' ([[1964]])—, es va donar a conéixer com a narrador en l'obra ''La torre dels vicis capitals'' ([[1968]]), que va escomençar a escriure en anglés durant el periodo en que vixqué en [[Londres]] en l'any [[1964]]. En [[París]], va passar alguna nit en la llibreria Shakespeare and Company.
(Secció per completar)
En la seua obra apareixen elements autobiogràfics (la cultura catalana en la que es va educar i criar, l'[[homosexualitat]], la crítica als valors de l'época franquista i a l'educació religiosa) i una gran devoció a l'història d'[[Egipte]]. Açò explica que les seues noveles més célebres es basen en amors i desamors durant l'[[imperi faraònic]]. També va desenrollar una faceta com a presentador de televisió i entre [[1981]] i [[1987]] va presentar ''Terenci a la fresca'' i en la temporada [[1988]]-[[1989]] va conduir l'espai d'entrevistes ''Más estrellas que en el cielo'', en valencià, ''Més estreles que en el cel'', en La 1 de [[TVE]], a on va entrevistar a grans mits del cine com [[Lauren Bacall]], [[Kirk Douglas]] o [[Joan Fontaine]].
En l'any [[1999]] dirigí i presentà la série de documentals ''Los grandes hombres de la Egiptología'', en valencià, ''Els grans hòmens de l'[[Egiptologia]]'', emesa en La 2 de TVE, a on fa semblança de varis dels més eminents egiptòlecs dels sigles XVIII i XIX.
Terenci Moix fon un [[gai]] declarat, que va participar en numerosos debats televisius sobre la sexualitat. Va combatre obertament les manifestacions que ell considerava [[Homofòbia|homòfobes]] i va llançar dures crítiques en este sentit a [[Camilo José Cela]], guanyador del [[Premis Nobel|Premi Nobel de Lliteratura 1989]].
Fallí en abril de l'any [[2003]] d'un emfisema pulmonar per la seua adicció al tabac. Les cendres de l'escritor varen ser dispersades entre la baïa d'Aleixandria, no llunt del llegendari Far, i el carrer de Joaquín Costa del barri del Raval de Barcelona, a on va nàixer. Va plasmar la seua biografia en una trilogia denominada ''Memorias del peso de la paja'', en valencià ''Memòries del pes de la palla''.
== Reconeiximents ==
* En [[2005]] es varen otorgar per primera volta els Premis Internacionals Terenci Moix, instituïts en el seu honor, per la seua importància en la visibilitat de la lliteratura gai en Espanya. El mateix any es va entregar també per primera volta un atre guardó que du el nom de l'autor: el Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica, que entrega la Fundació Arena.
* En [[2023]] es va estrenar ''Terenci, la fabulació infinita'', una série documental de Filmin també llançada en format llarcmetrage, en direcció de [[Marta Lallana]] i guió de Lallana i Álvaro Augusto, que aborda la seua vida i obra des de diverses perspectives.
== Obra ==
== Obra ==