Diferència entre les revisions de "Rudolf Steiner"
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
Steiner va propondre una forma d'individualisme ètic, al que despuix va afegir un component més explícitament espiritual. Va derivar la seua [[epistemologia]] de la visió del món de [[Johann Wolfgang von Goethe]], segons la qual el pensament és un orgue de percepció de la mateixa manera que l'ull o l'oït. De la mateixa manera que l'ull percep colors i l'oït sons, aixina el pensament percep idees. | Steiner va propondre una forma d'individualisme ètic, al que despuix va afegir un component més explícitament espiritual. Va derivar la seua [[epistemologia]] de la visió del món de [[Johann Wolfgang von Goethe]], segons la qual el pensament és un orgue de percepció de la mateixa manera que l'ull o l'oït. De la mateixa manera que l'ull percep colors i l'oït sons, aixina el pensament percep idees. | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 19:08 15 oct 2024
| Rudolf Joseph Lorenz Steiner | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | austríaca | ||
| Ocupació: | Filòsof. | ||
| Naiximent: | 25 o 27 de febrer de 1861 | ||
| Lloc de naiximent: | Donji Kraljevec, Imperi austrohúngar, hui Croàcia | ||
| Defunció: | 30 de març de 1925 | ||
| Lloc de defunció: | Dornach, Suïssa | ||
Rudolf Joseph Lorenz Steiner, conegut popularment com a Rudolf Steiner (Donji Kraljevec, Imperi austrohúngar, hui Croàcia, 25 o 27 de febrer de 1861 - † Dornach, Suïssa, 30 de març de 1925) fon un filòsof austríac, erudit lliterari, educador, artiste, autor teatral, pensador social i ocultiste.
Fon el fundador de l'antroposofia, l'educació Waldorf, l'agricultura biodinàmica, la medicina antroposófica i de la nova forma artística de l'eurítmia.
Descrigué l'antroposofia com seguix:
Steiner va propondre una forma d'individualisme ètic, al que despuix va afegir un component més explícitament espiritual. Va derivar la seua epistemologia de la visió del món de Johann Wolfgang von Goethe, segons la qual el pensament és un orgue de percepció de la mateixa manera que l'ull o l'oït. De la mateixa manera que l'ull percep colors i l'oït sons, aixina el pensament percep idees.