Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1709 bytes afegits ,  14:35 14 oct 2024
Llínea 35: Llínea 35:  
Quan es proclama la [[Segona República Espanyola|II República Espanyola]], i en llínea de l’eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la '''''catalanofonía''''' d'Alacant. De fet, va fundar l'''[[Agrupació Regionalista Alacantina]] '', de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de [[nacionalisme]] i de l'[[Estatut d'autonomia|Estatut d'Autonomia]] de la [[Comunitat Valenciana]]. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de [[Valéncia]]: ''La República dels Lletres'', ''El Camí'', ''El Regne de Valéncia''. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d'iniciar-se la [[Guerra Civil Espanyola]], des d'a on es concentraria a defendre la República espanyola.  
 
Quan es proclama la [[Segona República Espanyola|II República Espanyola]], i en llínea de l’eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la '''''catalanofonía''''' d'Alacant. De fet, va fundar l'''[[Agrupació Regionalista Alacantina]] '', de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de [[nacionalisme]] i de l'[[Estatut d'autonomia|Estatut d'Autonomia]] de la [[Comunitat Valenciana]]. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de [[Valéncia]]: ''La República dels Lletres'', ''El Camí'', ''El Regne de Valéncia''. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d'iniciar-se la [[Guerra Civil Espanyola]], des d'a on es concentraria a defendre la República espanyola.  
   −
Despuix de la guerra, va acabar en presó i va haver de restringir la seua activitat política i es va concentrar en l’obra [[lliteratura|lliterària]]. És a principis dels [[anys 1950]] quan va escomençar en l’obra de les "''[[rondalla|rondalles]] ''", un tipos de [[conte]]s populars valencians, que culminaria en l’obra ''Rondalles valencianes'' ([[1950]]-[[1958]]). A poc a poc, i a mida que el [[dictadura franquista|règim de Franco]] afluixava la [[repressió política|repressió]], va tornar a l’obra [[llingüística]] i, poc abans dels [[anys 1960]], va tornar a contactar clandestinament en els [[nacionalisme valencià|nacionalistes valencians]] més rellevants que havien sobrevixcut a la guerra, participant en numeroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.
+
Despuix de la guerra, va acabar en presó i va haver de restringir la seua activitat política i es va concentrar en l’obra [[lliteratura|lliterària]]. És a principis dels [[anys 1950]] quan va escomençar en l’obra de les "''[[rondalla|rondalles]] ''", un tipos de [[conte]]s populars valencians, que culminaria en l’obra ''Rondalles valencianes'' ([[1950]]-[[1958]]). Poc a poc, i a mida que el [[dictadura franquista|règim de Franco]] afluixava la [[repressió política|repressió]], va tornar a l'obra [[llingüística]] i, poc abans dels [[anys 1960]], va tornar a contactar clandestinament en els [[nacionalisme valencià|nacionalistes valencians]] més rellevants que havien sobrevixcut a la guerra, participant en numeroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.
   −
A conseqüència d'això, Valor va passar a ser [[pres polític]] de la [[dictadura]] de [[1966]] a [[1968]]. Una volta fora de la presó i, en les seues pròpies paraules, «sense haver aprés la lliçó», s'involucrà en la fundació, no sense dificultats, de la primera revista en valencià despuix de la guerra, ''Els Quaderns Gorg'', en el que escrivia artículs de tall nacionalista i, paralelament, artículs de lliçons de [[gramàtica]] en diaris d'Alacant i Valéncia. Finalisada la dictadura Enric Valor va poder difondre lliurement les seues idees i obra lliterària i va escomençar a rebre homenages, distincions d'agraïment i premis lliteraris i llingüístics per part de numeroses institucions [[catalanes]] i [[catalanistes]]. El món cultural catalaniste inclús li va promoure com a candidat al [[Premi Nobel]] de Lliteratura poc abans de la seua mort en [[Valéncia]] en el [[2000]].
+
A conseqüència d'això, Valor va passar a ser [[pres polític]] de la [[dictadura]] de [[1966]] a [[1968]]. Una volta fora de la presó i, en les seues pròpies paraules, «sense haver aprés la lliçó», s'involucrà en la fundació, no sense dificultats, de la primera revista en valencià despuix de la guerra, ''Els Quaderns Gorg'', en el que escrivia artículs de tall nacionalista i, paralelament, artículs de lliçons de [[gramàtica]] en diaris d'Alacant i Valéncia. Finalisada la dictadura Enric Valor va poder difondre lliurement les seues idees i obra lliterària i va escomençar a rebre homenages, distincions d'agraïment i premis lliteraris i llingüístics per part de numeroses institucions [[catalanes]] i [[catalanistes]]. El món cultural catalaniste inclús li va promoure com a candidat al [[Premi Nobel]] de Lliteratura poc abans de la seua mort en [[Valéncia]] en l'any [[2000]].
    
== Obra llingüística ==
 
== Obra llingüística ==
Llínea 88: Llínea 88:     
== Cites ==
 
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|Tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l'ús, el conreu, el respecte i la difusió del valencià, el català de tots.|Enric Valor}}
 +
 +
{{Cita|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).
 +
 +
Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...
 +
 +
La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu:
 +
 +
'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'
 +
 +
Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] (Valéncia, 2005)}}
    
{{Cita|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en Joan Fuster al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}
 
{{Cita|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en Joan Fuster al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}
27 634

edicions

Menú de navegació