26 174
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 10:
Llínea 10: − + − + Llínea 32:
Llínea 32: − + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Cites
| lloc_mort = Sant Cugat del Vallés, [[Barcelona]], [[Espanya]]
| lloc_mort = Sant Cugat del Vallés, [[Barcelona]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Joan Reglà i Campistol''' ([[Bàscara]], [[Girona]], [[1917]] - [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[1973]]) fon un historiador i professor universitari d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]].
'''Joan Reglà i Campistol''' ([[Bàscara]], [[Girona]], [[1917]] - † [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[1973]]) fon un historiador i professor universitari d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Joan Reglà fon doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret.
Joan Reglà fon doctor en Filosofia i Lletres i llicenciat en Dret.
El seu principal camp d'estudi fon l'història de la [[Corona d'Aragó]], en particular atenció a temes com el bandolerisme català i les conseqüències de l'expulsió dels [[Morisc|moriscs]] en el [[Regne de Valéncia]] i atres llocs d'[[Espanya]]. Fon discípul de [[Jaume Vicens Vives]].
El seu principal camp d'estudi fon l'història de la [[Corona d'Aragó]], en particular atenció a temes com el bandolerisme català i les conseqüències de l'expulsió dels [[Morisc|moriscs]] en el [[Regne de Valéncia]] i atres llocs d'[[Espanya]]. Fon discípul de [[Jaume Vicens Vives]].
== Cites ==
== Cites ==
L'enciclopèdia catalana diu, entre atres coses, de Joan Reglà:
* L'enciclopèdia catalana diu, entre atres coses, de Joan Reglà:
{{Cita|''... guanyà la mateixa càtedra a la Universitat de València, on ensenyà amb òptima efectivitat docent fins el 1971. Juntament amb Tarradell, Dolç, Giralt i altres féu pujar el nivell científic i de catalanitat de la facultat;''}}
{{Cita|''... guanyà la mateixa càtedra a la Universitat de València, on ensenyà en òptima efectivitat docent fins el 1971. Juntament en Tarradell, Dolç, Giralt i altres féu pujar el nivell científic i de catalanitat de la facultat;''}}
Que en [[valencià]] podem traduir com a:
{{Cita|''... guanyà la mateixa càtedra en l'Universitat de Valéncia, a on ensenyà en òptima efectivitat docent fins a l'any 1971. Juntament en Tarradell, Dolç, Giralt i atres feu pujar el nivell científic i de catalanitat de la facultat;''}}
* Sobre la repoblació del [[Regne de Valéncia]] durant la Reconquista:
{{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes d'Europa) i Mateu i Llopis que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: Roque Chabás, Honorio García, Carreras i Candi, Julián Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca Traver, Thomas F. Glick, R.I. Burns, Vicent Simó Santonja, Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Lleopolt Peñarroja, Gómez Bayarri i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}}
* [[Revista Serra d'Or]]
{{Cita|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).
Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...
La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu:
'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'
Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] (Valéncia, 2005)}}
== Referències ==
* [https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0054687.xml Joan Reglà en l'enciclopèdia catalana (en català)]
== Vore també ==
== Vore també ==