Llínea 28: |
Llínea 28: |
| Destaca la seua ininterrompuda fidelitat als principis que allumenaren el moviment valencianiste a principis dels [[anys 70]]. | | Destaca la seua ininterrompuda fidelitat als principis que allumenaren el moviment valencianiste a principis dels [[anys 70]]. |
| | | |
− | Te publicats diferents llibres en [[idioma valencià|llengua valenciana]], tant de novela com d'ensaig i de teatre. | + | Te publicats diferents llibres en [[idioma valencià|llengua valenciana]], tant de novela com d'ensaig i de teatre. |
| | | |
| == Obra == | | == Obra == |
| | | |
| * ''Historia de Elche'' | | * ''Historia de Elche'' |
− | * ''Judes Valentins'' | + | * ''[[Judes Valentins]]'' |
| * ''En defensa de la nostra identitat'' | | * ''En defensa de la nostra identitat'' |
| * ''Discurs de Valenciania'' | | * ''Discurs de Valenciania'' |
Llínea 54: |
Llínea 54: |
| El primer [[Tribunal de les Aigües|Tribunal de Justícia de les Aigües de la Vega de Valéncia]], abans del [[sigle X]]. En l'any [[1100]], quan atres comtats que se intitulen històrics a sí mateixa, encara no existien com a tals, cas dels nostres veïns, teniem un caterva d'intelectuals musulmans naixcuts en lo nostre Regne: Abdallah ben Adberraman; Abu S-Salt Umayya, (naixcut en Dénia); Abdallah ben Soliman; Al Rusafi (“Fermosos poemos a Nostra Terra”); Aben al Abbar (Filòlec i Historiador)… dins d'este sigle, [[Xàtiva]] i [[Alcoy]], destaquen en la fabricació del paper, sent els primer en [[Europa]]. | | El primer [[Tribunal de les Aigües|Tribunal de Justícia de les Aigües de la Vega de Valéncia]], abans del [[sigle X]]. En l'any [[1100]], quan atres comtats que se intitulen històrics a sí mateixa, encara no existien com a tals, cas dels nostres veïns, teniem un caterva d'intelectuals musulmans naixcuts en lo nostre Regne: Abdallah ben Adberraman; Abu S-Salt Umayya, (naixcut en Dénia); Abdallah ben Soliman; Al Rusafi (“Fermosos poemos a Nostra Terra”); Aben al Abbar (Filòlec i Historiador)… dins d'este sigle, [[Xàtiva]] i [[Alcoy]], destaquen en la fabricació del paper, sent els primer en [[Europa]]. |
| | | |
− | En l'any [[1247]], ya teniem moneda pròpia; [[Furs]], diferencies del rest del estats de la [[Corona d'Aragó]]. Despuix el primer [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or de Lliteratura]], on casi tots els autors, ademés d'escriure-lo, dien que ho feyen en Valencià; s'emití la primera lletra de canvi; s'anticipen ab la Taula de Canvis; [[Consolat del Mar]]; en [[1441]] el primer colege de Boticaris, [[1474]] la primera imprenta en [[Espanya]], una Gutemberg que se pot vore en el [[Monasteri d'El Puig]]; el primer llibre imprés en nostra [[Regne de Valéncia|Nació]]: [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les trobes en lahors de la verge María]]; en [[1489]] s'edita en [[Venecia] el ''[[Liber Elegantiarum]]'', primer diccionari imprés d'una llengua romànica, escrit pel valencià [[Joan Esteve]]. | + | En l'any [[1247]], ya teniem moneda pròpia; [[Furs]], diferencies del rest de l'estats de la [[Corona d'Aragó]]. Despuix el primer [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or de Lliteratura]], on casi tots els autors, ademés d'escriure-lo, dien que ho feyen en Valencià; s'emití la primera lletra de canvi; s'anticipen ab la Taula de Canvis; [[Consolat del Mar]]; en [[1441]] el primer colege de Boticaris, [[1474]] la primera imprenta en [[Espanya]], una Gutemberg que se pot vore en el [[Monasteri d'El Puig]]; el primer llibre imprés en nostra [[Regne de Valéncia|Nació]]: [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les trobes en lahors de la verge María]]; en [[1489]] s'edita en [[Venecia] el ''[[Liber Elegantiarum]]'', primer diccionari imprés d'una llengua romànica, escrit pel valencià [[Joan Esteve]]. |
| | | |
| En l'any [[1495]] se porten per a analisar les arenes auríferes de les “índies” entregant-les al Baile de Valéncia D. Diego Torres. ¿Per qué no se les endúen a atres llocs? Fàcil, perque no estaven tan adelantats com nosatros. | | En l'any [[1495]] se porten per a analisar les arenes auríferes de les “índies” entregant-les al Baile de Valéncia D. Diego Torres. ¿Per qué no se les endúen a atres llocs? Fàcil, perque no estaven tan adelantats com nosatros. |