Diferència entre les revisions de "Pancatalanisme"
(mentires) |
|||
Llínea 6: | Llínea 6: | ||
El pancatalanisme en [[Catalunya]] està representat per [[Esquerra Republicana de Catalunya]], partit que va conseguir un màxim d'un 16% dels vots en Catalunya, i per atres molt més minoritàries com [[Estat Català]], [[Candidatures d'Unitat Popular]], i el [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional]]. | El pancatalanisme en [[Catalunya]] està representat per [[Esquerra Republicana de Catalunya]], partit que va conseguir un màxim d'un 16% dels vots en Catalunya, i per atres molt més minoritàries com [[Estat Català]], [[Candidatures d'Unitat Popular]], i el [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional]]. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
==Vore també== | ==Vore també== |
Revisió de 10:22 22 feb 2010
El pancatalanisme és un moviment polític que busca l'anexió de la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, ademés de zones d'Aragó, el Roselló francés (denominat Catalunya Nort), d'Andorra, el Carche i la ciutat de Alger, al proyecte d'independència nomenat països catalans, gran Catalunya, nació catalana o simplement Catalunya.
El nom de la corrent política és anàlec al de pangermanisme i la seua relació històrica en el nazisme. Ademés de l'anexionisme imperialiste, compartix en el nazisme el genocidi cultural nomenat substitució llingüística, l'adoctrinament escolar, el fomentament dels símbols nacionals i l'odi a atres cultures o orígens.
Es fonamenta en l'unió política d'estos territoris basant-se en la versió dialectal del orige de la llengua valenciana i afirmant, d'esta manera, que són la mateixa llengua o que formen part del mateix sistema llingüístic. Un dels pilars de la ideologia pancatalanista és l'afirmació de que la llengua que parlen els valencians es la vulgar, mentres que la culta es la que ells duen, la que diuen "científica", que curiosament es la que parla el poble català.
El pancatalanisme en Catalunya està representat per Esquerra Republicana de Catalunya, partit que va conseguir un màxim d'un 16% dels vots en Catalunya, i per atres molt més minoritàries com Estat Català, Candidatures d'Unitat Popular, i el Partit Socialista d'Alliberament Nacional.