Canvis

'''Herbert Paul Grice''' (13 de [[març]] de [[1913]], [[Birmingham]], [[Anglaterra]] - [[28 d'agost]] de [[1988]], Berkeley, [[Califòrnia]]), fon un [[filòsof]] britànic, conegut sobretot per les seues contribucions a la filosofia del llenguage en l'àmbit de la teoria del significat i de la comunicació. El seu treball, recopilat en l’obra ''Studies in the Way of Words'', ha tengut una gran importància en filosofia i pragmàtica llingüística, en implicacions i implicatures també en l'àmbit de la ciència cognitiva en general.

'''Herbert Paul Grice''' (13 de [[març]] de [[1913]], [[Birmingham]], [[Anglaterra]] - † [[28 d'agost]] de [[1988]], Berkeley, [[Califòrnia]]), fon un [[filòsof]] britànic, conegut sobretot per les seues contribucions a la filosofia del llenguage en l'àmbit de la teoria del significat i de la comunicació. El seu treball, recopilat en l’obra ''Studies in the Way of Words'', ha tengut una gran importància en filosofia i pragmàtica llingüística, en implicacions i implicatures també en l'àmbit de la ciència cognitiva en general.

== Vida ==

== Vida ==

En morir, alguns dels seus discípuls, com ara Sperber i Wilson (1986-1989), escomençaren a investigar i feren tot lo contrari, ya que varen reduir el número de màximes de Grice. L'elaboració de la teoria de la rellevància per part de Sperber i Wilson ha segut u dels desenrolls més significatius de la pragmàtica. Esta teoria abraça molt més puix que no només se basa en la interpretació individual de les expressions en context, sino que també es preocupa de l'ironia i la metàfora, entre atres. A diferència de Grice, les metàfores no es consideren desviacions de la parla verdadera, sino una conseqüència de la busca de rellevància. Stephen Neale examina detalladament el treball de Grice en ''Paul Grice y la filosofía lingüística de la lengua'' (1992).

En morir, alguns dels seus discípuls, com ara Sperber i Wilson (1986-1989), escomençaren a investigar i feren tot lo contrari, ya que varen reduir el número de màximes de Grice. L'elaboració de la teoria de la rellevància per part de Sperber i Wilson ha segut u dels desenrolls més significatius de la pragmàtica. Esta teoria abraça molt més puix que no només se basa en la interpretació individual de les expressions en context, sino que també es preocupa de l'ironia i la metàfora, entre atres. A diferència de Grice, les metàfores no es consideren desviacions de la parla verdadera, sino una conseqüència de la busca de rellevància. Stephen Neale examina detalladament el treball de Grice en ''Paul Grice y la filosofía lingüística de la lengua'' (1992).

Vejau: ''Comunicación y cognición''; Blackwell Publishing, 1986.

Vejau: ''Comunicación y cognición''; Blackwell Publishing, 1986.  

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Siobhan Chapman: ''Paul Grice: Philosopher and Linguist''. Houndmills: Palgrave Macmillan, 2005.

* Siobhan Chapman: ''Paul Grice: Philosopher and Linguist''. Houndmills: Palgrave Macmillan, 2005

* Wayne Davis: ''Implicature: Intention, Convention, and Principle in the Failure of Gricean Theory''. Cambridge: [[Cambridge University Press]], 1998.

* Wayne Davis: ''Implicature: Intention, Convention, and Principle in the Failure of Gricean Theory''. Cambridge: [[Cambridge University Press]], 1998

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* Enciclopèdia de filosofia de Stanford: [http://plato.stanford.edu/entries/grice/ Paul Grice] {{Commonscat| }} - Richard E. Grandy.

* Enciclopèdia de filosofia de Stanford: [http://plato.stanford.edu/entries/grice/ Paul Grice] {{en}} - Richard E. Grandy

{{NF|1913|1988|Grice,Paul}}

{{NF|1913|1988|Grice,Paul}}