Diferència entre les revisions de "Missa criolla"
(→Credo) |
|||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
== Sanctus == | == Sanctus == | ||
| + | El Sanctus está realisat seguint el ritme d'un [[carnaval]] [[cochabambi]] en la major. Els fidels santifiquen el nom de Due i l'alaben de forma esplendorosa, reconeguent el poder del mateix en la terra com en el cel. | ||
| + | |||
| + | == Agnus Dei == | ||
[[Categoria: Música]] | [[Categoria: Música]] | ||
Revisió de 18:19 20 feb 2010
La Misa Criolla es una obra musical de naturalea religiosa i folclòrica, creada pel music argenti Ariel Ramírez. Els texts llitúrgicos foren traduïts i adaptats pels sacerdots Antonio Osvaldo Catena, Alejandro Mayol i Jesús Gabriel Segade. Considerada una de les millores obres de la musica argentina.
Quan un cura d'Humahuaca volia fer cantar les cancions religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavor va tindre l'idea de fer-les cantar dites cancions en ritmes folclòrics. Li va escriure ad un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a Ariel Ramírez.
L'obra fon composta i grabada en 1964 i llançada en 1965. La versió de major difusió mundial es la que realisara el tenor José Carreras en 1987, en el Santuari de la Bien Aparecida, de Cantabria, acompanyat de Ariel Ramírez com director de l'orquesta.
Estructura
El text de la Misa Criolla es una adaptació estricta del text llitúrgic de la misa catòlica. En la lliturgia catòlica, la misa solemne o cantada constituix un genero musical tradicional, que consixtix de tres parts obligatories, el "Kyrie" el "Sanctus" i l'"Agnus Dei", i inclou ademes el "Gloria" i el "Credo". En certes casos puguen incorporar-se atres elements.
Kyrie
El Kyrie está construït sobre dos ritmes andins, la baguala i la vidala. De la mateixa forma que en la misa catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala.
Gloria
El Gloria es un carnavalito, ritme caracteristic del nort de Jujuy, acompanyat per un yaraví en la menor, en la que s'alaba al Senyor i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa aci el yaraví per a mostrar l'humiltat i el respecte per Due i el carnavalito es per ad adorar-ho.
Credo
El Credo adopta la forma d'una chacarera, estil popular de Santiago del Estero, en la menor en pujada a la major. Aci s'aprecia la creença a l'Iglesia Catòlica. Considerat com el moment culminant de l'obra.
Sanctus
El Sanctus está realisat seguint el ritme d'un carnaval cochabambi en la major. Els fidels santifiquen el nom de Due i l'alaben de forma esplendorosa, reconeguent el poder del mateix en la terra com en el cel.