46 695
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + + + + + + − Catedràtic de llengua àrap en l'Universitat de Granada ([[1862]]). En l'any [[1867]] l'Acadèmia de l'Història el va premiar per la seua obra Història dels mossàraps espanyols. Formà part de la Comissió de Monuments de [[Granada]], integrada també pel seu amic Manuel Gómez-Moreno González, José i Manuel Oliver i Hurtado i Manuel de Góngora. Feu una Crestomatia aràbic-espanyola (1881) publicada en colaboració en José María Lerchundi, i destaquen especialment els seus treballs sobre els [[Mossàrap|mossàraps]] de [[Al-Àndalus]], sobretot el seu Glossari de veus ibèriques i llatines usades entre els mossàraps (1888) i la seua Història dels mossàraps d'Espanya (1897-1903). + − Simonet fon condiscípul de [[Juan Valera]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Juan Valera, al parlar sobre ell en Història i política, destacà la seua gran erudició i religiositat.+ − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Bibliografia
'''Francisco Javier Simonet i Baca''' ([[Màlaga]], 1 de juny de [[1829]] - [[Madrit]], 9 de juliol de [[1897]]) fon un orientaliste, arabiste, lexicògraf i historiador espanyol.
{{Biografia|
| nom = Francisco Javier Simonet i Baca
| image = [[File:Fjs.jpg|230 px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Historiador i arabiste
| data_naix = [[1 de juny]] de [[1829]]
| lloc_naix = [[Màlaga]], [[Espanya]]
| data_mort = [[9 de juliol]] de [[1897]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
'''Francisco Javier Simonet i Baca''' ([[Màlaga]], [[1 de juny]] de [[1829]] - † [[Madrit]], [[9 de juliol]] de [[1897]]) fon un orientaliste, arabiste, lexicògraf i historiador espanyol.
== Biografia ==
Catedràtic de llengua àrap en l'Universitat de Granada ([[1862]]). En l'any [[1867]] l'[[Acadèmia de l'Història]] el va premiar per la seua obra ''Història dels mossàraps espanyols''.
Segons el diari ''El Siglo Futuro'', l'obra magna de Simonet fon «la de reduir a pols la falsa història de Dozy sobre els àraps espanyols».
Formà part de la Comissió de Monuments de [[Granada]], integrada també pel seu amic Manuel Gómez-Moreno González, José i Manuel Oliver i Hurtado i Manuel de Góngora.
Feu una ''Crestomatia aràbic-espanyola'' ([[1881]]) publicada en colaboració en [[José María Lerchundi]], i destaquen especialment els seus treballs sobre els [[Mossàrap|mossàraps]] de [[Al-Àndalus]], sobretot el seu ''Glossari de veus ibèriques i llatines usades entre els mossàraps'' (1888) i la seua ''Història dels mossàraps d'Espanya'' ([[1897]]-[[1903]]).
Simonet fon condiscípul de [[Juan Valera]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Juan Valera, al parlar sobre ell en ''Història i política'', destacà la seua gran erudició i religiositat.
Segons el diari ''El Siglo Futuro'', l'obra magna de Simonet fon «la de reduir a pols la falsa història de [[Reinhart Dozy|Dozy]] sobre els àraps espanyols».
En política Simonet va recolzar al Partit Integriste.
En política Simonet va recolzar al Partit Integriste.
== Obra ==
Simonet ha escrit numeroses obres sobre els àraps espanyols, especialment, sobre els mossàraps.
Simonet ha escrit numeroses obres sobre els àraps espanyols, especialment, sobre els mossàraps.
{{Cita|''Veamos ya que parte tuvieron los mozárabes en la formación de los romances o dialectos hablados actualmente en España. Ya hemos notado que el lenguaje hablado por nuestros mozárabes y que en el siglo XII conservaba todavía, según lo testifica Ibn Albaithar, el nombre de su lengua madre, no podía ser un latín puro, elegante y clásico, sino una jerga formada de la descomposición de este idioma y de su mezcla con otros. Examinados con diligencia los monumentos lingüísticos y memorias que nos quedan de aquellos naturales, nosotros creemos que el lenguaje usado por ellos contribuyó en gran manera al desarrollo de nuestros principales romances, castellano, gallego y portugués, y aún del catalán y valenciano''|''Glosario de las voces ibéricas y latinas usadas entre los mozárabes precedido de un estudio sobre el dialecto hispano-mozárabe'' (Madrid: Real Academia Española, 1888. Cap. IV, pág. XCIX). Francisco Javier Simonet}}
== Referències ==
* «El liberalismo es pecado : cuestiones candentes». Universidad de Granada - Biblioteca universitaria
* López Casimiro, Francisco (1998). «La opinión pública granadina ante el desastre colonial. La campaña antimasónica». Revista del Centro de Estudios Históricos de Granada y su Reino: 214. ISSN 0213-7461
* Sánchez y Sánchez, Francisco (14 de julio de 1918). «In Memoriam: Una vida modelo». Gaceta del Sur
== Bibliografia ==
* Almagro Cárdenas, Antonio (1904). Biografia del doctor D. Francisco Javier Simonet. Granada
* Bernabé López García, «Origen, gestión y divulgación de la Historia de los Mozárabes de Francisco Javier Simonet (con una bibliografía del Simonet publicista)», en: Awraq: Estudios sobre el mundo árabe e islámico contemporáneo, ISSN 0214-834X, Nº 22, 2001, pags. 183-212
* Discursos leídos ante el claustro de la Universidad Literaria de Granada : en el solemne acto de la recepción del Ldo. D. Francisco Javier Simonet como catedrático... de lengua árabe en la Facultad de Filosofía y Letras el 15 de septiembre de 1862 Granada, 1866 (Imprenta y librería de D. José M. Zamora)
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==