| Llínea 4: |
Llínea 4: |
| | Fon fundada el [[25 de giner]] de l'any [[1576]] pel noble i explorador portugués [[Paulo Dias de Novais]], baix el nom de ''São Paulo da Assunção de Loanda'' (Sant Pau de l'Asunció de Loanda).<ref>{{Cita web |url=http://encyclopedia.jrank.org/leo_lob/loanda_sao_paulo_de_loanda_.html |títul=Loanda |publicació=Online Encyclopedia |fechaacceso=20 d'agost de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130228102650/http://encyclopedia.jrank.org/leo_lob/loanda_sao_paulo_de_loanda_.html |fechaarchivo=28 de febrer de 2013 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.britannica.com/ebchecked/topic/350301/luand |títul=Luanda |publicació=Encyclopaedia Britannica |fechaacceso=20 d'agost de 2011}}</ref> | | Fon fundada el [[25 de giner]] de l'any [[1576]] pel noble i explorador portugués [[Paulo Dias de Novais]], baix el nom de ''São Paulo da Assunção de Loanda'' (Sant Pau de l'Asunció de Loanda).<ref>{{Cita web |url=http://encyclopedia.jrank.org/leo_lob/loanda_sao_paulo_de_loanda_.html |títul=Loanda |publicació=Online Encyclopedia |fechaacceso=20 d'agost de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130228102650/http://encyclopedia.jrank.org/leo_lob/loanda_sao_paulo_de_loanda_.html |fechaarchivo=28 de febrer de 2013 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.britannica.com/ebchecked/topic/350301/luand |títul=Luanda |publicació=Encyclopaedia Britannica |fechaacceso=20 d'agost de 2011}}</ref> |
| | | | |
| − | Actualment té una població aproximada de 5 millons d'habitants, lo que la convertix en la tercera ciutat més poblada de parla portuguesa en el món, solament per darrere de [[São Paulo]] i [[Riu de Janeiro]], abdós en [[Brasil]], i la 19.ª aglomeració més poblada del continent. | + | Actualment té una població aproximada de 5 millons d'habitants, lo que la convertix en la tercera ciutat més poblada de parla portuguesa en el món, solament per darrere de [[São Paulo]] i [[Rio de Janeiro]], abdós en [[Brasil]], i la 19.ª aglomeració més poblada del continent. |
| | | | |
| | Les indústries presents en la ciutat inclouen la transformació de productes agrícoles, la producció de begudes, textils, ciment i atres materials de construcció, [[Plàstic|plàstics]], metalúrgia, cigarrets i sabates. El [[petròleu]] extret en les afores es refina en la ciutat, encara que la refineria ha segut repetidament danyada durant la [[Guerra Civil Angolenya|guerra civil]] que va assolar el país entre els anys [[1975]] i [[2002]]. Luanda té un excelent port natural, sent les principals exportacions el [[café]], [[cotó]], [[sucre]], [[Diamant|diamants]], [[ferro]] i [[sal]]. | | Les indústries presents en la ciutat inclouen la transformació de productes agrícoles, la producció de begudes, textils, ciment i atres materials de construcció, [[Plàstic|plàstics]], metalúrgia, cigarrets i sabates. El [[petròleu]] extret en les afores es refina en la ciutat, encara que la refineria ha segut repetidament danyada durant la [[Guerra Civil Angolenya|guerra civil]] que va assolar el país entre els anys [[1975]] i [[2002]]. Luanda té un excelent port natural, sent les principals exportacions el [[café]], [[cotó]], [[sucre]], [[Diamant|diamants]], [[ferro]] i [[sal]]. |
| Llínea 15: |
Llínea 15: |
| | Com els pobles mbundu pronunciaven els topònims segons la seua forma de parlar en les distintes regions, eliminaven alguna lletra quan açò no afectava al significat del vocable per lo que de Lu-ndandu es va passar a Lu-andu. Posteriorment, en l'[[Àfrica Occidental Portuguesa|periodo colonial portugués]], el terme va passar a ser femení en referir-se a una illa, donant com a resultat Luanda. | | Com els pobles mbundu pronunciaven els topònims segons la seua forma de parlar en les distintes regions, eliminaven alguna lletra quan açò no afectava al significat del vocable per lo que de Lu-ndandu es va passar a Lu-andu. Posteriorment, en l'[[Àfrica Occidental Portuguesa|periodo colonial portugués]], el terme va passar a ser femení en referir-se a una illa, donant com a resultat Luanda. |
| | | | |
| − | Una atra de les versions per a l'orige del nom es referix a que el mateix deriva de "Axiluandas" (hòmens de la mar), nom donat pels portuguesos als habitants de l'illa, perque quan varen aplegar i els varen preguntar que feyen estos varen respondre "uwanda", un vocable que en kikongo, designava treballar en les rets de peixca.<ref>{{Cita llibre |autor=Chicoadão |títul=As Origens do Fenomen Kamutukuleni i o Direito Costumeiro Ancestral Angolense Aplicável |editorial=Institut Piaget |ubicació=Viana |any=2005 |pàgina=212 |isbn = 978-972-771-796-5}}</ref> | + | Una atra de les versions per a l'orige del nom es referix a que el mateix deriva de "Axiluandas" (hòmens de la mar), nom donat pels portuguesos als habitants de l'illa, perque quan varen aplegar i els varen preguntar que feyen estos varen respondre "uwanda", un vocable que en kikongo, designava treballar en les rets de peixca.<ref>{{Cita llibre |autor=Chicoadão |títul=As Origens do Fenomen Kamutukuleni i o Direito Costumeiro Ancestral Angolense Aplicável |editorial=Institut Piaget |ubicació=Viana |any=2005 |pàgina=212 |isbn = 978-972-771-796-5}}</ref> |
| | | | |
| | == Referències == | | == Referències == |