3586 bytes afegits
, Ahir a les 09:52
La '''normalisació llingüística''' o '''planificació llingüística''' és un tipo de política llingüística, encaminat a l'us generalisat d'alguna [[llengua]] en un determinat context. Com a política és un procés delliberat per a influir sobre el comportament d'uns atres sobre l'adquisició, estructura, o funcionalitat d'una llengua.
Sol incloure el desenroll i reacció a situacions en la que una llengua (generalment no cultivada) accedix a àmbits d'us llingüístic fins a llavors reservats a una atra llengua. Per ad este procés és imprescindible una acció de tipo polític.
== Definició i eixemples ==
Segons establí [[Lluís Aracil|Lluís V. Aracil]] en l'any [[1965]], el conflicte llingüístic frut d'una situació de contacte de llengües es pot entendre com un círcul funcional en el que actuen dos corrents recíproques comparables als llaços o circuits retroactius (''feedback loops'') d'un sistema cibernètic.
En general, es reserva este terme per a les llengües minoritàries; pero en un sentit ampli moltes llengües transnacionals han passat per un procés d'este tipo front al [[llatí]], per eixemple.
Per un atre costat, en [[Quebec]] la normalisació (''aménagement linguistique'') afectava a dos llengües molt esteses i desenrollades: al [[francés]] i a l'[[anglés]].
Este procés comprén dos fases (en el cas de llengües no cultivades): la '''[[normativisació]]''' i l''''extensió social'''.
== Extensió social ==
Correspon a lo que normalment s'entén per '''Normalisació llingüística'''. A pesar de que l'observació de la vida de les llengües proporciona abundants eixemples de la desaparició de les mateixes com a conseqüència de la seua '''substitució per unes atres''', no és menys cert que hi ha hagut casos en els que l'intervenció decidida dels poders públics i la presa de consciència social han conseguit frenar l'extinció d'una llengua. En estos casos s'ha impulsat la normalisació de l'idioma minorisat; el poder polític ha posat en marcha el procés sociocultural en la finalitat de restablir l'us social de l'idioma amenaçat.
Durant el [[sigle XX]] s'han normalisat llengües com el [[finés]], el [[noruec]], l'[[hebreu]], l'[[hongarés]], el [[chec]], etc...
== Planificació llingüística internacional ==
Els proyectes de planificació llingüística poden portar-se a terme també a nivell internacional. La ciència que s'ocupa d'estos proyectes rep el nom de [[interllingüística]].
Este terme fa referència a la creació i promoció de llengües auxiliars construïdes, dissenyades específicament per a la comunicació internacional, com l'[[esperanto]].
== Situació en Espanya ==
L'aprovació de lleis de normalisació llingüística per diversos parlaments autonòmics a partir de la [[Constitució espanyola de 1978]] ha consolidat el caràcter oficial d'este concepte.
S'ha generalisat la discriminació positiva per a les llengües autonòmiques, aplegant en molts casos a chocar la convivència en l'espanyol -castellà-. Se generen queixes respecte a la possible discriminació del castellà respecte al català en [[Catalunya]].
També tenim un atre eixemple en quan a la [[llengua valenciana]] i l'absorció per mig del català en la normalisació llingüística portada a terme a principis de l'etapa democràtica i la creació de les autonomies en la [[Comunitat Valenciana]].
== Vore també ==
* [[Normalisació]]
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Normalizaci%C3%B3n_ling%C3%BC%C3%ADstica Normalisació llingüística en Wikipedia]