Canvis

Formà part de la nomenada ''[[Escola Satírica Valenciana]]''. Li és atribuïda l'edició de les [[Obres e Trobes en Llaors de la Verge María]] (primer llibre imprés en la [[Península Ibèrica]]), un compendi de les obres presentades al certamen poètic de [[1474]], del que, ademés, fon secretari.

Formà part de la nomenada ''[[Escola Satírica Valenciana]]''. Li és atribuïda l'edició de les [[Obres e Trobes en Llaors de la Verge María]] (primer llibre imprés en la [[Península Ibèrica]]), un compendi de les obres presentades al certamen poètic de [[1474]], del que, ademés, fon secretari.

Els intelectuals valencians més importants de d'aquella época ([[Jaume Gassull]], [[Joan Moreno]], [[Baltasar Portell]], [[Narcís Vinyoles]], etc.), es reunien en sa casa per a celebrar debats lliteraris. La majoria de sa producció poètica forma part d'obres conjuntes en atres autors: ''Lo procés de les olives'' ([[1497]]), ''Lo Passi en cobles'' ([[1493]]), ''Escacs d'amor'' (editada en [[1914]]), aon destaca per la seua correcció formal.

Els intelectuals valencians més importants de d'aquella época ([[Jaume Gassull]], [[Joan Moreno]], [[Baltasar Portell]], [[Narcís Vinyoles]], etc.), es reunien en sa casa per a celebrar debats lliteraris. La majoria de sa producció poètica forma part d'obres conjuntes en atres autors: ''Lo procés de les olives'' ([[1497]]), ''Lo Passi en cobles'' ([[1493]]), ''Escacs d'amor'' (editada en [[1914]]), a on destaca per la seua correcció formal.

Alguns dels seus debats poètics s'arrepleguen en el ''Cancionero General'' ([[1511]]) d'[[Hernando del Castillo]]. Alguns autors pancatalanistes (com Badía i Margarit, son major difusor) li atribuïxen l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat [[Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols]], mentres que atres autors com [[Ricart García Moya]] les consideren apòcrifes, donat que son lèxic i son estil no es corresponen ni en el de l'época ni en de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna.

Alguns dels seus debats poètics s'arrepleguen en el ''Cancionero General'' ([[1511]]) d'[[Hernando del Castillo]]. Alguns autors pancatalanistes (com Badía i Margarit, son major difusor) li atribuïxen l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat [[Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols]], mentres que atres autors com [[Ricart García Moya]] les consideren apòcrifes, donat que son lèxic i son estil no es corresponen ni en el de l'época ni en de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna.