Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1407 bytes afegits ,  2 octubre
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
[[Image:Coali.jpg|thumb|right|250px|[[Coalició Valenciana]] denuncià en prensa el Pacte de Reus]]
 
[[Image:Coali.jpg|thumb|right|250px|[[Coalició Valenciana]] denuncià en prensa el Pacte de Reus]]
 
[[Archiu:Papu.jpg|thumb||250px|Pacte de Reus]]
 
[[Archiu:Papu.jpg|thumb||250px|Pacte de Reus]]
El '''Pacte de Reus''' o '''Pacte del Majestic''' fon un acort polític de l'any [[1996]].
+
[[Archiu:Majestic7.jpg|thumb|250px|Pacte del Majestic]]
 +
El '''Pacte de Reus''' i '''Pacte del Majestic''' fon un acort polític de l'any [[1996]].
    
== Història ==
 
== Història ==
   −
El Pacte de Reus fon firmat, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) en [[Jordi Pujol]] al front, i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|González Pons]].  
+
El Pacte de Reus (8.4.1996) i Pacte del Majestic (28.4.1996) fon firmat, entre els [[Nacionalisme català|nacionalistes catalans]] de [[Convergència i Unió]] (CiU) en [[Jordi Pujol]] al front, i el [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV) en [[Eduardo Zaplana]], [[Francisco Camps]] i [[Esteban González Pons|González Pons]].  
    
L'acort el redactà [[Fernando Villalonga Campos|Fernando Villalonga]] i va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del nacionalisme català a canvi del seu soport al govern espanyol de [[José María Aznar]] per a que puguera governar en [[Espanya]].
 
L'acort el redactà [[Fernando Villalonga Campos|Fernando Villalonga]] i va supondre l'entrega de la [[llengua valenciana]] al proyecte polític i cultural del nacionalisme català a canvi del seu soport al govern espanyol de [[José María Aznar]] per a que puguera governar en [[Espanya]].
Llínea 16: Llínea 17:  
{{cita|Va haver un document que yo vaig redactar i que va servir per a una reunió entre Zaplana i Pujol en Reus. Era una declaració de la posició del govern valencià respecte a la política llingüística. I deixava clar que la denominació del [[valencià]] és valencià. Pero també que la lliteratura s'ensenyaria com a unitat que  incloguera la Renaixença valenciana  i també la catalana. I que es mantindria l'estàndart llingüístic del Bolletí Oficial de la Generalitat <ref>Las Provincias. 9 de decembre del 2004</ref>}}
 
{{cita|Va haver un document que yo vaig redactar i que va servir per a una reunió entre Zaplana i Pujol en Reus. Era una declaració de la posició del govern valencià respecte a la política llingüística. I deixava clar que la denominació del [[valencià]] és valencià. Pero també que la lliteratura s'ensenyaria com a unitat que  incloguera la Renaixença valenciana  i també la catalana. I que es mantindria l'estàndart llingüístic del Bolletí Oficial de la Generalitat <ref>Las Provincias. 9 de decembre del 2004</ref>}}
   −
Despuix d'este pacte, Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera la unitat de les llengües valenciana i catalana com ho reconeix anys més tart Jordi Pujol en unes declaracions que feu al periòdic ''[[Levante-EMV]]''.
+
Despuix d'este pacte, Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera l'unitat de les llengües valenciana i catalana com ho reconeix anys més tart Jordi Pujol en unes declaracions que feu al periòdic ''[[Levante-EMV]]''.
    
{{cita|Zaplana digué que reconeixeria l'unitat de la llengua creant la AVL i va complir<ref>[[Levante-EMV]]. 31 d'octubre del 2004</ref> }}
 
{{cita|Zaplana digué que reconeixeria l'unitat de la llengua creant la AVL i va complir<ref>[[Levante-EMV]]. 31 d'octubre del 2004</ref> }}
   −
Mesos despuix varen arribar els resultats, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) havia segut apartada com a entitat normativisadora, i es creà l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) per a complir el pacte. Esta realisà el seu treball (Dictamen del [[9 de febrer]] de l'any [[2005]]).
+
Mesos despuix varen arribar els resultats, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) havia segut apartada com a entitat normativisadora, i es creà l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) per a complir el pacte. Esta nova entitat realisà el seu treball (Dictamen del [[9 de febrer]] de l'any [[2005]]).
    
{{cita|La AVL aprova que el [[valencià]] és la llengua que compartim en [[Catalunya]] i [[Balears]]. L'entitat aprova que hi ha dos noms llegals per a l'idioma<ref>Levante-EMV .10 de febrer de 2005</ref>}}
 
{{cita|La AVL aprova que el [[valencià]] és la llengua que compartim en [[Catalunya]] i [[Balears]]. L'entitat aprova que hi ha dos noms llegals per a l'idioma<ref>Levante-EMV .10 de febrer de 2005</ref>}}
Llínea 29: Llínea 30:     
Despuix de la reunió i pacte en [[Reus]] n'hi hagueren unes atres reunions, en [[Barcelona]] i [[Benidorm]], durant l'any [[2005]].
 
Despuix de la reunió i pacte en [[Reus]] n'hi hagueren unes atres reunions, en [[Barcelona]] i [[Benidorm]], durant l'any [[2005]].
 +
 +
== Dictamen de la AVL, 9 de febrer de 2005 ==
 +
 +
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que naixqué d'un [[Pacte de Reus|pacte polític]] (CiU-PP), va emetre un dictamen el [[9 de febrer]] de l'any [[2005]] en el qual negava a la [[llengua valenciana]] la seua autoctonia i independència:
 +
 +
{{Cita|''... la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autónomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals)...''}}
 +
 +
{{Cita|''... és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d'autonomia de Catalunya i les Illes Balears...''}}
    
== Cites ==
 
== Cites ==
Llínea 45: Llínea 54:  
La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en acort de la seua Junta de Govern de data 13 d'octubre de 2005, presentà una esmena dirigida als portaveus dels grups parlamentaris de les [[Corts Valencianes]] durant el periodo de presentació d'esmenes al text de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que, entre atres coses, dia lo següent:
 
La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en acort de la seua Junta de Govern de data 13 d'octubre de 2005, presentà una esmena dirigida als portaveus dels grups parlamentaris de les [[Corts Valencianes]] durant el periodo de presentació d'esmenes al text de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que, entre atres coses, dia lo següent:
   −
{{Cita|"Esmena. Supressió de qualsevo referència a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] en el text del nou estatut". Justificació. L'únic Estatut que fins a hores d'ara contempla una Academia de llengua és el Vasc, explicable perque, com ocorria en el català fins que en el sigle XIX es tria com a model el barceloní, era precís adoptar una de les múltiples variants dialectals existents en el dit territori. I en cap de cas li otorga el carácter d'autoritat normativa, sino consultiva. Ni tan sols el nou Estatut català, recentment aprovat per les Corts Catalanes, contempla l'existència de cap d'entitat normativa en matèria llingüística. I per supost cap de Constitució, ni tan sols en les que es parlen llengües en les que es colonisà el mon – com l'espanyola, la francesa, l'alemana o l'americana – contenen una norma similar.
+
{{Cita|"Esmena. Supressió de qualsevol referència a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] en el text del nou estatut". Justificació. L'únic Estatut que fins a hores d'ara contempla una Academia de llengua és el Vasc, explicable perque, com ocorria en el català fins que en el sigle XIX es tria com a model el barceloní, era precís adoptar una de les múltiples variants dialectals existents en el dit territori. I en cap de cas li otorga el carácter d'autoritat normativa, sino consultiva. Ni tan sols el nou Estatut català, recentment aprovat per les Corts Catalanes, contempla l'existència de cap d'entitat normativa en matèria llingüística. I per supost cap de Constitució, ni tan sols en les que es parlen llengües en les que es colonisà el mon – com l'espanyola, la francesa, l'alemana o l'americana – contenen una norma similar.
    
L'AVL, nega la substantivitat de l'idioma la normativa del qual, ara en l'Estatut se li encomana realisar, considerant-lo com una simple variant de la llengua catalana (Dictamen de 9 de Febrer de 2005).  
 
L'AVL, nega la substantivitat de l'idioma la normativa del qual, ara en l'Estatut se li encomana realisar, considerant-lo com una simple variant de la llengua catalana (Dictamen de 9 de Febrer de 2005).  
Llínea 93: Llínea 102:     
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
* GARCIA SENTANDREU, Juan. ''La gran estafa de l'AVLL'' (Valéncia, 2008). Editat per ''Granada 3 Servicios gráficos''.
+
 
 +
* [[Juan García Sentandreu|García Sentandreu, Juan]]. ''La gran estafa de l'AVLL'' (Valéncia, 2008). Editat per ''Granada 3 Servicios gráficos''
 +
* ''La AVL, Historia de una traición'' (''[[Valéncia Hui]]'', Maig 2007, Suplement), per [[Baltasar Bueno]].
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 103: Llínea 114:  
* [https://www.lavanguardia.com/politica/20160425/401352431299/protagonistas-pacto-majestic.html Veinte años del pacto del Majestic: ¿Qué fue de sus protagonistas? - ''La Vanguardia'']
 
* [https://www.lavanguardia.com/politica/20160425/401352431299/protagonistas-pacto-majestic.html Veinte años del pacto del Majestic: ¿Qué fue de sus protagonistas? - ''La Vanguardia'']
 
* [https://fundaciovrc.blogspot.com/2018/09/pacto-de-reus-o-como-se-vendio-al.html Pacto de Reus, o como se vendió al pueblo valenciano - Fundació Vicent Rebollar i Cerdà]
 
* [https://fundaciovrc.blogspot.com/2018/09/pacto-de-reus-o-como-se-vendio-al.html Pacto de Reus, o como se vendió al pueblo valenciano - Fundació Vicent Rebollar i Cerdà]
 +
* [https://www.culturavalenciana.es/supremacismes/ Supremacismes (Editorial [[Revista Rogle]], nº 217, octubre 2024) - Cultura Valenciana]
    
[[Categoria:Política]]
 
[[Categoria:Política]]
26 374

edicions

Menú de navegació