25 141
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Walter Lippmann''' (Nova York, Estats Units, 23 de setembre de 1889 – Nova York, Estats Units, 14 de decembre de 1974) fon…»
'''Walter Lippmann''' ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[23 de setembre]] de [[1889]] – [[Nova York]], [[Estats Units]], [[14 de decembre]] de [[1974]]) fon un intelectual nortamericà. Com a periodiste, comentariste polític, crític de mijos i filòsof, intentà reconciliar la tensió existent entre el [[capitalisme]] i [[democràcia]] en el complex món modern (''Liberty and the News'', [[1920]]). Obtingué dos voltes el [[Premis Pulitzer|Premi Pulitzer]] ([[1958]] i [[1962]]) per la seua [[columniste|columna]] ''Today and Tomorrow'' (Hui i matí).
== Biografia ==
Fill de Jacob i Daisy Baum Lippmann, de família judeu-alemana de classe mija alta, passava les seues vacacions anuals en [[Europa]]. Als 17 anys ingressà en l'Universitat de Harvard a on es va graduar en tres anys. Estudià junt a [[George Santayana]], [[William James]] i [[Graham Wallas]]; centrant-se en filosofia i llengües (parlava francés i alemà ademés d'anglés). Fon membre de la societat [[Phi Beta Kappa]].
En l'any [[1913]] Lippmann, Herbert Croly i Walter Weyl foren els editors fundadors de la revista ''The New Republic''. Durant la [[Primera Guerra Mundial]], Lippmann aplegà a ser conseller del president [[Woodrow Wilson]], intervenint en la redacció dels [[Catorze Punts]]. Des de llavors, Lippmann tingué ampli accés als àmbits decisoris de la política nortamericana. Encara que ell no tenia cap simpatia pel [[comunisme]], la seua secretària, Mary Price, fon utilisada per la ret d'espionage soviètic de Jacob Golos per a obtindre informació de fonts que Lippmann manejava pero no revelava en els seus artículs.
Junt en Charles Merz, estudià els problemes d'inexactitut, biaix i atres problemes en la forma en que els periòdics cobrien les notícies, en un estudi titulat ''A Test of the News'' ([[1920]]), centrat en la cobertura de ''[[The New York Times]]'' cap a la [[revolució bolchevic]]. En el títul d'un dels seus llibres, va popularisar l'us del concepte de "[[guerra freda]]" (''The Cold War'', [[1947]]).
Despuix de l'eixida del seu càrrec d'[[Henry A. Wallace]] en setembre de [[1946]], Lippmann es convertí en la principal veu pública que mantenia la necessitat de respectar l'esfera d'influència de l'[[Unió Soviètica]] en Europa, oponent-se a l'estratègia de contenció per la que advocaven atres personalitats, com [[George F. Kennan]].
Lippmann fon conseller informal de varis presidents. La seua relació en [[Lyndon Johnson]] sobre la forma tractar la [[Guerra de Vietnam]] fon particularment crítica, a pesar de la qual cosa, el 4 de setembre de [[1964]] se li va otorgar la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]].
== Cites ==
{{Cita|Quan tots pensen igual és perque cap està pensant.|Walter Lippmann}}
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Walter_Lippmann Walter Lippmann en Wikipedia]
== Biografia ==
Fill de Jacob i Daisy Baum Lippmann, de família judeu-alemana de classe mija alta, passava les seues vacacions anuals en [[Europa]]. Als 17 anys ingressà en l'Universitat de Harvard a on es va graduar en tres anys. Estudià junt a [[George Santayana]], [[William James]] i [[Graham Wallas]]; centrant-se en filosofia i llengües (parlava francés i alemà ademés d'anglés). Fon membre de la societat [[Phi Beta Kappa]].
En l'any [[1913]] Lippmann, Herbert Croly i Walter Weyl foren els editors fundadors de la revista ''The New Republic''. Durant la [[Primera Guerra Mundial]], Lippmann aplegà a ser conseller del president [[Woodrow Wilson]], intervenint en la redacció dels [[Catorze Punts]]. Des de llavors, Lippmann tingué ampli accés als àmbits decisoris de la política nortamericana. Encara que ell no tenia cap simpatia pel [[comunisme]], la seua secretària, Mary Price, fon utilisada per la ret d'espionage soviètic de Jacob Golos per a obtindre informació de fonts que Lippmann manejava pero no revelava en els seus artículs.
Junt en Charles Merz, estudià els problemes d'inexactitut, biaix i atres problemes en la forma en que els periòdics cobrien les notícies, en un estudi titulat ''A Test of the News'' ([[1920]]), centrat en la cobertura de ''[[The New York Times]]'' cap a la [[revolució bolchevic]]. En el títul d'un dels seus llibres, va popularisar l'us del concepte de "[[guerra freda]]" (''The Cold War'', [[1947]]).
Despuix de l'eixida del seu càrrec d'[[Henry A. Wallace]] en setembre de [[1946]], Lippmann es convertí en la principal veu pública que mantenia la necessitat de respectar l'esfera d'influència de l'[[Unió Soviètica]] en Europa, oponent-se a l'estratègia de contenció per la que advocaven atres personalitats, com [[George F. Kennan]].
Lippmann fon conseller informal de varis presidents. La seua relació en [[Lyndon Johnson]] sobre la forma tractar la [[Guerra de Vietnam]] fon particularment crítica, a pesar de la qual cosa, el 4 de setembre de [[1964]] se li va otorgar la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]].
== Cites ==
{{Cita|Quan tots pensen igual és perque cap està pensant.|Walter Lippmann}}
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Walter_Lippmann Walter Lippmann en Wikipedia]