Diferència entre les revisions de "L'Estel"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 12: Llínea 12:
  
 
En general, les publicacions de l'editorial es decantaren cap a l'etnografia i el costumisme en l'entorn del [[pancatalanisme]].
 
En general, les publicacions de l'editorial es decantaren cap a l'etnografia i el costumisme en l'entorn del [[pancatalanisme]].
 
+
 
 
[[Categoria:Editorials Valencianes]]
 
[[Categoria:Editorials Valencianes]]
 
[[Categoria:Pancatalanisme]]
 
[[Categoria:Pancatalanisme]]
 
[[Categoria:Catalanisme]]
 
[[Categoria:Catalanisme]]

Última revisió del 12:54 28 set 2024

L'Estel fon una editorial valenciana fundada en l'any 1928, d'ideologia pancatalanista, per Adolf Pizcueta, en el soport econòmic d'Ignaci Villalonga i Joaquim Reig. L'editorial tingué una curta vida.

Història[editar | editar còdic]

Adolf Pizcueta fon l'editor de L'Estel fins a l'any 1930, tres anys abans que l'editorial tancara en 1933. Sanchis Guarner i Adolf Pizcueta recuperaren l'editorial en l'any 1962 en una segona etapa.

Publicacions[editar | editar còdic]

L'editorial publicà obres contemporànees com La llengua dels valencians, de Manuel Sanchis Guarner o El País Valencià (sic) de Felip Mateu i Llopis i textos clàssics d'autors com Ausias March o sant Vicent Ferrer. Adolf Pizcueta també publicà Quaderns d'Orientació Valencianista a on s'intentà aportar idees noves al valencianisme. L'editorial s'encarregà de difondre les bases ortogràfiques del 32 o de Castelló, conegudes com a Normes de Castelló.

La dècada dels anys trenta del sigle XX foren un moment de gran efervescència cultural i editorial pero l'entrada del franquisme entorpí i parà el desenroll de l'editorial que tingué una curta vida. Encara aixina, en la seua segona etapa, l'editorial publicà llibres com Poetes, moriscos i capellans de Joan Fuster (1962), Estructura econòmica del País Valencià (sic) (1970) o El País Valencià i els altres, d’Emili Gómez i Nadal (1972).

En general, les publicacions de l'editorial es decantaren cap a l'etnografia i el costumisme en l'entorn del pancatalanisme.