Diferència entre les revisions de "Andarta"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «Andarta és una deesa de la guerra gala de la mitologia celta que solament està atestada per fonts de l'era romana. El significat del teòn…») |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Andarta]] és una deesa de la guerra gala de la mitologia celta que solament està atestada per fonts de l'[[Antiga Roma|era romana]]. El significat del teònim, gravat en inscripcions trobades en el sur de [[França]], és Gran Ourse (Orsoa Major) i està relacionat en el nom del rei Arturo i la deesa Artio. Entre els antics celtes, l'[[orso]] era l'animal emblemàtic de la realea. | + | [[Andarta]] és una [[Deu|deesa]] de la guerra gala de la mitologia celta que solament està atestada per fonts de l'[[Antiga Roma|era romana]]. El significat del teònim, gravat en inscripcions trobades en el sur de [[França]], és Gran Ourse (Orsoa Major) i està relacionat en el nom del rei Arturo i la deesa Artio. Entre els antics celtes, l'[[orso]] era l'animal emblemàtic de la realea. |
| − | Dion Casio la va convertir en una deesa de la guerra baixe el nom de Andrasta, en les illes britàniques. Hauria segut venerada en particular entre els icenos, de la reina Boudica . | + | Dion Casio la va convertir en una deesa de la guerra baixe el nom de Andrasta, en les illes britàniques. Hauria segut venerada en particular entre els icenos, de la reina Boudica . |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 16:34 26 set 2024
Andarta és una deesa de la guerra gala de la mitologia celta que solament està atestada per fonts de l'era romana. El significat del teònim, gravat en inscripcions trobades en el sur de França, és Gran Ourse (Orsoa Major) i està relacionat en el nom del rei Arturo i la deesa Artio. Entre els antics celtes, l'orso era l'animal emblemàtic de la realea.
Dion Casio la va convertir en una deesa de la guerra baixe el nom de Andrasta, en les illes britàniques. Hauria segut venerada en particular entre els icenos, de la reina Boudica .
Referències[editar | editar còdic]
- Alfaro Giner, Carmen; García Sánchez, Manel; Alamar LaParra, Mónica; Seminario de Estudios sobre la Mujer en la Antigüedad (2002)
- Fornasier, Bruno (2003). Les Fragments architecturaux des arcs triomphaux en Gaule romaine. coll. « Annales littéraires » (en francés) pp. 170-193
- Gonzalez Grueso, Fernando D. «El Cuervo y su simbologia». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. 2.2. El cuervo en las culturas europeas paganas
- MacKillop, James (2004). «Andarta and bear.». A dictionary of Celtic mythology (en inglés). Oxford University Press. ISBN 0-19-860967-1. OCLC 60655035
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Ana Morillas Cobo. «Morrigan, Badb y Macha: ¿una simple tríada de diosas de la guerra celtas? (Banshees Vol. II: el origen)»
- Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
- Prósper, Blanca María. «The venetic inscription from monte manicola and three termini publici from padua: A reappraisal». Journal of Indo-European Studies, vol. 46, n.º 1-2, Institute for the Study of Man, 2018, p. 12