Diferència entre les revisions de "Tepoztécatl"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Tepoztécatl '''Tepoztécatl''' (del náhuatl: Tepostekatl ‘morador de Tepoztlán’‘Tepostlan,…») |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Tepoztecatl.jpg|thumb|250px|Representació de Tepoztécatl]] | [[File:Tepoztecatl.jpg|thumb|250px|Representació de Tepoztécatl]] | ||
| − | '''Tepoztécatl''' (del [[ | + | '''Tepoztécatl''' (del [[nàhuatl]]: Tepostekatl ‘morador de Tepoztlán’‘Tepostlan, Tepoztlán; tekatl, morador de, habitant de, persona de’) en la [[mitologia asteca]] és [[deu]] de la fermentació i un dels deus de l'embriaguea, els 400 [[Centzon Totochtin]], els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]]. És considerat el deu de Tepoztlán, Bernardino de Sahagún enumera dotze númens de l'embriaguea i d'entre els Centzon Totochtin, este és colocat com el dècim lloc, els fills de Patécatl i Mayáhuel. |
| − | Es menciona que se haurien classificat les embriaguees, no solament per la diversitat dels seus efectes en un borracho, sino també segons els procediments amprats en el cas en diverses localitats; una llegenda afirma que Mayáhuel, dòna, i Patécatl, home, havien inventat el pulque, la dòna raspant els magueyes i extraent l'aigua mel, i l'home trobant les raïls que en ella es tiren per a fermentar-la, se seguix que despuix varen aplegar a fer el pulque a la perfecció gràcies a Tepoztécatl en el mont Chichinauhia, que es va cridar despuix Popocatépetl, per la bromera que fa el pulque, si puix, Tepoztécatl és originari de Tamoanchan, no és oriunt de Tepoztlán, sino dels naturals o moradors d'eixe poble, que ho varen proclamar el seu deu. En el còdex se li representa en una astral de coure, tepoztli, significat que figurava que els moradors eren hachers, talladors de [[llenya]]; i encara es dediquen a este ofici. | + | Es menciona que se haurien classificat les embriaguees, no solament per la diversitat dels seus efectes en un borracho, sino també segons els procediments amprats en el cas en diverses localitats; una llegenda afirma que Mayáhuel, dòna, i Patécatl, home, havien inventat el pulque, la dòna raspant els magueyes i extraent l'aigua mel, i l'home trobant les raïls que en ella es tiren per a fermentar-la, se seguix que despuix varen aplegar a fer el pulque a la perfecció gràcies a Tepoztécatl en el mont Chichinauhia, que es va cridar despuix Popocatépetl, per la bromera que fa el pulque, si puix, Tepoztécatl és originari de Tamoanchan, no és oriunt de Tepoztlán, sino dels naturals o moradors d'eixe poble, que ho varen proclamar el seu deu. En el còdex se li representa en una astral de coure, tepoztli, significat que figurava que els moradors eren hachers, talladors de [[llenya]]; i encara es dediquen a este ofici. |
| | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | * Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | ||
| − | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7 | * Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7 | ||
* Graulich, Michel. "Las peregrinaciones aztecas y el ciclo de Mixcoatl", en Estudios de Cultura Nahuatl, vol. 11, UNAM, México, 1974. pp. 311-354 | * Graulich, Michel. "Las peregrinaciones aztecas y el ciclo de Mixcoatl", en Estudios de Cultura Nahuatl, vol. 11, UNAM, México, 1974. pp. 311-354 | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1 | * León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1 | ||
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6 | * Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6 | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Tepoztécatl}} | {{Commonscat|Tepoztécatl}} | ||
Última revisió del 17:13 24 set 2024
Tepoztécatl (del nàhuatl: Tepostekatl ‘morador de Tepoztlán’‘Tepostlan, Tepoztlán; tekatl, morador de, habitant de, persona de’) en la mitologia asteca és deu de la fermentació i un dels deus de l'embriaguea, els 400 Centzon Totochtin, els quatrecents fills de Patécatl i Mayáhuel. És considerat el deu de Tepoztlán, Bernardino de Sahagún enumera dotze númens de l'embriaguea i d'entre els Centzon Totochtin, este és colocat com el dècim lloc, els fills de Patécatl i Mayáhuel.
Es menciona que se haurien classificat les embriaguees, no solament per la diversitat dels seus efectes en un borracho, sino també segons els procediments amprats en el cas en diverses localitats; una llegenda afirma que Mayáhuel, dòna, i Patécatl, home, havien inventat el pulque, la dòna raspant els magueyes i extraent l'aigua mel, i l'home trobant les raïls que en ella es tiren per a fermentar-la, se seguix que despuix varen aplegar a fer el pulque a la perfecció gràcies a Tepoztécatl en el mont Chichinauhia, que es va cridar despuix Popocatépetl, per la bromera que fa el pulque, si puix, Tepoztécatl és originari de Tamoanchan, no és oriunt de Tepoztlán, sino dels naturals o moradors d'eixe poble, que ho varen proclamar el seu deu. En el còdex se li representa en una astral de coure, tepoztli, significat que figurava que els moradors eren hachers, talladors de llenya; i encara es dediquen a este ofici.
Referències[editar | editar còdic]
- Danver, Steven L. (22 de diciembre de 2010). Popular Controversies in World History: Investigating History's Intriguing Questions (en anglés). ABC-CLIO. ISBN 978-1-59884-078-0
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
- Graulich, Michel. "Las peregrinaciones aztecas y el ciclo de Mixcoatl", en Estudios de Cultura Nahuatl, vol. 11, UNAM, México, 1974. pp. 311-354
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tepoztécatl.