| El concepte s'expressa en diferents llengües natives, en diferents significats i contexts. Més habitualment, entre els grups indígenes es denomina nahualisme a la pràctica o capacitat d'algunes persones per a transformar-se en animals, elements de la naturalea o realisar actes de bruixeria. | | El concepte s'expressa en diferents llengües natives, en diferents significats i contexts. Més habitualment, entre els grups indígenes es denomina nahualisme a la pràctica o capacitat d'algunes persones per a transformar-se en animals, elements de la naturalea o realisar actes de bruixeria. |
− | D'acort en algunes tradicions, es diu que cada persona, al moment de nàixer, té ya l'esperit d'un animal, que s'encarrega de protegir-ho i guiar-ho. Estos esperits usualment es manifesten només com una image que aconsella en somis o en certa afinitat a l'animal que va prendre a la persona com la seua protegida. Una dòna que el seu nahual fora un [[cenzontle]] tindrà una veu privilegiada per al cant, pero no tots tenen un contacte tan lleu: es creu que els bruixos i chamans del centre de Mesoamérica poden crear un víncul molt propenc en els seus nahuales, lo que els dona una série de ventages que ells saben aprofitar, la visió del [[gavilà]], l'olfat del [[llop]] o l'oït de l'ocelote passen a ser ferramentes d'estos vidents i inclús s'afirma que alguns, més preparats, poden adquirir inclús la forma dels seus nahuals i utilisar esta habilitat de diverses formes, no totes elles bienintencionades, segons la tradició i la cultura popular. | + | D'acort en algunes tradicions, es diu que cada persona, al moment de nàixer, té ya l'esperit d'un animal, que s'encarrega de protegir-ho i guiar-ho. Estos esperits usualment es manifesten només com una image que aconsella en somis o en certa afinitat a l'animal que va prendre a la persona com la seua protegida. Una dòna que el seu nahual fora un [[cenzontle]] tindrà una veu privilegiada per al cant, pero no tots tenen un contacte tan lleu: es creu que els bruixos i chamans del centre de Mesoamérica poden crear un víncul molt propenc en els seus nahuales, lo que els dona una série de ventages que ells saben aprofitar, la visió del [[gavilà]], l'olfat del [[llop]] o l'oït de l'ocelote passen a ser ferramentes d'estos vidents i inclús s'afirma que alguns, més preparats, poden adquirir inclús la forma dels seus nahuals i utilisar esta habilitat de diverses formes, no totes elles bienintencionades, segons la tradició i la cultura popular. |
| * Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | | * Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 |
| * Álvarez, José Rogelio (1998). Leyendas mexicanas. España: Everest | | * Álvarez, José Rogelio (1998). Leyendas mexicanas. España: Everest |