Canvis

La població romana estàva constituïda per dos grans blocs humans: [[Home|hòmens]] lliures i [[esclau|esclaus]]. Els hòmens lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Ad estos últims se'ls permet residir en [[Roma]], pero carixen de drets polítics. Els ciutadans posseïxen les civites o ciutadania, dels quals els seus elements son:

La població romana estàva constituïda per dos grans blocs humans: [[Home|hòmens]] lliures i [[esclau|esclaus]]. Els hòmens lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Ad estos últims se'ls permet residir en [[Roma]], pero carixen de drets polítics. Els ciutadans posseïxen les civites o ciutadania, dels quals els seus elements son:

*Drets polítics:

* Drets polítics:

**Ius suffragii: dret de sufragi actiu, es dir, dret a emetre el seu vot en qüestions relatives a l'Estat.

** Ius suffragii: dret de sufragi actiu, es dir, dret a emetre el seu vot en qüestions relatives a l'Estat.

**Ous honorum: dret de ser triat per a ocupar càrrecs públics.

** Ous honorum: dret de ser triat per a ocupar càrrecs públics.

**Ius provocationis ad populum: dret a apelar, davant l'assamblea del poble, contra la sentència de galtades o mort dictada per un magistrat.

** Ius provocationis ad populum: dret a apelar, davant l'assamblea del poble, contra la sentència de galtades o mort dictada per un magistrat.

*Drets civils:

* Drets civils:

**Ius connubii: dret a contraure matrimoni vàlit segon les lleis romanes.

** Ius connubii: dret a contraure matrimoni vàlit segon les lleis romanes.

**Ius commercii: dret a la propietat i al comerç-

** Ius commercii: dret a la propietat i al comerç-

**Ius (legis) actionis: posibilitat de fer valdre els seus drets front a la llei.

** Ius (legis) actionis: posibilitat de fer valdre els seus drets front a la llei.

Estos drets poden adquirir-se per naiximent, per manumissió, per llei o per concessió especial de l'Estat; aixina mateix, poden pedre's total o parcialment.

Estos drets poden adquirir-se per naiximent, per manumissió, per llei o per concessió especial de l'Estat; aixina mateix, poden pedre's total o parcialment.

Les principals característiques que aporta l'art romà com novetat son:

Les principals característiques que aporta l'art romà com novetat son:

*Preocupació, en la arquitectura, pel joc de masses que ve pels elements usats en la construcció.

* Preocupació, en la arquitectura, pel joc de masses que ve pels elements usats en la construcció.

*Arquitectura molt més colossal.

* Arquitectura molt més colossal.

*Com element arquitectònic bàsic, se van a utilisar l'[[arc]], la [[revolta]] o [[volta]], i per tant, la [[cúpula]].

* Com element arquitectònic bàsic, se van a utilisar l'[[arc]], la [[revolta]] o [[volta]], i per tant, la [[cúpula]].

*Se va a crear el retracte en la escultura.

* Se va a crear el retracte en la escultura.

*Roma fon la creadora del relleu històric, cininuu i narratiu.

* Roma fon la creadora del relleu històric, cininuu i narratiu.

Les principals característiques de l'arquitectura romana són:

Les principals característiques de l'arquitectura romana són:

*És una arquitectura caracterisada per la monumentalitat, no a soles per l'espai que ocupa sino també pel seu significat.

* És una arquitectura caracterisada per la monumentalitat, no a soles per l'espai que ocupa sino també pel seu significat.

Açò ve donat també per l'idea de l'immortalitat de l'Imperi.

Açò ve donat també per l'idea de l'immortalitat de l'Imperi.

*És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per açò i també per la pròpia estructura del Estat, apareixen noves construccions, en un gran desenroll de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.

* És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per açò i també per la pròpia estructura del Estat, apareixen noves construccions, en un gran desenroll de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.

*És una arquitectura dinàmica., com conseqüència de l'us d'alguns elements constructius com  l' [arc]] i la [[revolta]].

* És una arquitectura dinàmica., com conseqüència de l'us d'alguns elements constructius com  l' [arc]] i la [[revolta]].

*Els materials utilisats són molt variats: pedra tallada en sellars regulars i disposta a [[dogal]] i [[tió]], [[formigó]], [[rajola]], [[mampost]], [[fusta]]... Quan el material era pobre se solia revestir en estucat, plaques de marbre o en ornamentació de [[mosaic|mosaics]] o [[pintura]].

* Els materials utilisats són molt variats: pedra tallada en sellars regulars i disposta a [[dogal]] i [[tió]], [[formigó]], [[rajola]], [[mampost]], [[fusta]]... Quan el material era pobre se solia revestir en estucat, plaques de marbre o en ornamentació de [[mosaic|mosaics]] o [[pintura]].

*Se gasta l'orde [[Toscana|toscà]] i també el [[Jònic|jònic]] i el [[Coríntia|corinti]]. Encara que lo més significatiu fon l'us de l'elegant orde compost. També fon molt freqüent la superposició en órdens en edificis molt alts. Normalment en el pis d'avall se gastava l'orde toscà, en el mig el jònic i en el superior el corinti. Els capitells, en general, presenten motius en major llibertat que en [[Grècia]] i hi han alguns en figuració.

* Se gasta l'orde [[Toscana|toscà]] i també el [[Jònic|jònic]] i el [[Coríntia|corinti]]. Encara que lo més significatiu fon l'us de l'elegant orde compost. També fon molt freqüent la superposició en órdens en edificis molt alts. Normalment en el pis d'avall se gastava l'orde toscà, en el mig el jònic i en el superior el corinti. Els capitells, en general, presenten motius en major llibertat que en [[Grècia]] i hi han alguns en figuració.

Apareixen les guirlandes i els bucranis com elements decoratius.

Apareixen les guirlandes i els bucranis com elements decoratius.

*També l'arquitectura romana utilisà la superposició del mateixa va de l'arc i el [[llindar]].

* També l'arquitectura romana utilisà la superposició del mateixa va de l'arc i el [[llindar]].

==== Els [[Temple|temples]] romans ====

==== Els [[Temple|temples]] romans ====

== Extensió de l'Imperi Romà ==

== Extensió de l'Imperi Romà ==

[[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg|thumb|right|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]]

[[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg|thumb|right|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]]

En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.

En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual.

    

    

== Referències ==

== Referències ==