Diferència entre les revisions de "Idioma grec"
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'8 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{llengua| | {{llengua| | ||
|nom= Grec | |nom= Grec | ||
| − | |nomnatiu=ελληνικά | + | |nomnatiu=ελληνικά el-liniká |
|pronunciació= | |pronunciació= | ||
|atresdenominacions= | |atresdenominacions= | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
|mapa= | |mapa= | ||
}} | }} | ||
| − | La '''llengua grega''' (Ελληνική γλώσσα ''el | + | La '''llengua grega''' (Ελληνική γλώσσα ''el-linikí glóssa''), tal com se la coneix hui en dia, té el seu orige en el [[grec antic]], despuix de patir fortes transformacions. D'ací les denominacions [[grec antic]], [[grec migeval]], i [[grec modern]] que reben els estadis evolutius anteriors. |
| − | La seua variant moderna ('' | + | La seua variant moderna (''dimotikí:'' ‘popular') és l'[[idioma oficial]] de [[Grècia]] i de [[Chipre]]. |
| − | També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur | + | També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur d'[[Albània]] i el sur d'[[Itàlia]] ([[Grècia Salentina]]) ubicada en el sur d'[[Apúlia]] a on se parla el [[salentino]], i en [[Bovesia]] i [[Regi de Calàbria (ciutat)|Regió de Calàbria]] en el sur de [[Calàbria]] a on se parla la llengua [[Idioma grecocalabrés|greka]]. |
| − | Igualment hi ha minories gregues des de fa més de dos mil anys en territoris hui ocupats per [[Turquia]], principalment [[ | + | Igualment hi ha minories gregues des de fa més de dos mil anys en territoris hui ocupats per [[Turquia]], principalment [[Costantinoble]], [[Esmirna]], atres zones de la [[Tràcia]] Oriental i les costes [[Anatolia|anatòliques]] de la [[mar Egea]] i la [[mar de Màrmara]]. De modo paregut són antiquíssimes les molt chicotetes comunitats grecparlants existents en alguns llocs costers de la república de [[Geòrgia]] (incloent [[Poti|Pitiys]], en la costa de [[Abjasia]]), en la península de [[Crimea]], i en les costes de [[Bulgària]] i [[Romania]]. |
| − | Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats | + | Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats grecparlants descendents d'emigrats en [[França]], [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Uruguai]] i [[Argentina]]. |
| − | A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i [[filologia|filològica]] (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d' | + | A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i [[filologia|filològica]] (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d'us comú en [[etimologia|ètims]] grecs), se considera que el grec és parlat usualment per a soles uns setze millons de persones en l'any [[2006]] lo qual contrasta en l'importància de l'idioma dins de la cultura global. |
| − | + | L'[[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]]. | |
| − | La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa|persa]], el [[pali]], | + | La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa|persa]], el [[pali]], l'[[idioma armeni|armeni]], l'[[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol|castellà]], [[idioma francés|francés]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rus|rus]], [[indi]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma italià|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial). |
[[Categoria:Llengües]] | [[Categoria:Llengües]] | ||
| + | [[Categoria:Llengües indoeuropees]] | ||
Última revisió del 17:15 22 set 2024
| Grec ελληνικά el-liniká | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Grècia Chipre Unió Europea Algunes parts d'Itàlia |
| Regió: | Grècia Chipre |
| Parlants: | 12 a 15 millons natius |
| Rànquing: | |
| Família: | Llengües indoeuropees Grec |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Grècia, Chipre |
| Regulat per: | |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | el |
| ISO 639-2 | gre (B) - ell (T) |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | varis |
| vore també: llengua | |
La llengua grega (Ελληνική γλώσσα el-linikí glóssa), tal com se la coneix hui en dia, té el seu orige en el grec antic, despuix de patir fortes transformacions. D'ací les denominacions grec antic, grec migeval, i grec modern que reben els estadis evolutius anteriors. La seua variant moderna (dimotikí: ‘popular') és l'idioma oficial de Grècia i de Chipre. També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur d'Albània i el sur d'Itàlia (Grècia Salentina) ubicada en el sur d'Apúlia a on se parla el salentino, i en Bovesia i Regió de Calàbria en el sur de Calàbria a on se parla la llengua greka.
Igualment hi ha minories gregues des de fa més de dos mil anys en territoris hui ocupats per Turquia, principalment Costantinoble, Esmirna, atres zones de la Tràcia Oriental i les costes anatòliques de la mar Egea i la mar de Màrmara. De modo paregut són antiquíssimes les molt chicotetes comunitats grecparlants existents en alguns llocs costers de la república de Geòrgia (incloent Pitiys, en la costa de Abjasia), en la península de Crimea, i en les costes de Bulgària i Romania.
Des de finals del sigle XIX hi ha algunes comunitats grecparlants descendents d'emigrats en França, Alemanya, Anglaterra, Estats Units, Canadà, Austràlia, Brasil, Chile, Uruguai i Argentina.
A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i filològica (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d'us comú en ètims grecs), se considera que el grec és parlat usualment per a soles uns setze millons de persones en l'any 2006 lo qual contrasta en l'importància de l'idioma dins de la cultura global.
L'idioma grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com protoindoeuropeu.
La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el sànscrit, el persa, el pali, l'armeni, l'albanés, el grec, el llatí, el celta, el germànic, el balteslau, l'extint tocareu etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus (castellà, francés, anglés, rus, indi, portugués, italià, entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).