Diferència entre les revisions de "Zeit Abu Zeit"
(Arbre genealògic) |
|||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | '''Abu Sa’id ‘Abd Al-Rahman o Moro Zeit''' (¿ ? - † [[1268]]). Fon Governador almohade semi-independent de [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Xàtiva]] i [[Dénia]]. No volgué acatar a l’emperador de [[Múrcia]], que era rei de la taifa de [[Valéncia]]. Era conegut entre els cristians com el '''Moro Zeit'''. | |
| − | '''Abu Sa’id ‘Abd Al-Rahman o Moro Zeit'''. Fon Governador almohade semi-independent de [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Xàtiva]] i [[Dénia]]. No volgué acatar a l’emperador de [[Múrcia]], que era rei de la taifa de [[Valéncia]]. Era conegut entre els cristians com el '''Moro Zeit'''. | ||
| − | Davant la derrota sarraïna d’[[Asp]] en [[1225]], rendí vassallage i es va fer tributari de [[Ferrando III de Castella]]. Este fet preocupà a [[Jaume I]] perque vulnerava els acorts existents entre els reis cristians sobre les zones de reconquista, i ell decidí a realisar una expedició sobre [[Peníscola]], que fracassà. Davant el perill | + | Davant la derrota sarraïna d’[[Asp]] en l'any [[1225]], rendí vassallage i es va fer tributari de [[Ferrando III de Castella]]. Este fet preocupà a [[Jaume I]] perque vulnerava els acorts existents entre els reis cristians sobre les zones de reconquista, i ell decidí a realisar una expedició sobre [[Peníscola]], que fracassà. Davant el perill d'un nou atac, '''Abu Sa’id''' es declarà tributari del Conquistador en l'any [[1226]]. |
| − | Dos anys | + | Dos anys més tart, Ibd Hud es sublevà contra els almohades i atacà entre atres, la taifa de [[Valéncia]], apoderant-se d'[[Oriola]], [[Dénia]], [[Bayren]], [[Xàtiva]] i [[Alzira]]. |
En [[Valéncia]], [[Abu-l-Dyumail Zaiyan]] s’apoderà del govern i '''Abu Sa’Id''' hagué de refugiar-se en [[Sogorp]]. | En [[Valéncia]], [[Abu-l-Dyumail Zaiyan]] s’apoderà del govern i '''Abu Sa’Id''' hagué de refugiar-se en [[Sogorp]]. | ||
| − | Firmà en [[Jaume I]] un pacte en [[Calatayud]] en el que cedia una | + | Firmà en [[Jaume I]] un pacte en [[Calatayud]] en el que cedia una série de territoris valencians a canvi d’una ajuda militar que el musulmà mai aplegà a rebre. |
| − | Perduda | + | Perduda l'esperança de recuperar lo seu regne, que pronte passarà a mans de l'aragonés, '''Abu Sa’Id''' es convertí al cristianisme en el nom de Vicent i encara que conservà distints drets territorials fins al remat de la conquista de [[Valéncia]], els va cedir paulatinament a l'iglésia i al rei aragonés. |
| − | Casà a la seua filla Alda Ferrandis en [[Blasc Ximenis d'Arenós]]. | + | Casà a la seua filla Alda Ferrandis en [[Blasc Ximenis d'Arenós]]. |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Burns, p. 112 | ||
| + | * [https://es.scribd.com/doc/72748854/Diplomatario-Arenos-Latin Diplomatari d'Abú Zayd i els Arenós] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Barceló Torres, María del Carmen. El sayyid Abū Zayd: Príncipe musulmán, señor cristiano. Awraq. Estudios sobre el Mundo Árabe e Islámico Contemporáneo, 3 (Madrid: Instituto de Cooperación con el Mundo Árabe, 1980), pp. 101–109. | ||
| + | * Burns, Robert I. Príncipe almohade y converso mudéjar: Nueva documentación sobre Abū Zayd. Sharq al-Andalus: Estudios árabes, 4 (Alacant : Universitat, 1987), pp. 109–122 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços Externs == | ||
| + | * [http://elcaballerodelalba.blogspot.com/2008/08/el-ltimo-almohade.html El último almohade] | ||
| + | * [http://russafi.blogspot.com/2009/12/abu-said-abd-al-rahman-moro-zeit.html Al-Russafi] | ||
| + | * [https://www.academia.edu/7365230/DOCUMENTOS_EN_LAT%C3%8DN_DE_LA_FAMILIA_AREN%C3%93S Diplomatario del apellido Arenós] | ||
| + | * [http://www.rutasjaumei.com/protagonistas-Jaume-I/11-106/abu-zayd-el-despojado-rey-de-valencia-aliado-de-jaume-i.php Abu Zayd, el despojado rey de Valencia aliado de Jaume I- Rutas Jaume I] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria: Biografies]] | [[Categoria: Biografies]] | ||
[[Categoria: Valencians]] | [[Categoria: Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Regne de Valéncia]] | ||
| + | [[Categoria:Reis de Valéncia]] | ||
Última revisió del 16:20 22 set 2024
Abu Sa’id ‘Abd Al-Rahman o Moro Zeit (¿ ? - † 1268). Fon Governador almohade semi-independent de Valéncia, Alzira, Xàtiva i Dénia. No volgué acatar a l’emperador de Múrcia, que era rei de la taifa de Valéncia. Era conegut entre els cristians com el Moro Zeit.
Davant la derrota sarraïna d’Asp en l'any 1225, rendí vassallage i es va fer tributari de Ferrando III de Castella. Este fet preocupà a Jaume I perque vulnerava els acorts existents entre els reis cristians sobre les zones de reconquista, i ell decidí a realisar una expedició sobre Peníscola, que fracassà. Davant el perill d'un nou atac, Abu Sa’id es declarà tributari del Conquistador en l'any 1226.
Dos anys més tart, Ibd Hud es sublevà contra els almohades i atacà entre atres, la taifa de Valéncia, apoderant-se d'Oriola, Dénia, Bayren, Xàtiva i Alzira.
En Valéncia, Abu-l-Dyumail Zaiyan s’apoderà del govern i Abu Sa’Id hagué de refugiar-se en Sogorp.
Firmà en Jaume I un pacte en Calatayud en el que cedia una série de territoris valencians a canvi d’una ajuda militar que el musulmà mai aplegà a rebre.
Perduda l'esperança de recuperar lo seu regne, que pronte passarà a mans de l'aragonés, Abu Sa’Id es convertí al cristianisme en el nom de Vicent i encara que conservà distints drets territorials fins al remat de la conquista de Valéncia, els va cedir paulatinament a l'iglésia i al rei aragonés.
Casà a la seua filla Alda Ferrandis en Blasc Ximenis d'Arenós.
Referències[editar | editar còdic]
- Burns, p. 112
- Diplomatari d'Abú Zayd i els Arenós
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Barceló Torres, María del Carmen. El sayyid Abū Zayd: Príncipe musulmán, señor cristiano. Awraq. Estudios sobre el Mundo Árabe e Islámico Contemporáneo, 3 (Madrid: Instituto de Cooperación con el Mundo Árabe, 1980), pp. 101–109.
- Burns, Robert I. Príncipe almohade y converso mudéjar: Nueva documentación sobre Abū Zayd. Sharq al-Andalus: Estudios árabes, 4 (Alacant : Universitat, 1987), pp. 109–122