Diferència entre les revisions de "Propietat industrial"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 7: Llínea 7:
 
Atres llímits al dret de prohibir són el ''agotament del dret'', pel qual una volta comercialisat en permís del titular o havent cobrat l'indemnisació no es pot impedir la posterior venda; l'us en fins experimentals i no comercials, l'entrada temporal en el país d'un mig de locomoció matriculat en l'estranger, etc.
 
Atres llímits al dret de prohibir són el ''agotament del dret'', pel qual una volta comercialisat en permís del titular o havent cobrat l'indemnisació no es pot impedir la posterior venda; l'us en fins experimentals i no comercials, l'entrada temporal en el país d'un mig de locomoció matriculat en l'estranger, etc.
  
El [[Conveni de París per a la Protecció de la Propietat Industrial|Conveni de París]] i l'[[Acort sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intelectual relacionats en el Comerç|Acorde sobre Drets de la Propietat Intelectual relacionats en el Comerç]] són els dos acorts internacionals de major pes sobre la propietat industrial.  
+
El [[Conveni de París per a la Protecció de la Propietat Industrial|Conveni de París]] i l'[[Acort sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intelectual relacionats en el Comerç|Acorde sobre Drets de la Propietat Intelectual relacionats en el Comerç]] són els dos acorts internacionals de major pes sobre la propietat industrial.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Palés]]
 +
* [[Marca (registre)|Marca]]
 +
* [[Valoració de patents]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* King, Ross (2000). Brunelleschi's dome : how a Renaissance genius reinvented architecture. Walker & Co. ISBN 978-1-62040-194-1. OCLC 854854965
 +
* [https://www.wipo.int/export/sites/www/treaties/en/docs/pdf/paris.pdf Organización Mundial de la Propiedad Intelectual (9 de junio de 2022). «Paris Convention for the Protection of Industrial Property. Status on June 9, 2022.»]
 +
* Sichelman, Ted M.; O'Connor, Seán M. (9 de agosto de 2012). «Patents as Promoters of Competition: The Guild Origins of Patent Law in the Venetian Republic». San Diego Law Review (en inglés) (Social Science Research Network
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Bain, Malcolm; Gallego, Manuel; Martínez Ribas, Manuel; Rius, Judit (2009). Propiedad industrial. Universitat Oberta de Catalunya
 +
* Frumkin, Maximilian (1 de enero de 1947). «Early History of Patents for Invention». Transactions of the Newcomen Society 26 (1): 47-56. ISSN 0372-0187. doi:10.1179/tns.1947.003
 +
* May, Christopher; Sell, Susan K. (2006). Intellectual property rights: a critical history (en inglés). Lynne Rienner Publishers, Inc. ISBN 978-1-62637-002-9. OCLC 891385216
 +
* OMPI (2016). Principios básicos de la propiedad industrial. Ginebra, Suiza: Organización Mundial de la Propiedad Intelectual. ISBN 978-92-805-2590-8 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 15: Llínea 31:
 
* [http://www.epo.org Oficina Europea de Patentes]
 
* [http://www.epo.org Oficina Europea de Patentes]
 
* [http://www.wipo.int Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]
 
* [http://www.wipo.int Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]
 
== Vore també ==
 
* [[Palés]]
 
* [[Marca (registre)|Marca]]
 
* [[Valoració de patents]]
 
  
 
[[Categoria:Propietat industrial| ]]
 
[[Categoria:Propietat industrial| ]]
 
{{Traduït de|es|Propiedad industrial}}
 

Última revisió del 11:42 22 set 2024

La propietat industrial és un conjunt de drets que pot posseir una persona física o jurídica sobre una invenció (palesa, modele d'utilitat, topografia de productes semiconductors, certificats complementaris de protecció de medicaments i productes fitosanitaris), un disseny industrial, un signe distintiu (marca o nom comercial), etc.

Otorga dos tipos de drets: en primer lloc el dret a utilisar l'invenció, disseny o signe distintiu, i en segon lloc el dret a prohibir que un tercer ho faça.

El dret de prohibir (Ius prohibendi) és la part més destacada de la propietat industrial i permet al titular del dret el solicitar el pago d'una llicència, també nomenada regalia o royalty. Posseïx llímits temporals, puix casi tots els drets de propietat industrial tenen una duració màxima, i territorials puix a soles tenen validea en el territori a on s'han concedit (normalment, pero no exclusivament, un país)

Atres llímits al dret de prohibir són el agotament del dret, pel qual una volta comercialisat en permís del titular o havent cobrat l'indemnisació no es pot impedir la posterior venda; l'us en fins experimentals i no comercials, l'entrada temporal en el país d'un mig de locomoció matriculat en l'estranger, etc.

El Conveni de París i l'Acorde sobre Drets de la Propietat Intelectual relacionats en el Comerç són els dos acorts internacionals de major pes sobre la propietat industrial.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Bain, Malcolm; Gallego, Manuel; Martínez Ribas, Manuel; Rius, Judit (2009). Propiedad industrial. Universitat Oberta de Catalunya
  • Frumkin, Maximilian (1 de enero de 1947). «Early History of Patents for Invention». Transactions of the Newcomen Society 26 (1): 47-56. ISSN 0372-0187. doi:10.1179/tns.1947.003
  • May, Christopher; Sell, Susan K. (2006). Intellectual property rights: a critical history (en inglés). Lynne Rienner Publishers, Inc. ISBN 978-1-62637-002-9. OCLC 891385216
  • OMPI (2016). Principios básicos de la propiedad industrial. Ginebra, Suiza: Organización Mundial de la Propiedad Intelectual. ISBN 978-92-805-2590-8

Enllaços externs[editar | editar còdic]