Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | Avio ,tambe denominat aeropla, es una aeronau mes pesada que l'aire, proveit d'ales i un cos de carrega capaç de volar, propulsat sempre per un o mes motors. Els aeroplans inclouen als monoplans, biplans i triplans.
| + | [[File:Marek Szufa Jenny (lighten).jpg|thumb|Aeroplà]] |
| | | |
− | Segons la definicio de l'OACI es una aeronau propulsada permotor, que deu la seua sustentació en vol principalment a reaccionsaerodinamiques eixercides sobre superficies que permaneixen fixes en determinadescondicions de vol.
| + | '''Avió''', també denominat aeropla, és una aeronau més pesada que l'aire, proveit d'ales i un cos de carrega capaç de volar, propulsat sempre per un o més motors. Els aeroplans inclouen als monoplans, biplans i triplans. |
| | | |
− | En el cas de no tindre motor se tractaria d'un planejador ien el cas dels que superen la velocitat del so se denominen avions supersonics. | + | Segons la definició de l'[[OACI]] és una aeronau propulsada per motor, que deu la seua sustentació en vol principalment a reaccions aerodinamiques eixercides sobre superfícies que permaneixen fixes en determinades condicions de vol. |
| + | |
| + | En el cas de no tindre motor se tractaria d'un planejador i en el cas dels que superen la velocitat del so se denominen [[avions supersonics]]. |
| | | |
| == Classificació == | | == Classificació == |
− | Els distints tipos d'avions se dividixen en els civils imilitars. | + | Els distints tipos d'avions se dividixen en els [[civils]] i [[militars]]. |
| Entre els d'us civil estan els avions de turisme,entrenament, escola, transport de passagers, transport de carrega, sanitaris, fumigacio, fotografics , etc. | | Entre els d'us civil estan els avions de turisme,entrenament, escola, transport de passagers, transport de carrega, sanitaris, fumigacio, fotografics , etc. |
− | Cada una d'estes divisions tenen caracters be definits. Per eixemple, un avio escola te gran robustea, una reduida potencia, baixes velocitats de vol, aterrisage i desagafe, i atres caracteristics. | + | Cada una d'estes divisions tenen caracters be definits. Per eixemple, un avió escola te gran robustea, una reduïda potencia, baixes velocitats de vol, aterrisage i desagafe, i atres caracteristiques. |
| | | |
| Avions militars: | | Avions militars: |
− | Entre els avions militars trobes als [[hidroavions]], torpeders, avions de vigilancia, avions de combat, avions d'observacio per a reglage de tir o per a ubicar posicions de tropes enemigues, tambe avions d'enllaç i helicopters, avions de transport de tropes, carreguers, avions fotografics,bombarders, avions de caça, avions de gran maniobrabilitat i potencia de foc per a recolçament de tropes de terra, avions interceptors, d'entrenament, etc. | + | Entre els avions militars trobes als [[hidroavions]], [[torpeders]], avions de vigilancia, avions de combat, avions d'observació per a reglage de tir o per a ubicar posicions de tropes enemigues, també avions d'enllaç i helicopters, avions de transport de tropes, carreguers, avions fotografics,bombarders, avions de caça, avions de gran maniobrabilitat i potencia de foc per a recolçament de tropes de terra, avions interceptors, d'entrenament, etc. |
| Els avions militars se diferencien dels civils per tindre les seues parts vitals blindades, gran maniobrabilitat i capacitats acrobatiques, entre atres coses. | | Els avions militars se diferencien dels civils per tindre les seues parts vitals blindades, gran maniobrabilitat i capacitats acrobatiques, entre atres coses. |
| | | |
| == Principi de funcionament == | | == Principi de funcionament == |
− | El seu principi de funcionament se basa en la força aerodinamica que actua sobre les ales, fent que la mateixa produixca una sustentació.Esta s'origina en la diferencia de pressions entre la part superior i inferiorde l'ala, produida per la seua forma especial. | + | El seu principi de funcionament se basa en la força aerodinamica que actua sobre les ales, fent que la mateixa produïxca una sustentació.Esta s'origina en la diferencia de pressions entre la part superior i inferior de l'ala, produïda per la seua forma especial. |
| | | |
| == Estructura d'un avió == | | == Estructura d'un avió == |
| | | |
− | Des del punt de vista de la seua funcio, podem dividir lesparts d'un avio en tres grups: | + | Des del punt de vista de la seua funció, podem dividir lesparts d'un avió en tres grups: |
− | 1) Grup estructural o celula | + | |
− | 2) Grup motopropulsor | + | 1) Grup estructural o cèlula |
| + | |
| + | 2) Grup motopropulsor |
| + | |
| 3) Grup de sistemes auxiliars | | 3) Grup de sistemes auxiliars |
| | | |
| + | ==== '''Grup estructural o cèlula''' ==== |
| + | |
| + | Agrupa les parts de l'avió que eixercixen les funcions de sustentació,alberc de la tripulació, passage i carrega, i esmortiment de l'aterrisage. |
| + | |
| + | En este grup estructural o cèlula distinguim: |
| + | |
| + | a) El grup planejador, compost per: |
| + | * Les ales (funció de sustentar) |
| + | * El fuselage (funció d'albergar a les persones i a lacarrega) |
| + | * El sistema establisador (funció d'establisar l'avio envol) |
| + | * Les superfícies de mane (funció de dirigir l'avió envol) |
| + | |
| + | b) El Tren d'aterrisage: |
| + | La seua funció és esmortir la presa de terra i dirigir latrayectoria de l'avió en el sol. Existixen diversos tipos de trensd'aterrisages: fixos, retractils, d'amerisage (hidroavions), en esquins (sobreneu). |
| + | |
| + | ===='''Grup motopropulsor'''==== |
| + | |
| + | Proporciona a l'avió la potencia (motors d'heliç) o espente(motors de reaccio) necessari per a desagafar del sol, mantindre-ho en l'aire iaccelerar-ho. La seua funció és véncer les resistencies que s’oponen a l'alvançde l'aeronau. |
| + | El grup motopropulsor pot estar compost per un o més motors convencionals de pistó, per un o més motors turbohélices, o per un o més motors a reacció. |
| + | |
| + | ===='''Grup de sistemes auxiliars'''==== |
| + | |
| + | El grup de Sistemes Auxiliars complix dos comesos: |
| + | |
| + | a) Permetre les funcions primaries de l'avió (control,govern i seguritat): Per al control, govern i seguritat de l'aeronau, es disposade: |
| + | * Sistema elèctric |
| + | * Sistema de combustible |
| + | * Sistema hidraulic |
| + | * Sistema neumatic |
| + | * Sistema d'oxigen |
| + | |
| + | b) Proporcionar confort al passage i a la tripulació, es disposade: |
| + | |
| + | |
| + | - Sistema d'aire acondicionat |
| + | |
| + | - Sistema de presurisació |
| + | |
| + | No tots els avions estan dotats de tots els sistemes. Segons l'activitat que vaja a desenrollar l'avió i segons els motors del mateix, se disposaran dels sistemes necessaris. Aixina, mentres que els sistemes elèctric i decombustible són necessaris en tots els avions, els sistemes de presurisació i d'oxigen soles són precisos en avions que volen per damunt de 12.000 peus, o el sistema neumatic soles és necessari en avions en motors turbohélices o de reacció (en els que és possible obtindre aire a pressió). |
| | | |
| + | |
| [[Categoria: Tecnologia]] | | [[Categoria: Tecnologia]] |
| [[Categoria: Transport]] | | [[Categoria: Transport]] |